Resultats de la cerca
Es mostren 1702 resultats
Mellon
Economia
Família nord-americana d’origen irlandès que constitueix un dels grups financers més influents dels EUA.
El seu origen i el nucli de la seva influència se situa a Pittsburg Pennsilvània Els membres més importants són Thomas Mellon 1813-1908, que fundà la banca privada Thomas Mellon and Sons Bank, transformada en Mellon National Bank el 1902 els seus fills Andrew William Mellon 1855-1937, secretari del tresor 1921-32, i Richard Beatty Mellon 1858-1933 efectuaren nombroses operacions de crèdit i inversions Els descendents actuals controlen algunes de les principals empreses, com la Gulf Oil Corporation, ALCOA i la Koopers Company Fill d’Andrew William, Paul Mellon 1907-1999 fou un…
Bode-Museum
Museu
Museu d’art construït a Berlín entre els anys 1897 i 1904 per Ernst von Ihne.
D’estil neobarroc, en fou impulsor l’historiador de l’art Wilhelm von Bode, i rebé el nom Kaiser-Friedrich-Museum en honor del rei de Prússia i emperador alemany Frederic III, nom que conservà fins el 1956 Forma part del conjunt museístic de la ciutat anomenat Museuminsel , en referència als cinc grans museus a l’illa del riu Spree Altes Museum, Neues Museum, Alte Nationalgalerie i Pergamon, a més del Bode, que fou declarat patrimoni de la humanitat l’any 1999 Presenta tres grans seccions la d’escultures provinents sobretot de la collecció privada de Bode, que abasta gran part de…
Jean Bodin
Economia
Història
Història del dret
Jurista, polític i economista francès.
Fou conseller polític del duc d’Alençon 1571 i procurador del rei a Laon El 1576 aparegué la seva gran obra filosoficopolítica Les six livres de la République , en la qual intentava de collocar el rei com a centre de la unitat nacional i instaurar l’absolutisme com a poder d’equilibri de les tensions de la societat El manteniment de la propietat privada i de les leges imperii , enfront del poder sobirà a les mans del rei, era la contradicció teòrica que es reflecteix en tota la seva obra Com a economista formulà la teoria quantitativa del diner aplicada a la revolució dels preus…
Joan Salvat i Crespí
Música
Pianista, crític musical i pedagog català.
Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista…
James Fraser Stoddart

James Fraser Stoddart
© Northwestern University
Química
Químic escocès.
Graduat 1964 i doctorat 1966 per la Universitat d’Edimburg, en 1967-70 féu treball postdoctoral a la Universitat de Queens Canadà, i aquest any s’incorporà a la de Sheffield, fins el 1979, que passà a la Universitat de Califòrnia Los Angeles UCLA Després d’una any a l’empresa privada, el 1982 retornà a Sheffield fins el 1990, que fou nomenat catedràtic de química orgànica a la Universitat de Birmingham El 1997 s’incorporà a l’UCLA, del California NanoSystems Institute CNSI del qual fou director en 2003-07 Des del 2008 és director del Center for the Chemistry of Integrated Systems CCIS de la…
Manuel Saló
Cinematografia
Guionista.
La guerra civil interrompé els seus estudis d’arquitectura, però reorientà la seva vocació pel dibuix fent d’illustrador de contes infantils Autor de cartells cinematogràfics, descobrí una nova faceta de guionista d’ Unas páginas en negro 1949, Joan Fortuny i Armand Seville A partir d’aquí, la seva filmografia estigué associada amb la de Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre 1950 Hay un camino a la derecha 1953 Once pares de botas 1954 Familia provisional 1955 Expreso de Andalucía 1956 Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Altas variedades 1960 Los atracadores 1961, i La dama…
Giovanni Pierluigi da Palestrina
Portada del Missarum liber primum , obra de Giovanni Pierluigi da Palestrina
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
El 1537 ingressà a l’escolania de Santa Maria Major, on estudià les obres de l’escola francoflamenca i italiana de la seva època El 1544 fou nomenat organista de la catedral de la seva ciutat natal El papa Juli III, que havia estat cardenal bisbe de Palestrina, el cridà a Roma 1555 i el nomenà mestre de cor dels nens de la basílica de Sant Pere del Vaticà, i més tard cantor de la seva capella privada Posteriorment actuà a Sant Joan del Laterà 1560, Santa Maria Major 1561, al Seminario Romano 1563 i a la cort del cardenal Ippolito d’Este 1567-71, i tornà novament a Sant Pere del…
Piscines Bernat Picornell
Natació
Instal·lació esportiva de Barcelona.
Situada a l’anella olímpica de Montjuïc, fou construïda per l’Ajuntament de Barcelona per a la celebració dels Campionats d’Europa de natació, salts i waterpolo del 1970 i prengué el nom del pioner de la natació catalana i espanyola Constava de tres piscines a l’aire lliure la principal, de 50 × 22 × 2,25 m la de salts, de 25 × 20 × 5,10 m, i la d’escalfament, de 25 × 20 × 1,15 m, que s’inauguraren el 1969 La installació original fou escenari de cinc Campionats absoluts d’Espanya de natació i d’importants competicions de waterpolo i de natació sincronitzada El 1990 fou remodelada per a…
burocràcia
Conjunt del personal administratiu. Pot ésser públic, i llavors constitueix un grup oficial de funcionaris, o pertànyer a una empresa privada.
operador
Empresa pública o privada encarregada, per concurs o no, de la gestió tècnica i econòmica d’un servei determinat de telecomunicació.
Ha de proporcionar, sota unes condicions de qualitat convingudes, l’enllaç entre els usuaris del servei i tarifar-lo, però no ha d’ésser necessàriament el propietari de la infraestructura que suporta l’enllaç, ni el proveïdor dels terminals apropiats per al servei L’aparició d’empreses diferents com a operadors dels serveis per als usuaris finals, com a operadors de les xarxes els que tenen els operadors anteriors com a usuaris i com a proveïdors dels terminals respon, a l’Europa Occidental, a la tendència a posar terme a l’alt grau de monopolització estatal que hi havia en aquest sector, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina