Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
noble
Història
Tractament honorífic donat als magnats, barons o títols, i a llurs fills i descendents i, en general, a tots els qui gaudien de privilegi de noble.
fàbrica de murs i valls
Història
Institució municipal creada per privilegi reial el 1358 per a la construcció i la conservació de les muralles i els valls de la ciutat de València.
Al principi era formada per tres obrers, representants dels braços eclesiàstic, militar i reial, ajudats aviat pels jurats, el racional i síndic de la ciutat, un sotsobrer o administrador anomenat majarrer des del 1652, un escrivà i tres sobreestants un, des del 1588, tots de nomenament anual Perdurà fins el 1836 El 1590, arran d’una riuada, fou creada la fàbrica nova del riu, i per això la institució primera prengué el nom de fàbrica vella de murs e valls Per al seu finançament fou creat un impost sobre el blat dret dels avenguts , obligatori als habitants de la ciutat i el terme
Vila de Santa Maria de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
La referència que feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII sobre la vila de Santa Maria de Meià és confusa, ja que en aquell moment la vila es trobava en l’actual lloc, però ell afirmà que abans de l’any 1395 la vila es trobava a Coscollera, que en aquell moment encara se’n podien veure vestigis de parets i fonaments, i una torre rodona, alta i molt forta, de pedra picada Aquesta vila, segons Roig i Jalpí, fou destruïda pels gascons que l’any 1395 entraren al Principat Posteriorment, afirma, el prior Berenguer de Rajadell prohibí la reedificació en el mateix lloc, i manà que n’edifiquessin una de…
santuari de Núria

Santuari de Núria
© Lluís Prats
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Núria) situat al centre de la vall de Núria (Ripollès).
Les valls de Núria són esmentades ja el 1087, any en què Guillem de Cerdanya autoritzà el monestir de Ripoll a pasturar-hi el bestiar El santuari té l’origen en la marededéu trobada a les Valls de Núria, i està relacionada amb Sant Gil, el qual té també llocs de devoció i de culte a l’indret El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria Als segles XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l’hospital i de la capella s’hi havia fundat una confraria que rebé indulgències papals el 1162, el 1338 i el 1638 L’hospital i la…
Castell de Cadaqués
Art romànic
A l’alta edat mitjana sembla que a Cadaqués hi havia un condomini entre el comte d’Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes La població de Cadaqués, a causa de la seva situació, aviat fou fortificada, fet que potser motivà que tant fos anomenada castell com vila L’any 1280, en una carta de franquesa atorgada per Ponç Hug, comte d’Empúries, a la vila i al castell de Cadaqués, és esmentat per primer cop el terme castell amb relació a aquest lloc De fet, tal com indica Pere Català Els castells catalans , vol 2, Barcelona 1969, pàg 367, segurament la població s’havia convertit en un castell…
Santa Maria de Núria (Queralbs)
Art romànic
La vall de Núria o de “ Annuria ” és documentada per primera vegada l’any 1087, quan el comte Guillem Ramon I de Cerdanya la cedí al monestir de Santa Maria de Ripoll a fi que hi pogués fer pasturar els seus ramats La primitiva església, amb l’hospici o hospital que tenia annex, és documentat per primera vegada l’any 1162, quan el papa Alexandre III li féu una concessió d’indulgències perquè els fidels les poguessin guanyar el dia 8 de setembre, festivitat patronal de la capella La capella, amb el nom d’ hospitium o hospital, rebia donacions dels fidels des del final del segle XIII 1270, 1280…
estament
Història
A l’Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d’esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l’existència d’unes normes per a entrar-hi o sortir-ne; mà.
La posició econòmica podia ésser molt variable i no constituïa cap criteri de distinció El terme era aplicat pròpiament a les diferents classes de les ciutats o viles, però també, per extensió, a altres grups socials no exclusivament ciutadans, com els militars i els eclesiàstics, que tenien, com a tals, representació a les corts braç i que eren considerats estaments privilegiats L' estament ciutadà o superior, integrat pels ciutadans o burgesos honrats ciutadà, burgès, monopolitzà, des del s XIII i fins al s XV, els governs municipals el 1479, a Barcelona, tendí a tancar-se, i el 1510 els…
Marc Antoni Ortí i Ballester
Literatura catalana
Teatre
Història
Dret
Cronista, poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Fill del notari de València Marc Antoni Ortí, fou ell mateix notari des del 1618 i succeí al seu pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del regne Fou comptador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Es casà amb Maria Moles i Llopis, filla del metge de cambra de Felip III Vicent Moles i Garcia, i el 1645 obtingué privilegi de noblesa Són fills seus els poetes Marc Antoni i Josep Ortí i Moles És autor, amb Jacint Alfons Maluenda, de la Comedia famosa la Virgen de los…
,
Universitat de Girona
La Universitat de Girona
© Fototeca.cat
Institució d’ensenyament superior de Girona.
Un privilegi reial per a la creació d’un estudi general ja fou atorgat, després d’un seguit d’actuacions del municipi, el 1446 per Alfons IV de Catalunya-Aragó tanmateix, hom no n'aconseguí la confirmació eclesiàstica i l’arbitri dels fons necessaris per a assegurar-ne el funcionament fins més tard, i la primera pedra no fou collocada fins al desembre del 1561 Començà a funcionar a l’edifici de les Àligues, a la plaça de Sant Domènec, el 1572 Hom hi impartia els estudis de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia i també dret i medicina, però llur importància devia ésser menor…
Servusdei
Cristianisme
Bisbe de Girona (887-908).
Era fill d’Ingelbert i d’Adaltruda, nobles de la regió d’Agde La seva elecció fou deguda al comte Guifré el Pelós de Barcelona-Girona i a l’arquebisbe Teodard de Narbona Mentrestant, el comte Sunyer II d’Empúries nomenà un altre bisbe intrús, Ermemir, ajudat pels bisbes Esclua d’Urgell, erigit en metropolità, Frodoí de Barcelona i Gotmar d’Osona, oposats al narbonès Sunyer II i el seu germà el comte Delà expulsaren Servusdei de la seva seu 888-90, que s’exilià de primer a les seves terres d’Agde i Besiers i es refugià tot seguit al monestir de Banyoles l’església del qual consagrà el 889,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina