Resultats de la cerca
Es mostren 473 resultats
aparell de quetx
Transports
Aparell l’arboradura del qual constava, a més del bauprès, de dos pals, dels quals el de proa anava aparellat com el d’un xabec i el de popa com el d’una goleta.
Casimir Martí i Martí
Casimir Martí i Martí
© CCMA
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…
,
Bibliografia sobre l’art català. Estudis generals
Ainaud de Lasarte, J Alcolea, S Gudiol, J Arte de España Cataluña , Editorial Seix Barral, Barcelona, 1955 Ainaud de Lasarte, J Martinell, C Verrié, F P L’Art Català , Editorial Aymà, Barcelona, 1958 Alberch, R et al Gremis i oficis a Girona treball i societat a l’època pre-industrial , Ajuntament, Girona, 1984 Alcolea i Gil, S Catalunya-Europa L’art català dins Europa , Pòrtic, 2003 Alonso García, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Art català Estat de la qüestió , Vè Congrés del C E H A, Diputació de Barcelona, Caixa d’Estalvis de Catalunya,…
Alexandre Galí i Coll
Alexandre Galí
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia catalana
Esport general
Literatura catalana
Pedagog i historiador.
Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…
, , ,
Ignasi Iglésias i Pujades
Ignasi Iglésias i Pujades
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg.
Vida i obra Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La fuerza del orgullo 1886 L’any 1888 tornà a Sant Andreu i s’interessà pels problemes dels obrers Estudià pintura i es relacionà amb joves artistes plàstics com ara Ricard Canals, Isidre Nonell i Adrià Gual Durant un any i mig treballà al taller d’escenògraf de Fèlix Urgellés Les obres teatrals d’aquesta etapa foren escrites majoritàriament en vers i adreçades a les societats dramàtiques del…
,
Bibliografia
Gramàtiques B ADIA I M ARGARIT , Antoni M 1994 Gramàtica de la llengua catalana Barcelona Enciclopèdia Catalana “Biblioteca Universitària”, 22 Documents de la Secció Filològica 1990 Vol I Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 1992 Vol II Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 1996 Vol III Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents de la Secció Filològica 2003 Vol IV Barcelona Institut d’Estudis Catalans Documents normatius 1962-1996 1997 Barcelona Institut d’Estudis Catalans F ABRA , Pompeu 1995 Gramàtica catalana…
proís
Transports
Corda gruixuda, posada a proa d’una embarcació per a amarrar-la, especialment la que en les barques és llançada a terra, en cas de perill, perquè la gent de la platja pugui ajudar a treure-la.
entravessar-se
Transports
Posar-se un vaixell de través, especialment quan, en cas de temporal, el vaixell es col·loca de manera que rep tots els embats perpendicularment a la línia proa-popa, i resta, així, en la posició més perillosa.
velisa
Transports
Vela de proa, de quatre punys, semblant al spinnaker o baló, que permet navegacions en popa i al llarg i que, per un enginyós sistema de carregadora, hom pot recollir sense dificultats fins i tot anant plana.
La velisa que s’empra modernament en vaixells esportius pretén ésser un sistema de navegació també per a embarcacions de pesca i mercants, camp en què actualment han estat fetes proves que representen un estalvi d’un 20 a un 25% del consum de combustible Els treballs d’investigació es deuen al veler català Jaume Plana
fer gat
Transports
Restar ancorada una embarcació amb dues àncores per la proa, formant un angle de 45°, de manera que la direcció del vent, el corrent o la marea segueixin la direcció de la bisectriu de l’angle format.