Resultats de la cerca
Es mostren 840 resultats
Habitatge del Tossal Rostides (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Detall de les escasses restes d’aquest habitatge o fortificació que domina la Noguera de Tor ESG Les restes d’aquest antic habitatge es troben a l’anomenat Tossal Rostides, un contrafort del vessant oest de la Serra Capitana que domina per l’esquerra la Noguera de Tor, al N d’Iran Mapa 32-10 213 Situació 31TCH173038 Per a arribar-hi des del poble d’Iran, cal seguir una pista nova que va al Pont de Saraís, per on es creua la Noguera de Tor Justament en el segon revolt del camí cal deixar el cotxe, pujar en direcció W, i en deu minuts s’arriba al capdamunt de l’elevació on hi ha la…
Cornella negra
Àrea de nidificació de la cornella negra Corvus corone als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie d’hàbits fortament sedentaris, que és nidificadora comuna, però localitzada a tota la zona dels Països Catalans Manca del migjorn valencià, de les Balears —on pot aparèixer excepcionalment— i de tota la sanefa de comarques litorals, i es fa escadussera a les cotes més altes dels Pirineus i a les zones menys arbrades de la Depressió de l’Ebre En els últims 15 anys s’ha notat un lleuger augment en el nombre de cornelles, les quals, probablement davallant dels Prepirineus, colonitzen…
Ronyó
Anatomia humana
Forma, localització i relacions Els ronyons són dos òrgans simètrics situats a la part més alta i profunda de la cavitat abdominal, a uns 4 cm de cadascun dels costats de la columna vertebral, des de l’altura corresponent a la dotzena vèrtebra dorsal fins a la tercera lumbar Els ronyons tenen una forma característica, similar a la d’una mongeta, i s’orienten de manera que la part més arrodonida mira cap a l’exterior Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg, 6 d’amplada i uns 3 de gruix El pes és d’uns 150 g en l’home adult i uns 135 g en la dona Externament, hom diferencia en cada ronyó diverses…
ortografia
Gramàtica
Part de la gramàtica que ensenya la recta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics, com els d’accentuació i puntuació.
El concepte d’ortografia suposa l’acomodació de l’escriptura de la llengua a unes normes establertes segons criteris etimològics, com també d’evolució i d’ús lingüístic, en relació amb les quals hom jutja correcta o incorrecta la transcripció de les formes orals dels subjectes parlants, susceptibles potser d’ésser escrites de més d’una manera, segons els usuaris Així, en les diverses èpoques de la història de les llengües hom parla més aviat de grafies que d’ortografies dels diversos estadis sincrònicament considerats Pel que fa a les llengües romàniques i, per tant, al català, a l’època…
abaixallengües
Medicina
Instrument semblant a una espàtula recta o colzada, utilitzat per a deprimir la llengua per tal de practicar la inspecció de la gola.
eix de simetria
Mineralogia i petrografia
Recta que, presa com a eix de rotació, fa que la posició del cristall es repeteixi dues o més vegades en una volta.
L’eix és d’ordre n quan la posició es repeteix n vegades
alineació
Militar
Acció i efecte de col·locar les tropes, individualment o per cossos, sobre una línia recta imaginària que hom suposa traçada sobre el terreny.
arc

Arc de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Accessori de fricció emprat per a posar en vibració les cordes de certs instruments cordòfons anomenats, precisament, instruments d’arc.
Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una qualitat…
clau
Militar
Peça o conjunt de peces que servia per a disparar les armes de foc antigues, equivalent al mecanisme disparador de les armes modernes, anomenat, generalment, pany
.
Segons llur evolució tècnica i històrica, hi ha diverses menes de claus La clau de serpentí , mecanisme amb què es perfeccionaren els arcabussos i mosquets, a partir del 1523, i que permetia d’atansar la metxa, amb precisió i rapidesa, a la cassoleta encebada de pólvora consisteix en una barreta de ferro en forma de S que travessa la caixa de l’arma en sentit vertical, i en el seu extrem superior subjecta la metxa, mentre que l’inferior serveix de gallet La clau de roda , inventada l’any 1517 per Kiefus, rellotger de Nuremberg, i que substitueix la metxa per una pedra foguera collocada entre…
ressort

Quatre tipus de ressorts
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc, per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural desenvolupant una força utilitzable.
Els ressorts són emprats per a diverses finalitats, entre les quals cal destacar les d’amortidors de xocs topalls dels vagons de tren, ballestes d’automòbil, etc, d’acumuladors de treball molla dels rellotges, de les joguines, etc, per a repartir esforços en els somiers, etc, de limitadors d’esforç en les premses, etc, per a mesurar forces, com a element d’oscillació espiral dels rellotges, etc, etc Els ressorts poden ésser classificats, segons que la deformació principal sigui per flexió o per torsió, en ressorts de flexió i ressorts de torsió segons la manera com són aplicades les forces,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina