Resultats de la cerca
Es mostren 1716 resultats
Al-Amārna
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la riba oriental del Nil i uns 260 km al SW del Caire, dit també, de vegades, Tall al-Amārna.
Correspon a l’antiga Akhetaton, dedicada per Akhenaton al seu déu Aton Ciutat de nova planta, estigué habitada des de l’any 6 del seu regnat 1374 aC fins a l’inici del de Tutankamon 1361-1352 aC És, junt amb Ilahum, de la dinastia XII, i Dayr al-Madīna, de les dinasties XVIII-XX, un dels tres nuclis de població que es conserven d’època faraònica Coneguda la seva necròpoli des del 1883, la ciutat fou descoberta en 1891-92, per Flinders Petrie i en excavacions posteriors d’alemanys i britànics Tenia tres sectors meridional, amb les cases dels funcionaris importants central, amb les…
Francesc I de França
Història
Rei de França (1515-47), duc de Milà (Francesc II) (1515-21 i 1524-25) i comte d’Angulema (1496-1547).
Fill del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia Heretà la corona del seu cosí Lluís XII i es casà amb Clàudia, filla d’aquest i d’Anna de Bretanya així restà unida definitivament la Bretanya a França Inicià el regnat amb les guerres d’Itàlia i obtingué de Carles V el Milanesat Presentà la seva candidatura a l’Imperi, però amb l’ajut dels crèdits dels Fugger l’elecció recaigué en Carles V 1519 Durant tot el seu regnat fou rival d’aquest, no sols per les seves idees polítiques antagòniques Carles V tenia l’ambició imperial medieval i Francesc I un nacionalisme…
patrimoni reial
Art
Història
A l’edat mitjana, conjunt de béns, dominis, rendes, imposts i altres regalies que servien per a sufragar les despeses de l’aparell estatal i, al mateix temps, la casa del rei.
D’una banda, hi figuraven les terres o edificis que pertanyien al sobirà com a un gran senyor més, bé per herència, bé per conquesta de l’altra hi figuraven totes les rendes derivades de les funcions públiques que exercia contribucions ordinàries de caràcter local quèsties, toltes, forces, cenes i albergues, imposts ordinaris sobre la circulació de bens lleudes, peatges, etc, sobre el consum local drets de la farina, del pa, del vi, de la carn, etc, tributs de les comunitats jueves i sarraïnes, rendes derivades de l’administració de la justícia multes, composicions, etc, censos i altres drets…
Lluís XIV de França

Lluís XIV de França en un retrat realitzat per Jean François de Troy
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1643-1715) i comte de Barcelona (1643-52).
Fill de Lluís XIII i d’Anna d’Àustria El seu regnat començà sota la regència de la seva mare i el govern de Mazzarino, període de revoltes interiors — la Fronda 1648-53— i de tractats de pau, destinats a mantenir l’equilibri europeu —Westfàlia 1648, tractat dels Pirineus amb la monarquia hispànica 1659— En compliment d’aquest darrer es casà amb Maria Teresa, filla de Felip IV de Castella, la qual renuncià, en canvi d’un dot que mai no li fou pagat, als seus drets successoris Començà a governar personalment el 1661, i portà a la pràctica fins a les últimes conseqüències les formes de govern…
la Força-ral
Història
Castell del municipi de Millars (Rosselló), prop del límit amb els de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’E, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344 Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho feu, amb èxit, el 1389 A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral , construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI
cala de Culip

Cala de Culip a Cadaqués
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la costa de l’Alt Empordà, límit N del promontori del cap de Creus, al terme de Cadaqués.
Hi ha un jaciment arqueològic submarí compost de cinc naus romanes Fou descobert, el 1984, per un equip d’arqueòlegs dirigits per XNieto Una de les naus —Culip IV— era intacta Provenia de Narbona i s’enfonsà durant el regnat de l’emperador Vespasià Duia una càrrega de ceràmica sigillada, produïda a La Graufesenca Millau, Occitània, ceràmica de paret fina, àmfores Dressel fabricades a Andalusia, lluernes originàries de Roma, etc És el primer jaciment arqueològic submarí descobert a Catalunya i és un eloqüent exemple del comerç de redistribució de la segona meitat del s I dC
neohitita
Història
Individu d’un poble d’origen no concretat, format per elements sirians i mitannians, que s’establí a la zona nord de Síria des de la invasió dels pobles de la mar (s. XII aC) fins a la conquesta assíria (s. VIII aC).
Aquest poble constituïa una federació que tenia com a cap el rei de la ciutat de Karkamiş La seva història i les seves institucions són poc conegudes, per les dificultats d’interpretació de les fonts Són anomenats pels assiris “habitants del país dels hitites”, d’on ve el nom de neohitites Les mateixes fonts informen que el poble neohitita visqué en constant lluita contra els assiris, pels quals fou vençut el 717 aC, sota el regnat de Sargó II Reben també el nom de sirohitites , pel fet que habitaven el nord de Síria però alguns arqueòlegs no estan d’acord amb aquesta denominació
Medina
Ciutat
Ciutat de l’Aràbia Saudita.
Mercat agrícola Ciutat santa de l’islam, juntament amb la Meca, canvià el seu nom antic Al-Yaṯrib per l’actual ‘Ciutat del Profeta’ quan Mahoma s’hi refugià, el 622 hègira Fou residència dels tres primers califes Durant la dominació otomana 1517-1916 depengué 1803-13 dels wahhabites, i hi tornà a dependre amb la conquesta d’ibn Sa'ūd 1924, després del regnat de Ḥusayn ibn ‘Alī Fou capital del regne d’Al-Ḥiǧāz La mesquita, que conté la tomba de Mahoma, fou bastida el 706 i refeta al s XIII, després d’un incendi
Artal d’Alagó
Història
Comte de Mistretta i mestre justicier el 1355, vicari general de Sicília.
Contribuí poderosament a la restauració de l’illa durant el regnat de Frederic III A la mort d’aquest rei 1377, el qual li havia confiat la tutela de la seva filla i hereva Maria I de Sicília , fou un dels quatre vicaris que administraren l’illa en nom de la reina La seva frustrada maniobra 1378 per tal de casar Maria amb Gian Galeazzo Visconti, comte de Virtù, nebot del duc de Milà, Bernabò, l’enfrontà amb els altres vicaris i amb el partit catalanòfil, el qual aconseguí de sostreure la infanta del seu poder
‘Abd Allah I de Còrdova
Història
Emir omeia, fill de Muḥammad I, casat amb Onneca, filla de Fortuny Garcés de Navarra, substituí el 888 el seu germà Al-Munḏir, el qual possiblement féu assassinar, així com després féu decapitar el seu fill segon Al-Mutarrif, que pretenia d’usurpar-li el tron.
Durant el seu regnat, d’altra banda, la crisi provocada per la força creixent de la reconquesta cristiana, la inquietud de muladís i mossàrabs i el particularisme àrab aconseguí el punt més alt Mantingué la unitat del poder contra les ambicions dels caps locals oposant-los els uns contra els altres El més perillós d’ells fou Ibn Hafṣūn, el qual fou, però, finalment dominat Així i tot, no pogué evitar que el regne astur s’enrobustís i que Guifré el Pelós consolidés els seus comtats Com a contrapartida, el 903 tingué lloc la segona ocupació musulmana de Mallorca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina