Resultats de la cerca
Es mostren 1601 resultats
Joan Gelida
Filosofia
Humanista.
Estudià a València i es doctorà en arts a París 1524, on fou professor de filosofia El 1527 hi publicà De quinque universalibus, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli de valencians emigrats a París, com l’erasmista Pere Joan Oliver i Joan Martí Població, amb la neboda del qual es casà Renuncià a ensenyar a les universitats de València i de Coïmbra i s’incorporà, a París, al collegi renovador del cardenal Lemoine i, després, al de Guiena, a Bordeus, d’on arribà a ésser principal…
Constant II
Història
Emperador bizantí (641-668).
Succeí el seu pare Constantí III, després de desposseir el coemperador Heraclones S'enfrontà als àrabs, que s’apoderaren d’Egipte després de la caiguda d’Alexandria 646 i que el 655 li infligiren una greu derrota naval Aprofitant les lluites internes de l’islam, signà la pau el 659 Renuncià a la recuperació de Síria i Egipte i desembarcà a Itàlia 662, on combaté els llombards S'establí a Siracusa, des d’on protegí Sicília i el nord d’Àfrica dels àrabs, mentre l’Àsia Menor tornava a ésser saquejada Intentà d’imposar la unitat dins l’Església prohibí les disputes religioses a l’edicte Typos 648…
Nāṣir al-Dīn de Pèrsia
Història
Xa de Pèrsia (1848-96).
Fill i successor de Muḥammad Shah Després d’un frustrat atemptat 1852 contra ell instigat pels seguidors del Bab executat el 1850, reprimí durament el babisme el foragità pràcticament de Pèrsia Ocupà Herat 1856, d’on la Gran Bretanya l’obligà a retirar-se Així mateix, pel tractat de París 1857, renuncià a les seves reivindicacions a l’Afganistan aconseguí, però, més tard, una part del Sīstān 1872 Procurà el desenvolupament econòmic del país construcció del ferrocarril, establiment de l’Imperial Bank of Persia, establiment del telègraf, explotació minera, etc, sovint frenat per la manca de…
Nādir Shāh
Història
Títol que prengué Nādr Kulī Beg, xa de Pèrsia (1736-47).
Militar al servei del safàvida Ṭahmāsq II, rebé el nom de Ṭahmāsq Kulī Khān tanmateix, quan Ṭahmāsq II signà la pau amb els otomans, Nādr l’obligà a abdicar 1732, i ell mateix s’emparà més tard del poder Reorganitzà l’exèrcit i creà una armada a la Càspia Envaí l’Índia —presa de Ghaznī, de Kabul i de Peshawar 1738 i de Lahore 1739—, però renuncià a deposar-ne el Gran Mogol s’emparà també de l’Afganistan, fixà l’Oxus com a frontera al NE i lluità, amb èxit, contra els turcs, bé que fracassà en l’intent d’unificar religiosament el país El descontentament de la població, obligada cada vegada a…
Norman Michael Manley
Política
Polític jamaicà.
Fill del fundador del Partit Nacional del Poble i primer ministre Norman Washington Manley, estudià a la Universitat de Mont-real i combaté com a pilot de la Royal Canadian Air Force durant la Segona Guerra Mundial abans de graduar-se a la London School of Economics Senador 1962-67, el 1969 succeí el seu pare en la direcció del PP i el 1972 accedí al càrrec de primer ministre de Jamaica Durant els vuit anys en què governà dugué a terme una política socialdemòcrata amb bones relacions amb Cuba El 1980 trencà les relacions de Jamaica amb l’FMI i el mateix any fou derrotat en les eleccions…
Battenberg
Nom de família i títol principesc alemanys originats arran del matrimoni morganàtic (1851) del príncep Alexandre de Hessen-Darmstadt, germà del gran duc regnant de Hessen i del Rin, amb la comtessa Júlia-Teresa Maurikievna von Haucke, que el gran duc creà comtessa de Battenberg (1851) i més tard (1858) princesa de Battenberg, títol concedit per a ella i els seus descendents.
Fills d’aquest matrimoni foren Alexandre de Battenberg , elegit príncep sobirà de Bulgària Alexandre I , Enric de Battenberg mort el 1896, que es casà amb la princesa Beatriu, filla de la reina Victòria I de la Gran Bretanya pares de la reina d’Espanya Victòria-Eugènia de Battenberg , i Lluís de Battenberg mort el 1921, el fill gran, que contragué matrimoni amb Victòria de Hessen, neta de la reina Victòria I Lluís, almirall anglès i primer Lord del Mar 1912, renuncià als títols alemanys el 1917 i adoptà el nom de Mountbatten Fills d’aquest darrer foren la princesa Alícia de Battenberg mare…
Terra Lliure
Història
Organització revolucionària catalana clandestina, creada el 1979 per la fusió de sectors d’Independentistes dels Països Catalans amb els grups armats de l’Exèrcit Popular Català (creat el 1970) i de les Forces Armades Catalanes (1977).
Inicià l’activitat armada el 1980, però després de diverses dissensions internes i fracassos s’extingí el 1985 El mateix any es refundà i passà a tenir una relació més estreta amb el Moviment de Defensa de la Terra i amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional El 1988 incrementà les seves activitats, amb atemptats contra organismes oficials i diverses empreses, fins que el 1991 un sector majoritari renuncià a la lluita armada i s’integrà dins Esquerra Republicana de Catalunya Pere Bascompte, que havia estat el màxim dirigent de l’organització, entrà a militar dins d’ERC, tot i que el…
tractat d’Anagni
Història
Tractat concertat a Anagni al juny del 1295 entre el papa Bonifaci VIII i els ambaixadors de Jaume II de Catalunya-Aragó, de Felip IV de França i de Carles II de Nàpols.
Posà terme als conflictes sorgits a conseqüència de la conquesta de Sicília per Pere II de Catalunya Les clàusules essencials foren matrimoni de Jaume II amb Blanca, filla de Carles II devolució de Sicília a la Santa Seu aixecament de les excomunions i entredits i revocació de les donacions i sentències papals renúncia de la casa de França a la donació del papa Martí IV al germà de Felip IV, Carles de Valois, proclamat rei d’Aragó restitució de les Balears al rei de Mallorca, sota sobirania del rei de Catalunya-Aragó arbitratge del papa damunt la Vall d’Aran retorn de les conquestes fetes a…
Josep Maria Serra
Cristianisme
Benedictí, missioner i bisbe.
Ingressà al monestir de San Martín, de Santiago de Compostella, on s’ordenà el 1834, poc abans de l’exclaustració Després d’aquesta, se n'anà a l’abadia d’Itala Cava, a Salern Itàlia, i d’allà a les Missions d’Austràlia Occidental Fundà un monestirmissió al nord de Perth i el 1847 fou nomenat primer bisbe de Port Victòria 1849 Cansat de treball i lluites, el 1859 renuncià el càrrec retornà el 1861 i s’installà a Madrid, amb el títol de bisbe titular de Daulia El 1863 fundà, amb Antonia de Oviedo, la Congregación de Oblatas del Santíssimo Redentor, per a la regeneració de les…
Oriolf
Cristianisme
Abat d’Alaó i bisbe intrús de Ribagorça.
Era fill d’Indiscle, senyor de Sopeiva Essent prevere, a la mort del bisbe Ató fou consagrat, probablement per l’arquebisbe d’Auish, com a bisbe de Ribagorça, alhora que l’arquebisbe de Narbona consagrava Odesind com a bisbe de Roda Fidel del comte Unifred I de Ribagorça, aquest obtingué cap al 964 que Oriolf renunciés al bisbat Fou designat com a abat d’Alaó el 969 el succeí el seu germà Apó pels comtes de Ribagorça Unifred, Arnau i Isarn, i beneït pel bisbe Odesind Oriolf tingué un fill, Ennegó, que retingué l’alou de Sant Esteve del Mall, que els comtes havien donat a Oriolf el 964 Aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina