Resultats de la cerca
Es mostren 697 resultats
Congressos d’Història de la Corona d’Aragó
Historiografia catalana
Reunions de periodicitat irregular i de caràcter internacional, on s’estudien els diversos aspectes històrics, polítics, econòmics i culturals dels regnes de l’antiga Corona d’Aragó (s XII-XVII).
Celebrats al llarg de tot el s XX, han constituït un marc, difícilment superable, que reuneix especialistes de tot el món sobre la història medieval i moderna de la Corona d’Aragó i on es discuteixen les noves tesis i els avenços de les recerques El primer congrés Barcelona 1908 fou celebrat per commemorar el naixement de Jaume I A partir de llavors se n’han organitzat disset més, el darrer dels quals tingué lloc també a Barcelona 2000 Si bé no se’n fixà la periodicitat, els darrers cinc congressos s’han celebrat regularment cada tres anys Les trobades tenen lloc, alternativament, als antics…
trobador
Música
Nom que rebien els poetes compositors en llengua d’oc actius durant els segles XII i XIII al sud de França.
El terme occità trobador prové del verb llatí tropare i es refereix a aquell qui ’troba’ o inventa textos poètics cultes acompanyats de les seves melodies Encara que els trobadors fossin fonamentalment compositors, també podien convertir-se en intèrprets Ara bé, generalment eren els joglars els encarregats d’interpretar i difondre les creacions trobadoresques Els trobadors foren els primers a proposar un repertori de poesia lírica en llengua vernacla El moviment poeticomusical dels trobadors s’inicià amb la figura del duc Guillem IX d’Aquitània 1071 - 1126 i la seva vigència s’allargà fins a…
Centre d’Història Contemporània de Catalunya
Història
Centre de recerca històrica creat el 1984 per la Generalitat de Catalunya.
Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per Albert Manent i Segimon 2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix…
,
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’ideal…
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Aspecte del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
© Fototeca.cat-G.Serra
Societat creada a Barcelona el 1729 —quan ja feia quinze anys que l’Acadèmia Desconfiada havia deixat d’existir—, inicialment sense denominació, per iniciativa de Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada.
Els membres d’aquesta acadèmia s’imposaren com a finalitat l’estudi de la història i, en especial, la de Catalunya i la instrucció de la joventut, aspecte, aquest darrer, que revela una preocupació pel problema plantejat a la ciutat pel trasllat de la seva universitat a Cervera, després del 1714 Celebrà sessions fins el 1751, en les quals eren debatudes qüestions molt diverses i hom llegia poesies El 1752 Ferran VI donà el nom de Reial Acadèmia de Bones Lletres a la corporació creada el 1729, gràcies a gestions fetes per Josep de Móra, marquès de Llió, que en fou el vicepresident la…
Mario Vargas Llosa

Mario Vargas Llosa
© Universidad Andrés Bello
Literatura
Novel·lista peruà.
Estudià lletres a la Universitat de San Marcos de Lima, i es doctorà a la Complutense de Madrid el 1958, on més d’una dècada més tard 1971, obtingué el doctorat en filosofia i lletres Es donà a conèixer amb el llibre de contes Los jefes 1958, premi Leopoldo Alas A partir del 1960 visqué a París, on començà a escriure regularment Dos anys més tard obtingué el premi Biblioteca Breve de l’editorial Seix i Barral A través del seu editor, Carles Barral, entrà en contacte amb l’agent literària Carme Balcells , que contribuí de manera decisiva a la difusió de la seva obra Convertit en un dels…
La paraula en el vent
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner, publicat el 1914.
Amb el pretext real d’una frustrada relació amorosa al darrere, l’autor vol fer creure en el pròleg “En el llindar” que «el llibre no ve a ésser altra cosa que una història planyívola d’amor» En realitat, el que ofereix és una bona exemplificació del tractament que el noucentisme feu de la tradició de la poesia amorosa la medieval, la renaixentista, la simbolista, etc Allò que interessa no és pas l’amor, sinó la manera de poetitzar-lo, sempre d’acord amb els cànons d’una poètica segons la qual la literatura reflecteix la idealitat i l’artifici En aquest sentit, la concepció de fons no és tan…
Enric Jardí i Casany
Historiografia
Literatura
Dret
Art
Assagista, historiador, advocat i crític d'art.
Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen Nonell i altres…
, ,
Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant Pere de…
historiografia del catalanisme posterior al 1936
Historiografia catalana
La culminació del procés d’estudi del catalanisme s’esdevingué el 1936 amb la publicació del Resum d’història del catalanisme d’Antoni Rovira i Virgili.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una descripció analítica del desvetllament de la consciència collectiva catalana amb un evident caràcter combatiu i ideològic, mitjançant la qual pretengué posar les bases per a elaborar en un futur una gran història del catalanisme tanmateix, les circumstàncies polítiques ho impediren Ara bé, el Resum no representà cap novetat amb respecte a les seves obres anteriors Història dels moviments nacionalistes 1914, El nacionalismo catalán su aspecto político, los hechos, las ideas y los hombres 1917 i “Història del catalanisme” apareguda en l’ Anuari dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina