Resultats de la cerca

La seva construcció apareix al s XVI com a conseqüència de l’enfortiment del poder reial i del perfeccionament de l’artilleria, i al s XVII s’estén d’acord amb les teories de l’enginyer militar francès Vauban Així, es construïren les de Metz, Estrasburg, Jaca i Pamplona, i, a Amèrica, la de Ciutat de Mèxic Als Països Catalans foren construïdes la de Roses iniciada el 1543, la de Perpinyà castell de Perpinyà, la de Prats de Molló, la Ciutadella de València, la Ciutadella de Barcelona, la de Figueres castell de Sant Ferran i la ciutadella o castell de Sant Felip, a Menorca La…

Jugà al Català FC i al Futbol Club Espanya, del qual passà al Futbol Club Barcelona la primavera del 1911 Creà escola en el rebuig de la pilota amb el puny Disputà 72 partits amb el FC Barcelona i guanyà dues Copes 1912, 1913, un Campionat de Catalunya 1913 i tres Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912, 1913 A més de futbolista, destacà en atletisme, esport en què fou campió de Catalunya en llançament de disc 1912 Fou vocal de la junta del FC Barcelona 1920-21 presidida per Gaspar Rosés Es formà com a dibuixant a Llotja Es dedicà preferentment a les vistes urbanes de la Barcelona vella…

Fou un dels noms de més rellevància dins el panorama musical nord-americà, i moltes de les seves obres han assolit la categoria de clàssics dins el repertori americà Estudià amb M Castelnuovo-Tedesco i E Krenek Del 1945 al 1947 fou pianista i arranjador a la Tex Beneke Orchestra L’any 1952 fou contractat per la Universal International, i en només sis anys compongué més de 100 bandes sonores per a pellícules, entre les quals Touch of Evil O Welles 1958, Breakfast at Tiffany’s B Edwards 1961, que conté el tema Moon River , Days of Wine and Roses B Edwards 1962 i The Pink Panther B…

Nen prodigi, cursà els estudis de piano a la seva ciutat natal amb L Rucinska i J Neswadba Els continuà al Conservatori de Viena amb J Dachs piano i F Krenn composició, i a Sant Petersburg, on es diplomà Posteriorment es perfeccionà al costat de F Liszt 1875, amb qui sortí a l’estranger, i obtingué èxits notoris com a virtuós del piano En alguns concerts utilitzà el piano Mangeot de doble teclat que havia inventat J Wieniawski La seva obra se centrà òbviament en el piano, per al qual compongué poloneses, masurques, valsos, fantasies, el famós recull Les roses et les épines , opus…

Protegit per l' atabeg de Fārs, des del 1196 fou alumne a la Niẓāmiyya de Bagdad, ciutat on residí fins l’atac mongol del 1226, moment a partir del qual menà una vida errant Establert de nou a Shīrāz als voltants del 1258, es retirà en una ermita dedicat a la meditació fou addicte del sufisme i a la literatura Posseïdor d’una cultura enciclopèdica, les seves obres més reeixides són el Bustān ‘Jardí’, 1257 i el Gulistān ‘Jardí de roses’, 1258, en prosa, ambdues de contingut eticomoral, bé que també és autor de gazals místics i eròtics, d’elegies i panegírics, de tractats místics…

De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona Derrotat per les…

Després d’haver estudiat música a França, es graduà al Conservatori Verdi de Milà De retorn a París, perfeccionà la seva tècnica i debutà amb el paper de Mélisande al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença Com a membre de l’Òpera Còmica de París actuà en diverses gires El 1974 debutà al Palais Garnier amb Diàlegs de Carmelites , escenari on actuà de manera pràcticament ininterrompuda al llarg de més de deu temporades El 1981 hi estrenà El gran macabre , de G Ligeti El 1986, i parcialment apartada dels escenaris com a cantant, assumí la direcció del Théâtre de Paris, des d’on…

Fill d’un militar català establert a Roses, nasqué accidentalment a Andalusia, on acabava d’ésser destinat el seu pare Tornà a Roses quan tenia poc més de dos anys quan en tenia sis morí la seva mare, i passà a viure amb el seu avi, gairebé en la indigència Es crià al carrer més que no a l’escola, i s’hi habituà a sonar flabiols de canya A quinze anys, entrà a treballar amb un sastre, que també era cap de cobla local hi aprengué a tocar instruments diversos i un poc de notació musical, que, amb el temps, superà sense altre ajut Se suposa que a 18 o 20 anys figurà a…

El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de…

Són plantes que floreixen durant la tardor i l’hivern hom les conrea per l’elegància del fullatge i la vistositat de llurs flors, sense peduncle, que cal muntar sobre una tija Es reprodueixen per esqueix o capficant-les i llurs llavors fan peus aptes per a empeltar De les tres espècies més conreades, la C japonica , originària del Japó, és la més estesa té el port piramidal i una alçada de 4 a 6 m fa flors grans, inodores, vermelles, roses o blanques les fulles són ovals o ellíptiques, lluents comprèn nombroses varietats La C reticulata , oriünda de la Xina, és un arbust de 2 a 3…