Resultats de la cerca

Fou conseller del virrei García de Toledo 1565 i passà després a Roma És autor, entre altres obres, de Delli fondamenti et instrumenti del regnare 1589 i Avvertimenti a Marco Antonio Colonna quando andò vicerè di Sicilia 1601, síntesi de l’estat de l’illa durant el govern dels primers reis de la casa d’Àustria

Ensenyà química a les universitats d’Estrasburg i de Munic Especialista en química orgànica, investigà sobre les combinacions del cacodil i de la urea Descobrí les ftaleïnes el 1871 És conegut sobretot per haver aconseguit, després de disset anys de recerca, la síntesi de l' indi 1880 Fou distingit amb el premi Nobel l’any 1905

En els eucariotes, l’ADN és dins el nucli, mentre que la síntesi proteica s’esdevé, a nivell dels ribosomes, en el citoplasma Cal un portador del missatge genètic que travessi la membrana nuclear —ja que l’ADN no pot fer-ho—, i se sintetitza, per tant, l’ARN missatger a partir de l’ADN i de l’enzim ARN polimerasa

Doctorat en bioquímica a la Universitat de Wisconsin 1943, des del 1963 fou professor a la Universitat de Los Angeles, l’Institut de Biologia Molecular de la qual dirigí en 1965-83 El 1997 rebé el premi Nobel de química juntament amb John E Walker , pels estudis sobre els mecanismes dels enzims que efectuen la síntesi del trifosfat d'adenosina

Estudià composició amb GFMalipiero i direcció amb HScherchen Conreà la tècnica serial, i contribuí a radicalitzar-la Fundà, juntament amb LBerio, el Studio Fonologico di Musica, de Milà, on fou duta a terme la primera síntesi entre la música concreta i l’electrònica Escriví les obres Dimensioni 1952, un concert per a flauta 1952, Serenata IV 1961 i Hyperion II 1965

Monjo prop de Constantinoble, rebé de l’emperador Aleix I Comnè l’encàrrec de polemitzar contra el bogomilisme , que havia penetrat a l’imperi Bizantí Escriví una important síntesi dogmàtica Panòplia dogmàtica de la fe ortodoxa , en 28 capítols, i també obres d’exegesi bíblica d’acord amb l’escola antioquena i sobre una base patrística, especialment de sant Joan Crisòstom

La seva acció bacteriostàtica és deguda a la inhibició de la síntesi proteica del bacteri La seva biodisponibilitat oral és d’un 90-100% i hom n'obté el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora El seu ús ha d’ésser rar, ja que juntament amb la lincomicina són de segona elecció en infeccions anaeròbiques poc freqüents i per estafilococs

Les longituds d’ona de la llum groga són compreses entre 5 700 i 5 970 Å El color groc és la mescla additiva del verd i el vermell és el color subtractiu complementari del blau Absorbeix el blau però reflecteix o transmet la resta de l’espectre de la llum blanca És un dels tres colors utilitzats en la síntesi subtractiva tricroma

És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, alcohol i èter, que es fon a 158°C amb descomposició És una base relativament forta pK b Y 3,42 i presenta un accentuat caràcter nucleofílic a causa de la seva particular geometria, que confereix una gran llibertat al parell d’electrons no enllaçats del nitrogen És molt emprada en síntesi orgànica

És un sòlid cristallí incolor, soluble en l’aigua, l’alcohol i el toluè i poc soluble en l’èter es fon a 217°C Hom l’obté a partir de l’àcid úric i és emprat en síntesi orgànica i en recerca biològica Pot existir en dues formes tautòmeres És aromàtica, presenta caràcter bàsic i forma sals amb els àcids