Resultats de la cerca

La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…

En morir aquest, sense fills, es produí un plet per la successió, fins que s’arribà a una avinença la senyoria i l’horta de Gandia i altres béns, com la vall de Guadalest, passaren al seu nebot Hug de Cardona i de Gandia i al fill d’aquest, Joan de Cardona i de Navarra , a qui fou confiscada Gandia pel fet d’ésser partidari del príncep de Viana un altre nebot, Galvany de Villena, rebé la senyoria d’Aiora El ducat fou incorporat a la corona, però el 1433 fou donat a l’infant Joan, duc de Peñafiel, que, després d’haver-ne alienat una gran part, el cedí 1439 al seu fill, el príncep Carles de…

En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe Guisad II d’Urgell…

Doctor en ciències econòmiques, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i de la Reial Acadèmia de Doctors Titulat per la Universitat de Harvard, té una intensa trajectòria professional dins de la gestió d’entitats financeres El 1964 fou director d’inversions del Banc Atlàntic Cinc anys més tard, fou nomenat director general del Banco Asunción, al Paraguai En 1973-74 ocupà respectivament els càrrecs de conseller i director general a la Banca Jover i l’any 1978 fou nomenat director d’ Unió Industrial Bancària En 1991-99 fou director general adjunt executiu de…

Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú El 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però el 1122 Ramon Berenguer III de Barcelona l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li enfeudà diverses localitats de la frontera Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres Aviat, però, per motius poc coneguts, vers el 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada prohibí als seus vassalls de concórrer als…

Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…

Estudià sociologia i ciències polítiques a la Universitat d’Örebro El 1971 fou nomenat secretari d’organització de les Joventuts Socialistes Diputat en la legislatura 1979-84, el 1985 fou escollit regidor de Katrinenholm, càrrec que ocupà fins el 1989, que fou nomenat ministre d’Afers Escolars El 1994 passà a encarregar-se del Ministeri de Finances amb el govern d’ Ingvar Carlsson , a qui el març del 1996 succeí com a primer ministre després de la seva dimissió Aquell mateix mes, Persson també fou nomenat líder del Partit Socialdemòcrata dels Treballadors Suecs SAP en substitució de Carlsson…

Als 4 anys d’edat ingressà en una escola islàmica de Qom i fou deixeble de l’aiatollà  Khomeynî , del qual esdevingué un fidel seguidor en el moviment islamista d’oposició clandestina a la monarquia Pahlawi Durant l’exili de Khomeynî 1964-78 fou un dels dirigents que el representaren a l’Iran, i per aquest motiu fou empresonat diverses vegades Instaurat el règim islàmic 1979, fou president del Majlis Parlament en 1980-89, i en 1988-89, cap de les forces armades, càrrec des del qual, amb l’aprovació de Khomeynî, promogué els acords de pau amb l’Iraq després de la mort de Khomeynî, fou elegit…

El seu pare fou detingut per agents soviètics i deportat a un camp de concentració a Sibèria 1951 En la seva joventut refusà formar part de les Joventuts Socialistes, i el 1965 es llicencià en teologia per la Universitat de Rostock Ordenat sacerdot per l’Església luterana, començà a exercir el 1967, i des del 1974 la seva activitat pastoral fou objecte de vigilància per part de la STASI, la policia política de l' Alemanya Oriental Destacat impulsor de la lluita per la democràcia, poc abans de la caiguda del mur de Berlín novembre del 1990 fou elegit diputat per la coalició Bündnis 90 en les…

Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el substituí en el…