Resultats de la cerca
Es mostren 2210 resultats
poliploïdia
Biologia
Qualitat de la cèl·lula euploide el nucli de la qual té una dotació cromosòmica múltiple en tres o més vegades de l’haploide (n) i també de l’organisme les cèllules del qual són poliploides.
No és comú trobar a la natura organismes amb tres jocs de cromosomes triploides, però sí que són freqüents amb quatre o més jocs de cromosomes Hom calcula que un terç de les plantes angiospermes presenten poliploïdia Algunes de les plantes de conreu més importants als Països Catalans són poliploides per exemple, el blat pot ésser hexaploide 6 n , certes varietats de maduixes són octaploides 8 n , etc Sovint els poliploides presenten un fenotip més robust que el de llurs equivalents diploides, amb fulles, flors i fruits més grans gigantisme per això la majoria de fruits comercials…
tòrax
A l’esquerra, tall longitudinal (1, lòbul dret de la tiroide; 2, lòbul piramidal de la tiroide; 3, lòbul esquerre de la tiroide; 4, vena jugular; 5, plexe cèrvico-branquial; 6, tim; 7, clavícula; 8, lòbul inferior del pulmó esquerre; 9, pleura visceral; 10, pericardi; 11, diafragma; 12, pleura diafragmàtica; 13; lòbul inferior del pulmó dret; 14, lòbul mitjà del pulmó dret; 15; lòbul superior del pulmó dret; 16, vena axil·lar; 17, artèria subclàvia; 18; cúpula pleural); a la dreta, tall transversal (1, angle inferior de l’escàpula; 2, cavitat pleural dreta; 3, esòfag; 4, vèrtebra dorsal VIII; 5, aorta toràcica; 6, lòbul inferior del pulmó esquerre; 7, lòbul superior del pulmó esquerre; 8, epiccardi; 9; pericardi; 10, ventricle esquerre; 11; aurícula esquerra; 12, estern; 13, ventricle dret; 14, aurícula dreta; 15, lòbul superior del pulmó dret; 16, lòbul mitjà del pulmó dret; 17, costella IV; 18, lòbul inferior del pulmó dret)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Porció del cos dels animals que presenten el cos diferenciat longitudinalment, situada entre el cap i l’abdomen.
En els poliquets, en els quals també és anomenat tronc o metasoma, és la primera porció postcefàlica, i s’hi desenvolupen generalment les brànquies En els artròpodes, dels quals constitueix la segona porció metamèrica, és situat darrere el cap i davant l’abdomen en els aràcnids i en molts crustacis constitueix, juntament amb el cap, el cefalotòrax en els crustacis, en alguns dels quals és anomenat perèion, porta els apèndixs locomotors, si bé els primers solen ésser transformats en maxillípedes en els insectes el tòrax és constituït sempre pel protòrax, el mesotòrax i el metatòrax En els…
literatura llatinoamericana
Literatura
Literatures conreades als països de l’Amèrica Llatina, escrites principalment en llengües castellana, portuguesa, francesa, quítxua, guaraní i nahuatl.
Les literatures llatinoamericanes en llengues romàniques nasqueren generalment a l’època colonial, i adquiriren personalitat a conseqüència dels moviments independentistes Les literatures mexicana i argentina són les capdavanteres entre les de llengua castellana El primer corrent destacat fou un Romanticisme de tipus nacionalista, que reaccionà contra el neoclassicisme epigonal El primer terç del segle XIX fou marcat pel Modernisme, i a la darreria del segle s’hi manifestà una influència creixent dels corrents europeus de l’època, com ara el realisme i el naturalisme Al segle XX…
Uttar Pradesh
El Taj Mahal, a Agra, a l’Índia, mausoleu erigit pel soldà mogol Shâh Jahân en honor a la seva esposa
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Estat de l’Índia.
La capital és Lucknow Situat al S de l’Himàlaia, ocupa la conca alta del Ganges, regió baixa coberta d’alluvions i solcada pels afluents d’aquest riu És densament poblat 376,6 h/km 2 1981 Altres grans ciutats són Kānpur, Benarés i Agra El 75% de la població es dedica a l’agricultura en petites explotacions La regió agrupa un terç de les terres regades del país, i els conreus són dobles arròs a l’estiu i blat a l’hivern Hi són importants les oleaginoses i la canya de sucre, de la qual hom extreu quasi la meitat del sucre produït al país Altres conreus cotó, mill, ordi, blat de…
la Vilavella
Vista general de la Vilavella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, enclavat dins el terme de Nules, des d’1 km a ponent del Calvari de Nules fins als darrers contraforts del NE de la serra d’Espadà: muntanyes dels Cristallets, del Pilonet de Santa Bàrbara, del Calvari i de Sant Sebastià.
Excepte aquest sector interior, el terme és pla, i baixa suaument cap a llevant Un terç del territori és improductiu el secà pràcticament ha desaparegut el regadiu es dedica quasi totalment a tarongers De la tradicional indústria espartera i espardenyera resta una fàbrica d’espardenyes de sola d’espart en règim cooperatiu Hi tenen una importància notable els banys de la Vilavella , d’aigües termals i medicinals oligometàlliques sulfatadocalcicoclorurades, que brollen de les fonts Calda o de la Vila, Freda, de l’Oliverar, Blanca, de la Ronya, del Metxó i de la Murta, aprofitades…
Xacarella
Xacarella L’església de la Mare de Déu de Betlem
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat a la dreta del Segura, en el seu curs baix, sobre un terreny pla que s’alça suaument cap al S la part no conreada representa un terç de la superfície, i és coberta de matollar El secà, d’unes 500 ha, és dedicat a cereals, garrofers, ametllers i oliveres el regadiu 100 ha amb aigua del riu i 200 amb aigua de pous és d’hortalisses i cítrics Hi ha indústria del moble El 37% de la població activa treballa en l’agricultura i el 20%, en la indústria La població ha evolucionat, com la resta de la comarca, lligada al desenvolupament del regadiu, que ha produït un creixement…
Codex calixtinus
Música
Manuscrit del segle XII conservat a la catedral de Santiago de Compostel·la.
El seu copista n’atribuí l’autoria al papa Calixt II, d’on s’originà el nom amb què és conegut Encara que no és un còdex exclusivament musical, una de les parts més rellevants del recull és justament la destinada a transcriure els oficis de l’apòstol sant Jaume en cant pla, amb l’afegitó de certes peces polifòniques per a ser interpolades en els oficis o en la missa També hi figura una collecció de trops i conductus , alguns dels quals polifònics La notació musical utilitzada és la pròpia de la regió francesa de Nevers L’aspecte musical més rellevant del manuscrit són les vint-i-una peces…
Joan Segura Vila
Joan Segura Vila
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador, àrbitre i directiu d’escacs.
S’inicià al Club d’Escacs Vic, i es proclamà campió de Vic 1948 Fou campió de Catalunya per equips amb el Club d’Escacs Paluzie 1960, formà part de la selecció catalana en el Sis Nacions, amb participació d’Alemanya, Àustria, Portugal, Itàlia i les seleccions d’Aragó i Catalunya 1964, i guanyà el Torneig Internacional de Santa Coloma de Queralt 1965 Posteriorment, es proclamà campió d’Espanya d’Educación y Descanso amb el Grup d’Escacs Seat Però destacà com a directiu Presidí el Club d’Escacs Vic durant sis anys, i aconseguí que l’equip pugés a la primera divisió Fou president de la Federació…
Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya
Conjunt d’òrgans de l’administració catalana, d’arxius i de normes i procediments per a garantir el tractament tècnic adequat a la gestió, preservació i difusió dels documents.
Els òrgans administratius són el Servei d’Arxius, adscrit a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de la Documentació els arxius són els de la Generalitat de Catalunya, els de les diputacions provincials, els dels ajuntaments de més de deu mil habitants, l’Arxiu Històric de Protocols, els arxius històrics provincials de Lleida, Tarragona i Girona Segons la llei d’arxius i documents, també es consideren part del Servei, l’Arxiu de la Corona d’Aragó —actualment de titularitat i gestió estatal— i els arxius diocesans i…
Bellreguard
Municipi
Municipi de la Safor, al pla al·luvial de la Llaguna, a la dreta del riu d’Alcoi.
El terme és dividit en dos sectors separats l’un, al voltant del nucli urbà, és interior, i l’altre, anomenat el Corral d’Hinet, és obert a la mar a través de la platja de Bellreguard El regadiu 234 ha ocupa tot el terme en un 40% aprofita les aigües freàtiques litorals, i la resta és regada per la séquia comuna de Gandia Hi ha, sobretot, tarongers i hortalisses Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris en un 97% La ramaderia, estabulada, és de bestiar boví, oví i porcí La població, que minvà entre el 1900 i el 1920 2 251 h, ha augmentat des d’aleshores fins a…