Resultats de la cerca

Fill d’un petit fabricant de pastes de sopa Fou deixeble de Josep Mirabent i de l’acadèmia Martínez Altés, on conegué Xavier Nogués Estudià després amb Lluís Graner El 1892 ja presentà a la sala Parés algunes obres que foren qualificades d’impressionistes per la crítica, i l’any següent, dins el grup Acadèmia Lliure, formà part d’una exposició collectiva encapçalada per Rusiñol, que també fou molt combatuda per l’esbossament de les obres presentades Alumne de Llotja, en 1895-96 hi coincidí amb Joaquim Mir —amb qui formava la Colla del Safrà — i amb Gosé, Sunyer i Torres-Garcia El 1894…

Vida i obra Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials, i germà de  Ramon , metge, i de Josep Elias i de Molins , advocat i economista Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí la direcció 1879 del nounat Museu…

Aquest capítol pretén introduir el panorama de les exposicions i les galeries d’art més importants a Catalunya en l’època del Modernisme Centrem l’atenció en galeries i sales comercials, certàmens oficials i sales d’exhibició alternativa Aquestes plataformes protagonitzaren una activitat decisiva entre els anys 1890 i 1910, que contribuí tant a la propagació dels nous estils com a la definició de les pautes que havien de regir la difusió i consum de l’art en la societat del segle XX Caricatura 1902 de Lluís Masriera, que reflecteix l’interès públic que suscitaven les exposicions, fins i tot…

Cursà llatí, teologia i filosofia al seminari conciliar de Barcelona, i fou ordenat diaca Posteriorment es llicencià en història contemporània i moderna per la Universitat de Saragossa 1963 i en dret per la Universitat de Barcelona 1976 Es dedicà a l’ensenyament 1968-72 i posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració pública d’Andorra secretari de la Sindicatura General 1973-81 amb el síndic Julià Reig, secretari general del Govern andorrà 1981-84 encapçalat per Òscar Ribas i ambaixador plenipotenciari del Principat al Vaticà 2005-10 Fou també professor de dret mercantil i filosofia…

Cursà estudis de filologia anglesa i ciències de la informació Ha exercit de traductor i és collaborador habitual en la premsa Catalunya Express , El Correo Catalán , El País , La Vanguardia i El Periódico , del qual és reporter de viatges des del 2006, Ara i en altres mitjans Televisió de Catalunya Publica la majoria dels seus llibres en versió doble, catalana i castellana Es donà a conèixer com a narrador amb la novella juvenil L’americà que estimava Moby Dick 1985, gènere que ha combinat amb la novella d’aventures, d’acció i policíaca en els volums  El manuscrit perdut 1986,…

Doctor en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on del 1980 al 1984 fou professor titular de teoria econòmica Amplià estudis d’economia al Massachusetts Institute of Technology MIT i en administració pública a la JF Kennedy School of Government Universitat de Harvard La seva trajectòria acadèmica continuà posteriorment com a professor associat del Mercat d’Infraestructures i Cooperació públic-privat PPP a la Universitat Pompeu Fabra Des del 2014 és director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya CSUC Ha ocupat també càrrecs en l’Administració pública,…

Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a  Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a  L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a  Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu tancament…

Vida i obra Gendre d’ Albert Llanas Començà a publicar en les revistes de tradició menestral L’Atlàntida i La Talia Catalana El 1898 publicà Una cosa que passa , sainet que presenta uns trinxeraires de Barcelona fent una estafa Freqüentà els ambients del Modernisme, els artistes del grup d’El Rovell de l’Ou i publicà a Joventut , Catalònia  i Catalunya Artística , revista que li premià la novella breu El pas de la mort 1901 El 1905 publicà els poemes de Les tenebroses Amb un to volgudament prosaic i colloquial justificat per la sinceritat amb què el poeta —messies visionari enfrontat a la…

Feu estudis de filologia catalana i ha treballat en el món editorial S’ha dedicat a la crítica literària i a la divulgació en diversos mitjans escrits i audiovisuals Avui , El Temps ,  La Vanguardia , Catalunya Cultura i televisió Inicià la seva trajectòria narrativa amb la novella La matèria del temps 1994, a la qual han seguit La mà tallada 1999,  Nitrato de Chile 2001, premi Josep Pla i El llaütista i la captaire 2013 Ha publicat també els reculls de narracions Dies de Galícia 2001, Ningú ha escombrat les fulles 2008 i Londres nevat 2009 Per als infants, és autor dels contes…

Deixeble de Joaquim Pla i Janini i de Willy Zielke, a Munic, la seva primera obra s’inscriu dins del corrent pictorialista Professional des dels primers anys de la dècada de 1920, es dedicà sobretot a les fotos de casaments i esdeveniments socials, camp en el qual aconseguí renom per la rapidesa en el revelatge La música i els espectacles també foren temes que l’interessaren Treballà per a l’empresa  Leica i, com a fotoperiodista, per a La Vanguardia El 1934 es publicà una de les seves fotografies a la revista  American Photography Durant la Guerra Civil treballà com a xofer de l’exèrcit…