Resultats de la cerca
Es mostren 2199 resultats
llampar-se
Agronomia
Fitopatologia
Assecar-se, els vegetals, per excés de calor del sol, de certs vents, etc.
reixeta
Indústria tèxtil
Teixit clar fet amb tiretes vegetals, emprat per a fer-ne seients i respatllers.
virosta
Geologia
Conjunt de residus vegetals poc descomposts que s’acumulen a la superfície del sòl.
element florístic
Geobotànica
Conjunt d’espècies vegetals d’àrea coincident, la qual correspon a una regió florística.
màquina deshidratadora
Tecnologia
Agronomia
Màquina amb la qual hom elimina l’aigua de l’estructura molecular dels vegetals.
brossa
Conjunt de fulles, de branquillons i d’altres despulles dels vegetals escampats, apilotats, etc.
asparagina
Bioquímica
Aminoàcid natural, no essencial, que intervé en el metabolisme del nitrogen en els vegetals.
La forma levogira L--asparagina és especialment abundant a les arrels i als brots de les lleguminoses i dels espàrrecs, d’on és extreta per hidròlisi enzimàtica també és obtinguda sintèticament Cristallitza com a monohidrat C 4 H 8 N 2 O 3 H 2 O que es fon a l’entorn de 234-235°C La funció amida li comunica propietats hidròfiles la hidròlisi àcida o alcalina dóna amoníac i àcid aspàrtic És emprada com a diürètic i per a preparar alguns medis de cultiu especials en bacteriologia Sembla ser que es tracta d’una substància indispensable en el desenvolupament de certes cèllules canceroses
cambiforme
Botànica
Dit de les cèl·lules vegetals que tenen un aspecte semblant a les del càmbium.
biocombustible de primera generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de cultius agrícoles, generalment elaborat a partir de sucres i olis vegetals.
Aquest biocombustible té l’inconvenient d’entrar en competència amb la massa vegetal que serveix per a l’alimentació humana o l’alimentació animal És un biocombustible de primera generació el biodièsel
Homilies sobre els evangelis
Art romànic
Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les lletres l’…