Resultats de la cerca

El poble de Sant Martí de la Morana o de la Plana és al sud-oest del terme, a 551 m d’altitud La primera notícia sobre el lloc és del 1067, any en què els esposos Arnau i Guisla, amb llurs fills, atorgaren a Bertran de Santmartí, a la seva muller Loreta i als seus fills la senyoria que tenia Miró Gauspert in Sancti Martini i a la Morana Pocs anys després es documenta l’existència d’un castell a l’indret pel testament de Berenguer de Santmartí, datat el 1081 aquest personatge, emparentat amb l’esmentat Bertran de Santmartí, deixà a la seva esposa Geralda…

Senyor de Juneda i Castelldans Guillem IV de Cervera , fill de Guillem de Cervera i de Berenguera d’Anglesola Empenyorà a Poblet les honors de Verdú i de Preixana 1203 per a la preparació de la quarta croada a Terra Santa Fou marmessor del testament del comte d’Urgell Ermengol VIII, i contragué matrimoni 1212 amb la vídua d’aquest, Elvira de Subirats esdevingué, així, padrastre d’Aurembiaix, per la qual cosa hagué d’intervenir en les qüestions derivades del casament d’aquesta amb Álvaro Pérez i de llur separació, així com les causades per la pretensió de Guerau de Cabrera al comtat d’Urgell…

Factura Vicenç Mañach fou el primer fabricant de bicicletes i creador el 1889 del Centre Velocipedista barcelonès Vicenç Mañach i Pujol era serraller de professió al carrer de Tallers, núm 30, de Barcelona, a la dècada dels anys 1870 Ell es definí més tard com a constructor mecànic, ja que per aplicació de maquinària al seu taller es convertí en fabricant d’eines i peces especials de ferro i s’especialitzà en matrius per a la indústria, accessoris per a pianos i panys de seguretat Però no hauria entrat en aquesta obra si no hagués estat el primer fabricant de bicicletes a Catalunya i a l’…

El municipi s’estén a l’esquerra del riu, en un replà de 290 m alt, triàsic i plistocènic, entre crestes cretàcies sobresurten el tossal del Port 414 m, al N, la lloma del Castell 380 m i Segili 521 m, a l’E, la serra de Laguar penyots del Laguar, 793 m Al límit amb el terme de la Vall de Laguar hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles El pla és aprofitat per a conreus de secà 307 ha i un esquifit regadiu 40 ha en el primer, destaca la vinya 23% —destinada a la producció de panses—, i en el segon, els tarongerars Havia estat un important lloc ramader el 1510 posseïa 4 881 caps de bestiar…

És situat a la part oriental de la comarca, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria Per sobre la vall del riu s’alcen encara muntanyes, sobretot cap al S, al límit amb la Foia de Bunyol L’àrea no conreada ocupa 4 800 ha 75% del total, amb predomini del matollar 3 500 ha sobre l’àrea forestal 1 200 ha El conreu ocupa 1 300 ha de secà i 200 de reg a les proximitats del riu El secà és dedicat a cereals i sobretot a garrofers, oliveres i vinya 100 ha, mentre que el regadiu ho és a hortalisses, blat de moro…

El castell de Muntayola no apareix documentat fins a l’any 1033, mentre que el vicari del castell ho és a partir del 1013 quan Guillem, vicari de Muntanyola i de Vacarisses, assistí a la consagració de l’església de Sant Feliu de Vacarisses A partir d’aquest personatge es pot seguir com la família Muntanyola es converteix en la dels Montcada, únicament per canvi de nom El castell restà en mans de la família Montcada, si bé repartit a parts Així el 1137 Ramon Renard de la Roca, nét de Guillem de Muntanyola o de Montcada, i la seva muller Solastendis donaren les dues terceres parts del castell…

Les primeres notícies documentals del castell del Regomir, situat a la porta meridional de la muralla romana de Barcelona, són de l’any 1015 en un document de venda d’unes cases situades a prop del castell El 1023 tornem a trobar aquesta fortalesa com una de les afrontacions d’un alou que el comte Berenguer Ramon I vengué a Ramon, fill de Gifred Hom creu que el nom d’aquesta fortificació prové del rec del comte Mir, que passava molt a prop d’aquest indret Castell episcopal per excellència, el 1032, que es restaura la muralla de la ciutat, s’esmenta en una donació feta pel bisbe…

Les primeres notícies del castell de la Guàrdia Pilosa—considerat etimològicament com “guàrdia de lloc desert o poc poblat”— són de l’any 1022, en la donació que feren la vescomtessa Engúncia i el seu fill Bremon al monestir de Sant Vicenç de Cardona d’unes terres situades al comtat de Manresa, les quals afrontaven amb una torre anomenada la Guàrdia Malgrat això, la primera referència de la fortalesa de la Guàrdia Pilosa és posterior El 1039 la vescomtessa Engúncia i els seus fills Eriball i Folc cedeixen una altra vegada al bisbe de Vic el castell de Calaf, el qual limitava al sud amb l’…

Vida Propietari de tres impremtes, edità revistes, publicacions i cartells d’espectacles taurins, teatrals i cinematogràfics El 1903 obrí el local La Campana a Gràcia, on es feren sessions de vistes fixes, un film i atraccions L’any següent, vengué el local i comprà un bosc del costat on edificà el Gran Teatro del Bosque, inaugurat el 1905 A més de representacions s’hi feren projeccions a través de la CINAES i Empresa Alianza i es programava conjuntament amb els cines Gráfico, Principal, Núria i Select, de Gràcia Però per aquell escenari també passà el bo i millor del circ, la sarsuela i les…

Fill de Pere Sarriera, ell mateix fou anomenat a vegades també Pere Pel seu casament amb Violant de Margarit i Bertran emparentà amb la poderosa família gironina dels Margarit En iniciar-se la guerra contra Joan II, es posà al costat de la generalitat Amb el seu pare intervingué en el setge de la Força de Girona dut a terme pel comte de Pallars 1462 lluità contra els remences de Verntallat i caigué presoner en un intent de penetrar a Girona Alliberat, fou batut a Llagostera El 1468 fou nomenat batlle general de Catalunya i capità de Girona reconquerida Tanmateix, el 1471 es deslligà de l’…