Resultats de la cerca
Es mostren 1034 resultats
Ludwig Köchel
Música
Botànic, mineralogista i bibliògraf de música austríac.
Es graduà en dret a la Universitat de Viena el 1827 Anteriorment havia tingut diversos càrrecs de tutor, entre els quals cal destacar el mestratge que exercí amb els quatre fills de l’arxiduc Carles Viatjà molt per estudiar botànica i mineralogia, ciències per les quals estava molt interessat, i esdevingué un expert àmpliament reconegut en ambdues disciplines També adquirí molt bona reputació en el camp de la música, afició per la qual passà a la posteritat gràcies a la seva devoció per WA Mozart A causa del coneixement insatisfactori que es tenia sobre la música d’aquest compositor i les…
Natsume Sōseki
Literatura
Nom amb què és conegut l’escriptor japonès Natsume Kinnosuke.
Després de graduar-se en anglès a la Universitat de Tòquio 1893 es dedicà a la docència fins el 1900, en què viatjà a la Gran Bretanya becat pel govern De retorn al Japó fou professor d’anglès a la Universitat de Tòquio 1903 Els anys següents publicà, entre altres obres, les seves dues novelles més celebrades, Wagahai-wa neko de aru ‘Soc un gat’, 1905 i Botxan 1906, de caràcter humorístic Dedicat a partir del 1909 exclusivament a la literatura, la seva obra posterior, de caràcter molt més pessimista, inclou les novelles Kōjin ‘El viatger’, 1913, Kokoro 1914, Mon ‘La porta’, 1910 i Michikusa…
Benjamin West
Pintura
Pintor nord-americà.
Amplià estudis a Itàlia 1760-63, on fou influït per Mengs i Winckelmann Viatjà a París, on l’art galant de Boucher disgustà el seu puritanisme de quàquer, i s’installà a Londres, on esdevingué un retratista notable i un pintor d’història desigual Fou membre fundador de la Royal Academy i pintor de Jordi III Adoptà conscientment un major realisme temàtic en obres com Mort del general Wolfe en la presa de Quebec 1771 Ottawa National Gallery, i fins i tot anuncià el Romanticisme en obres com Saül i la bruixa d’Endor 1777 Hartford, Wadsworth Atheneum Fou president de la Royal Academy 1792-1805 i…
Josep Antoni Homs i Bisa
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Escultor i dibuixant.
Es formà a Llotja Fou deixeble de JCampeny i EClarasó Treballà en illustració i dibuixà per a editorials estrangeres, aprengué a tallar pedra i fusta amb el mestre Antoni Alsina Viatjà per Europa i Amèrica, i fou membre de l’escola de Ceret A Barcelona féu una important exposició el 1926 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on presentà obres com Agnus Dei , La calma , La marinada , Tema infantil , Dansarina popular , Diana , Labor i quatre composicions per a fonts públiques Collaborà durant dos anys en les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Hi participà amb els seus…
Adam

estil Adam Recipient per a vi, amb pedestal
© Fototeca.cat - R. Manent
Arquitectura
Família d’arquitectes i, especialment, de decoradors escocesos del segle XVIII, que donen nom a un estil ornamental ( estil Adam
) derivat de l’antiguitat clàssica i del Renaixement.
Foren quatre germans, Robert Kirkcaldy, Escòcia 1728 — Londres 1792, James Kirkcaldy 1730 — Londres 1794, William i John , fills de William Adam 1688 — 1748, arquitecte d’Edimburg Sostinguts per la noblesa d’Anglaterra, embelliren antigues residències o n'edificaren de noves, tot prodigant a l’interior sobretot entre els anys 1759-75 ornamentacions d’una gràcia exquisida Llur estil s’escampà àmpliament per Anglaterra i pel continent, i inspirà les arts del disseny fins a la fi de l’època napoleònica Robert viatjà per Itàlia, estudià el palau de Dioclecià a Split Dalmàcia i s’establí a Londres…
Martin Schongauer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alsacià.
De família d’artistes —el seu pare i els seus germans eren argenters a Colmar—, s’instruí en la pintura com a ajudant de pintor per països com la Borgonya i la Bèlgica actual, on es familiaritzà amb l’art de Rvan der Weyden També viatjà per la península Ibèrica, on dibuixà alguns caps de moros utilitzats després en gravats Com a pintor només se li poden atribuir algunes obres com La Mare de Déu de l’emparrat de roses 1473 i les pintures murals del Judici final a l’església de Sankt Stephan a Breisach, on demostra l’assimilació de les fórmules flamenques amb matisos italians Hom li coneix uns…
Eduard Soler i Llopis
Pintura
Pintor.
El 1856 estudià a l’Escola de Sant Carles de València Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan , i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando Guanyà 1866 la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes de Cadis on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio Catedràtic a València, en ser cessat per la Revolució de Setembre viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i l' Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes , si bé després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra Membre de l…
Amador Famadas i Blanchart
Música
Tenor català.
Estudià cant a Girona, i posteriorment amplià la seva formació a Milà, on fou alumne de G Falno El 1909 debutà a les Arenes de Barcelona amb Aïda , i de seguida es donà a conèixer arreu de l’Estat espanyol, especialment a Madrid, on actuà al Teatro Real amb una certa assiduïtat durant la segona dècada del segle XX Realitzà diverses gires europees que el dugueren a Àustria, Suïssa, Alemanya i Itàlia el 1924 interpretà Tannhäuser a Nàpols El 1928 viatjà als Estats Units i es presentà amb èxit a Nova York, Boston, Filadèlfia, Chicago i Nova Orleans, entre altres ciutats Es destacà especialment…
Eusebi Güell i López

Eusebi Güell i López
© Fundació Güell
Literatura catalana
Golf
Escriptor i artista.
Segon vescomte de Güell Fill d’ Eusebi Güell i Bacigalupi Fou president de Conferència Club i del Cercle Artístic de Barcelona Practicà el dibuix, viatjà per tot el món i escriví llibres i articles Cooperà a la campanya del Teatre Íntim amb el poema dramàtic Cassius i Helena Barcelona, 1903 —amb traducció al suec del 1905 per Birger Mörner— Publicà diversos assaigs, entre els quals destaquen New Basis for the Foundation of Geometry Manchester 1900, Considérations sur le concept de la mode dans l’art Barcelona 1903, Espacio, relación y posición ensayo sobre los fundamentos de la geometría…
, ,
Miguel Letelier
Música
Compositor i organista xilè, fill d’Alfonso Letelier.
Estudià al Conservatori Nacional de Santiago amb J Aldunate i D Pey, i orgue a la facultat d’arts amb J Perceval Durant el període 1964-66 fou alumne d’Alberto Ginastera a l’Instituto Torquato Di Tella de Buenos Aires A la mateixa ciutat, també fou alumne de I Xenakis i Maurice Le Roux El 1967 viatjà a París, on rebé classes de JJ Grünewald orgue i d’A Jolivet i M Deutsch composició A Alemanya estudià amb Diether de la Motte Fou professor d’orgue i composició al Conservatori Nacional de Santiago de Xile Entre les seves obres destaquen Instantes cinc peces per a orquestra, 1966, Conciertos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina