Resultats de la cerca

Aquest castell es trobava en el sector septentrional del terme del castell de Besora, del qual se suposa que depenia Pertangué sempre al comtat d’Osona, com el de Besora, i no tenia un terme concret pel fet d’ésser un castell satèllit del de Besora Les notícies del castell són molt minses El nom del lloc apareix l’any 955, quan la comtessa Elo, vídua d’Oliba fill del bisbe Radulf d’Urgell i net del comte Guifré, amb la seva filla Exila, donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses la seva part d’uns alous situats al comtat d’Osona, al castell de Llaés, els quals afrontaven amb…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oló Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que ha conservat fins ara La seva dependència anà lligada a les vicissituds del castell primerament depengué dels senyors del castell, la família Oló, després de la canònica de l’Estany i posteriorment de les Dignitats Reials El lloc és documentat des del 889, el castell des del 930 i l’església apareix esmentada el 999, quan es feu una deixa per a la seva dedicació, mentre que el 1077 se’n documenta una altra amb la mateixa finalitat El 1166 n’apareix una altra per a l’obra La parròquia apareix…

Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc de Fucimanya No passà mai de capella rural, si bé és un santuari marià molt conegut a la comarca Primerament fou domini de la família Lluerteres, després passà al monestir de la Portella i finalment passà al bisbe de Vic, senyor del terme del castell El lloc és documentat des del 1001, i l’església apareix citada el 1214, quan Bertran de Lluerteres vengué a l’abat un important alou amb l’església de Santa Maria de Fucimanya pel preu de 1 600 sous El 1216 l’abat completà el domini comprant a Bernat de Talamanca els seus…

Església parroquial del poble d’Isòvol, situat a l’estret del mateix nom, a la riba dreta del riu Segre El lloc és esmentat des de l’any 965, que el comte Sunifred II de Cerdanya deixà en testament al seu germà Oliba diversos alous a Llívia i a Isòvol Isogal La villa d’Isòvol fou dels comtes de Cerdanya fins que Ramon Berenguer III comte de Barcelona i Cerdanya la llegà al monestir de Ripoll en el seu testament del 1131 Ripoll encara era senyor d’Isòvol el 1313 La parròquia d’Isòvol no és esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i, de fet, no se’n tenen notícies…

D’aquesta capella, que era al costat de Can Pelegrí, desapareguda al segle XVIII, es tenen molt poques notícies, però se sap que era molt antiga La primera referència la trobem el 1073, que Llobató vengué per 10 unces d’or a Ermengol, el seu fill, tot l’alou que posseïa a Vila Alba, a les parròquies de Santa Maria i Santa Agnès Aquest alou consistia en l’església de Sant Vicenç, cases, terres, etc…, i confrontava a tramuntana amb la serra damunt l’església de Sant Salvador El 1088 Truitgarda llegà una peça de terra sobre l’estrada, prop de Sant Salvador a Sant Vicenç de Vila…

Aquesta casa forta ha estat esmentada com a mas de la Guardiola, mas d’en Mitjans de la Guardiola i casa Mitjans de la Torre Segons S Cardús en origen correspondria a una guardiola o torre de guaita dels segles VIII-IX Amb tot, a l’entrada de l’actual masia es pot contemplar un escut on a la part alta apareix la data de 1117 Les dades documentals que fan referència a aquesta fortificació són molt escasses Surt documentat el 1302 un Guillem de Çaguardiola de la parròquia de Santa Maria de Taudell Hom ha suposat que aquest Çaguardiola i els que apareixen documentats posteriorment —Romeu…

Almassor és un petit llogaret situat a migdia del terme, prop d’Ivars d’Urgell i al nord-est de Linyola Té el seu origen en una quadra documentada des del 1069 1079, en què el comte d’Urgell Ermengol IV, en dotar Santa Maria de Gualter, va concedir al nou monestir, entre altres béns, la meitat de la quadra d’Almassor El 1078 el mateix Ermengol IV va establir a Arnau Dalmau la torre d’Almassor, donació que confirmaren el 1125 el comte Ermengol VI i la seva muller Arsenda a Ramon Arnau, fill de l’anterior Al principi del segle XIV Almassor era de Gilabert de Centelles L’any 1306 hi…

De l’antic castell senyorial encara en resta algun vestigi molt arruïnat en el llogaret de Vall-llebrera, davant l’església Fou una fortalesa inclosa dins la jurisdicció del castell de Montmagastre i per aquesta raó Vall-llebrera formà part de la baronia de Montmagastre L’esment directe més antic de Vall-llebrera es troba en la dotació de Sant Miquel de Montmagastre del 1054 D’aquest indret en sorgí un llinatge de cavallers, els Vall-llebrera, que estigueren presents a la conquesta de Lleida D’un dels seus membres, n’hi ha notícia l’any 1106, en què un tal Berenguer Bernat de Vall-llebrera…

Aquesta capella es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, en el lloc de Magrà Mai no degué passar de capella rural, encara que el nom que se li dona és el més humil d’oratori A través del priorat de Santa Maria de Castellfollit estigué vinculada al monestir de Sant Benet de Bages, com la resta de capelles del terme El lloc de Magrà es documenta per primera vegada l’any 1082 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós on, entre les peces de terra cedides com a dotació de l’església, una es trobava a la font…

La primera notícia d’aquesta església, la proporciona el testament de Guitard, jurat el 1054 per Geribert i Domuci damunt l’altar de Sant Salvador, que té una basílica situada dins el castell de Calders Guitard llegà una somera per a l’obra de Sant Salvador Com que aquesta església es trobava dins el castell de Calders, el 1120 Calixt II confirmà a Roland Oliver, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, la possessió de la capella de Sant Salvador i Santa Maria de Calders, amb el seu castell, estanys, aigües, termes, delmes i primícies A la segona meitat del segle XII l’església de Sant…