Resultats de la cerca

De caràcter religiós i econòmic, les guildes tenien per finalitat la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat de les comunicacions Relacionades amb el desenvolupament del moviment comunal urbà, les més antigues foren les de Tiel primera meitat del s XI i les de Tournai i Valenciennes després del 1050, i foren importants les de Flandes i les de les terres del Rin Els privilegis concedits pels monarques transformaren les confraries privades en corporacions oficials, amb jurisdicció i dret propis, les quals evolucionaren vers un procés d’aristocratització i entraren en…

Senyors de Cunha Alta, localitat prop de la Serra da Estrêla, a Portugal, prengueren aquest nom a la primera meitat del s XIII La línia major de la casa s’establí a Castella al final del s XIV i rebé el comtat de València de Don Juan Als XV les principals línies establertes per tot Castella i per Navarra deixaren l’apellatiu d’Acuña per raons de vinculació i adoptaren els de Carrillo de Toledo, Pacheco, Peralta, Téllez-Girón i Fernández de Velasco A Portugal, unes branques, que continuaren anomenant-se da Cunha ,…

Aquest darrer, en una avinença, en rebé aquella part Els seus descendents portaren tots com a segon nom el de Delfí en record d’una ascendència materna, i d’aquest fet s’originà el nom d’aquest territori, conegut també com a comtat de Clarmont Als XV passà, per matrimoni, als ducs de Borbó, i el 1503 el duc Carles III el reuní al seu ducat d’Alvèrnia, que havia heretat del seu oncle i sogre Pere i Beaujeu Arran de la traïció de Carles III i la confiscació, amb el comtat de Montpensier, fou lliurat 1560 a Lluís de Borbó-Montpensier, fill de…

Fou concedit als grans d’Espanya Els consellers de Barcelona allegaren tradicionalment aquest privilegi La seva defensa donà lloc a diversos incidents amb les autoritats civils i eclesiàstiques, sobretot durant el s XVII amb la publicació d’opuscles i d’un extens Memorial en justificació de la prerrogativa, el 1632, fins a l’obtenció d’un privilegi afirmatiu, el 1689, en l’atorgament del qual intervingué el conseller Rafael de Grimosacs Fou abolit pel decret de Nova Planta 1714 L’exercici del privilegi durant les cerimònies religioses, igualment en discussió al…

La tònica dominant dels primers peripatètics —final del s IV i s III aC— fou el desenvolupament de l’empirisme aristotèlic i la investigació cientificopositiva Entre ells es destaquen Teofrast, gran autoritat en botànica, Aristogen de Tàrent, negador de la immortalitat de l’ànima, Dicearc de Messènia, que defensava la preeminència de la vida pràctica sobre la teorètica, Demetri de Fàleron, que portà el peripatetisme a Alexandria, i Estrató de Làmpsac, que assimilà el materialisme mecanicista de Demòcrit Posteriorment en profunda decadència, recuperà el prestigi amb les…

Considera com a salvífica, no pas la mort de Crist, sinó la seva doctrina Un dels primers defensors d’aquesta doctrina fou Miquel Servet Teoria anàloga a la del socinianisme, els seguidors es constituïren església independent a Transsilvània entre el 1566 i el 1588 per obra de GBiandrata i FDavid, en la doctrina del qual s’inspiraren també alguns grups sabatistes sabatisme Els unitarians anglosaxons, més directament influïts per la doctrina de Socini, no s’organitzaren fins a la segona meitat del s XVIII, per obra de GBilde a Amèrica es difongué s XVIII sobretot com a doctrina, be que al s…

Els bàltics provenien de la població urbana de les fundacions hanseàtiques, de la petita noblesa rural descendent de cavallers germànics secularitzats al s XVI i en menor proporció de la colonització rural Entre el sector aristocràtic dels alemanys bàltics barons bàltics l’imperi rus reclutà durant prop de dos segles molts alts funcionaris i militars Arran de la independència d’Estònia i Letònia i de les subsegüents reformes agràries 1919-20 els barons bàltics perderen, ensems amb la major part de llurs terres, la influència política, bé que la població germànica dels nous estats gaudí d’…

Finançat i patrocinat principalment pel govern egipci, té una important participació de la UNESCO i d’altres països Fou inaugurat a l’octubre del 2002 Les installacions ocupen 85,4 km 2 , i la capacitat de la biblioteca és de fins a 8 milions de volums Hi ha, a més, tres museus, cinc instituts de recerca, galeries d’art, un planetari i una sala de conferències de 3 000 places L’emplaçament i el nom evoquen la biblioteca més important de l’antiguitat, fundada vers el 295 aC per Ptolemeu I i destruïda en un incendi als IV biblioteca d’Alexandria El projecte fou…

Ocupa uns 350000 m 2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, alS del centre urbà Consta de quatre grans àrees el Palau de les Arts , espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinemaplanetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip , que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal obra de l’arquitecte Félix Candela, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim El projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren…

A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït als XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real…