Resultats de la cerca

En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor Joseph…

Hom pot diferenciar diversos tipus d’escalada atenent el material en què hom escala hom distingeix entre l’ escalada en roca , l’ escalada en glaç i l’ escalada mixta combinació de les dues anteriors segons la manera de progressar, hom distingeix entre l’ escalada lliure caracteritzada per l’ús exclusiu de mans i peus per a agafar-se a les preses i repenjar-se, alternativament, en la progressió, l’ escalada artificial en què el material collocat per l’home —pitons, fissurers, etc— facilita l’avançament en repenjar-hi el cos i l’ escalada combinada que presenta alhora trams d’escalada…

Gènere literari prestigiós, la seva tècnica actual és el resultat d’una llarga evolució Inicialment la biografia tendí a servir unes intencions religioses, filosòfiques, històriques, polítiques, etc, que anaven més enllà de la simple representació de la persona biografiada Agricola final del segle I, de Tàcit, les Vides paralleles segle II, de Plutarc, els Evangelis, sobre Jesús, etc A la Xina, la primera obra d’intenció biogràfica coneguda és Sunyu ~segle IV aC, però el gènere únicament es formalitzà amb Shiji ‘Memòries històriques’, de Sima Qian, i a partir d’aquí s’estereotipà ràpidament…

Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que figura, a 22…

Prengué el nom de la vila de Luna, després de la seva conquesta per Bacalla mort el 1094, i n'obtingueren la senyoria en temps de Sanç III Ferrenc, Martin i Lope de Luna , fills de Bacalla, formaren les línies del llinatge De la primera línia dels senyors i comtes de Luna es destacaren, com a collaboradors d’Alfons I, Íñigo Ferrenc de Luna i el seu fill, Lope Ínyigues de Luna , Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea i el seu germà Artal Lopes de Luna y Ximenes de Urrea mort a Sardenya el 1323, que es casà en primeres noces amb Constança Pere, senyora de Sogorb, neta de Pere II Fou pare de…

Situació Aspecte que ofereixen les restes de l’antic casal amb la façana de llevant A desgrat del mal estat i de la vegetació, encara són visibles en el mur les espitlleres, molt estretes M Anglada El casal d’Alta-riba o domus d’Alta-riba es troba situat vers el cantó de llevant del terme municipal de Calldetenes, al costat esquerre del torrent de Sant Martí i a 500 m vers llevant de l’església parroquial de Sant Martí de Riudeperes Aquest casal es pot localitzar al mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 43,2 —y 41,9 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a…

Situació Restes encara notables situades en un lloc dominant de la vall de Bellestar ECSA – A Villaró Aquest castell es troba a la part alta de la vall de Bellestar, des d’on es domina tota la part baixa de les valls d’Aravell, de Bellestar i els termes de Montferrer i Arfa Mapa 34–10215 Situació 31TCG702948 Des de Bellestar —on s’arriba desviant-se per un trencant a la dreta de la carretera que porta a Castellbò— cal prendre una pista forestal, en força bon estat, que s’enfila al cap de la vall aquesta comença darrere mateix de l’Escola de Capacitació Agrària Campmajor és el despoblat que hi…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn amb l’extrem de llevant i l’absis tapats per una capella tardana i la casa rectoral J Recarens Aquesta església, centre d’un veïnat amb el mateix nom, es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal d’Arbúcies Mapa L37-13332 Situació 31TDG529327 A la carretera GE-543 d’Arbúcies a Coll de Ravell, uns metres abans d’arribar a la gasolinera, al cim del coll, surt una carretera particular que en uns 2,5 km mena a l’església JRR Història D’ençà del 878 es coneixen algunes referències al lloc de Cerdans, gràcies als…

Situació Vista lateral de l’església on s’aprecien les diverses modificacions i ampliacions que ha sofert, les quals afecten també l’absis ECSA - A Roig L’església parroquial de Vilamur és al nucli urbà de la població de Vilamur, situada sobre la carretera de Sort a la Seu d’Urgell pel part del Cantó JAA Mapa 34-10215 Situació 31TCG486937 Història En la dotació de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell per part del bisbe Ermengol, l’any 1010, entre els béns que se li atorgaren figuren les parròquies de la vall de Siarb i les seves esglésies, Sant Sadurní, Santa Maria, Sant Martí de…

Situació Església parroquial ampliada pel seu ús continuat a través dels segles, però que conserva l’absis de l’obra original coronat per un fris de petites mènsules bisellades ECSA - J A Adell L’església parroquial de la Torre de Tamúrcia és a llevant del nucli urbà de la població, que es troba sobre la pista que va del Pont d’Orrit a Espluga de Serra JAA Mapa 32-11251 Situació 31TCG185848 Història Les primeres notícies que tenim del lloc de la Torre de Tamúrcia són indirectes, relacionades amb les adquisicions patrimonials del monestir d’Alaó a Tamureces any 837, i especialment a Corbins,…