Situació
Església parroquial ampliada pel seu ús continuat a través dels segles, però que conserva l’absis de l’obra original coronat per un fris de petites mènsules bisellades.
ECSA - J. A. Adell
L’església parroquial de la Torre de Tamúrcia és a llevant del nucli urbà de la població, que es troba sobre la pista que va del Pont d’Orrit a Espluga de Serra. (JAA)
Mapa: 32-11(251). Situació: 31TCG185848.
Història
Les primeres notícies que tenim del lloc de la Torre de Tamúrcia són indirectes, relacionades amb les adquisicions patrimonials del monestir d’Alaó a Tamureces (any 837), i especialment a Corbins, muntanya situada no lluny de la Torre de Tamúrcia. L’any 988 el prevere Odequer de Miralles adjudicà a Alaó una terra que tenia en una clariana situada al pujol de Turricella; la identificació, però, no és del tot segura. Si l’acceptem, indica que és territori de recent explotació.
No sabem ben bé, encara que s’endevinen, les relacions i els vincles de l’església amb el monestir d’Alaó. El titular és evidentment modern, ja que no es coneix al país cap església de Sant Josep anterior al segle XVII. El 12 de novembre de l’any 1070, en la convinença feta entre els comtes de Pallars Jussà i Bertran At (de la Sarga), trobem esmentat amb seguretat per primera vegada el vilar la Torre. Segons aquest instrument, podem deduir que el desenvolupament de la Torre, i, per tant, la gènesi de la seva església, estigué relacionat amb la decadència de Corbins, esmentat ja llavors amb el nom de Castel Vetre. D’alguna manera, no sabem com, la senyoria de la Torre passà dels senyors de la Sarga, branca de Miralles, al llinatge dels Erill; és possible que a través dels senyors de Perves, dels quals eren satèl·lits. Vers el final del segle XII sabem que Pere de Perves lliurà al comanador Bernat de l’Hospital de Susterris un home a la Torre de Miralles, en penyora per quinze sous. Els fogatjaments del final del segle XIV atribueixen dos focs a Torroella, en la baronia d’Arnau d’Erill. Segons la relació que va fer Lluís de Peguera (any 1632), Torra de Tamusi, en la sotsvegueria de Pallars, formava part del comtat d’Erill. A la fi de l’Antic Règim figura sota el domini de la família Torres, i l’església de Sant Josep com a sufragània de la parròquia d’Espluga. (JBP)
Església
És un edifici molt modificat, d’una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral. La porta, aixoplugada per un porxo, s’obre en la façana sud. Al centre de l’absis es desclou una finestra de doble esqueixada, paredada, i en la façana sud hi ha una altra finestra, d’una sola esqueixada.
L’església ha estat molt modificada amb una redecoració interior i la construcció de dues capelles obertes en els murs nord i sud, un cor, el porxo que aixopluga la porta, i un campanar de torre adossat a la façana de ponent. Exteriorment, només és visible la seva estructura original en l’absis, que presenta un aparell molt acurat, format per carreus ben tallats sense polir, disposats en filades uniformes i regulars, amb peces de tosca en la formació de les finestres.
Les façanes, molt alterades, no tenen ornamentació, llevat de l’absis, que mostra un ràfec bisellat suportat per un fris de petites mènsules, també bisellades, que en la part nord de l’absis ha desaparegut totalment. El parament presenta traces d’haver estat objecte de refaccions, degudes possiblement a ensulsiades parcials.
L’extrem de llevant de la nau conserva sengles contraforts en la seva unió amb l’absis, solució que no és gaire usual, però tampoc no és estranya en els edificis d’aquesta regió, com Sant Pere de Tercui, Santa Maria de Miralles o el més monumental i possible model, Santa Maria d’Alaó, construïts com l’església de la Torre de Tamúrcia dins les fórmules més característiques de l’arquitectura del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 100, pàg. 107
- Abadal, 1955, vol III(I) pàg. 264 i vol. III(II), doc. 80, pàgs. 327-328; doc. 204, pàg. 392; doc. 205, pàgs. 392-393; doc. 224, pàg. 404; doc. 246, pàg. 415; doc. 252, pàg. 418 i doc. 309, pàgs. 446-447
- Boix, 1982, pàgs. 52 i 146.