Resultats de la cerca

Estudià violí i viola al Conservatori de València amb Abel Mus i Joan Alós Finalitzà els estudis amb un premi d’honor en viola i posteriorment es perfeccionà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Bruno Giuranna Començà la seva carrera com a membre de l’orquestra d’Alcoi 1956-59, i la continuà com a viola solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1959-62 i de la Simfònica del Caire 1963-65 Cofundador 1965 i solista 1965-85 de l’Orquestra de la RTVE, amb aquesta formació fou el primer intèrpret a Madrid del Concert per a viola de W Walton, el 1982 Ha estrenat obres de…

Vida A sis anys feu la primera aparició pública com a solista Més tard estudià violí amb Jesús Monasterio i José del Hierro al Conservatori de Madrid, on també fou deixeble de composició de Manuel Fernández Grajal A Madrid fundà el Quartet Vela, amb el qual aconseguí ferse un nom dins el panorama de la vida musical madrilenya de principi de segle El 1909 estrenà a Leipzig Rêve , opus 53, de P de Sarasate A partir del 1913 residí a l’Argentina A Buenos Aires estigué molt vinculat a diverses agrupacions de música de cambra formades entorn de l’Asociación Wagneriana,…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixebla d’AL Chova Posteriorment, a Barcelona, perfeccionà la seva tècnica amb J Oncina i T Menotti A setze anys inicià la seva carrera professional, amb diversos recitals al País Valencià de cançons espanyoles, franceses i lieder Debutà a l’òpera el 1987 amb La sonnambula , a Bilbao, i més tard es presentà amb èxit a Madrid i Viena amb obres de GF Händel i WA Mozart El 1991 interpretà a Zuric Les noces de Fígaro -sota la direcció de N Harnoncourt-, Rigoletto i L’elisir d’amore el 1994 realitzà una gira de concerts…

Vida Estudià música al Conservatori de València i també amb Ángel Mingote, Andrés Isasi i Miquel Asensi Ingressà en l’orde franciscà el 1922 Entre les seves composicions, majoritàriament religioses, cal destacar nou misses, una Salve Regina a quatre veus i gran orgue, Capricho per a piano , Tríptic folklòric valencià i l’obra per a orgue Capricho sinfónico , orquestrada per ell mateix i estrenada per l’Orquestra Simfònica de València l’any 1943 Amb Manuel Mola publicà l' Antología musical al servicio del templo 1947 També exercí com a director de cors, organista de San Francisco el Grande a…

S’inicià al CB Vic, en la posició de base La temporada 1994-95 s’incorporà al cadet del Joventut de Badalona, club on debutà en l’ACB la temporada 1997-98 Al cap de dues temporades fitxà pel Real Madrid, on també jugà dues temporades Marxà als Utah Jazz de l’NBA, després de ser escollit a la primera ronda del Draft en el lloc vint-i-u Després de tres temporades en la Lliga professional americana, la primera de les quals sense jugar per una lesió de genoll, i de més d’un centenar de partits, tornà a l’ACB Jugà una temporada a l’Akasvayu Girona 2005-06 i tres més al Real …

Presentada oficialment al Festival Internacional de Cinema de Donostia del 1993, té com a objectiu el reconeixement dels seus socis com a creadors audiovisuals i coautors de les obres en què treballen Alhora vol ser un lloc de trobada per als qui estan implicats en la imatge audiovisual L’associació, amb seus a Madrid i Barcelona, és membre i cofundadora de la Federació Europea d’Associacions de Directors de Fotografia IMAGO Entre les seves activitats destaquen les convocatòries dels premis anuals Prisma AEC al film amb millor fotografia de l’any i Prisma AEC d’honor…

Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-62 procedent del Flamengo brasiler, amb el qual obtingué tres campionats carioques Guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa del Generalísimo 1959, dues Copes de Fires 1958, 1960 i la Petita Copa del Món de Caracas 1957 Disputà un total de 219 partits i marcà 173 gols amb la samarreta blaugrana Durant molts anys ostentà el rècord de màxim golejador barcelonista a les competicions europees, amb 27 gols Fou l’autor del gol que eliminà el Real Madrid per primera vegada de la Copa d’Europa Era la temporada 1960-61, i el Barça fou…

El primer fou François Rivière , que s’associà el 1860 a Madrid amb Pierre Mage per a la fabricació de teixits metàllics El 1876 establí una sucursal a Barcelona, que esdevingué la central 1887 després de la installació d’una fàbrica a Sant Martí de Provençals 1885 L’empresa esdevingué la raó social F Rivière i Fills 1902 en associar-s’hi els seus fills naturalitzats espanyols, respectivament, el 1887 i el 1888 Francisco Rivière y Chavany Pau, Bearn 1867 — Barcelona 1922, casat 1896 amb Antònia Manén i Massana, i Fernando Rivière y Chavany Madrid 1869 — Barcelona…

L’exèrcit de Francesc I, format per uns 20 000 infants i uns 1 500 cavallers, assetjà per l’octubre del 1524 la ciutat, defensada per una guarnició imperial comandada per Antonio de Leiva mentrestant l’exèrcit imperial comandat pel marquès de Pescara i per Charles de Lannoy s’uní amb els lanquenets del conestable de Borbó i inicià l’atac el 24 de febrer Malgrat la inicial feblesa de la cavalleria del marquès de Pescara, la situació fou salvada pels arcabussers —primera vegada que les armes de foc prenien un paper predominant en una batalla— i després per la irrupció dels homes de la guarnició…

Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor Escriví en castellà i en català, entre altres, les obres Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic Soler, Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875 El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques…