Resultats de la cerca

Especialitzat en la història del cristianisme i del pensament cristià contemporanis, ha estat professor a les universitats de Bari i La Sapienza, i des del 1981 és catedràtic d’història contemporània a la Terza Università degli Studi de Roma És autor de llibres sobre la història contemporània de l’Església Il potere del Papa da Pio Xiia Giovanni Paolo II 1993, Il Mediterraneo nel Novecento religione e stati 1994, Sant’Egidio, Roma e il mondo 1996, Le politiche della Chiesa 1997 i Vescovi d’Italia storie e profili del Novecento 2000, Il secolo del martirio I cristiani nel Novecento 2000-2009,…

Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma…

En foren els impulsors i fundadors els pintors Pierre Brune  i Frank Burty Haviland , a partir d’un important fons d’obra d’artistes contemporanis, molts d’ells amics seus, alguns dels quals havien fet estades a la vila Pablo Picasso, Georges Braque, Juan Gris, Manolo Hugué, Marc Chagall i Pau Gargallo, entre d’altres Brune en fou conservador des dels inicis fins a la mort, i el succeí Burty fins el 1961 El desembre del 1993 s’inaugurà una remodelació total del museu a partir d’un ambiciós projecte dels arquitectes Jaume Freixas i Philippe Pous, que comportà que tripliqués la…

Té el seu precedent immediat en el Servei de Psiquiatria-Psicologia del Nen i de l’Adolescent de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona, iniciat el 1969 per Eulàlia Torras de Beà, psiquiatra i psicoanalista La seva tasca, enfocada des de la comprensió psicoanalítica, és atendre les demandes de famílies amb infants i adolescents entre zero i divuit anys amb problemes evolutius, emocionals, conductuals i d’aprenentatge Ofereix diagnòstic, exploració, orientació terapèutica, seguiment i tractaments psicoterapèutics, reeducatius i psicopedagògics, tant en les modalitats individual com de grup…

Llicenciat en ciències exactes i naturals a Barcelona 1869, es doctorà en ciències naturals 1871 i es dedicà tota la vida a l’ensenyament a Terrassa, on fou professor i director del Collegi Terrassenc fins el 1901, director de l’escola municipal d’arts i oficis 1901-04 i professor de l’Escola Superior d’Indústries 1904-18 Deixeble d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, s’interessà seriosament per la botànica des del 1870 herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altres comarques, especialment el Bages i el Berguedà El 1897 publicà Flora del Vallés , precedida per un estudi geogràfic, resum…

Doctor en dret, fou professor de la Universitat Txeca de Praga 1913 Aviat es convertí en un dels collaboradors principals del líder nacionalista Tomáš GMasaryk Iniciada la Primera Guerra Mundial, anà a París i hi assumí el càrrec de secretari general del Consell Nacional Txecoslovac 1916, presidit per Masaryk El 1918 notificà a les potències aliades la formació del govern provisional txecoslovac, del qual ocupava el càrrec de ministre d’afers estrangers Presidí la delegació txecoslovaca que concorregué a la conferència de la Pau París, 1919, a fi d’obtenir la separació d’Àustria…

Subsistí gairebé tot el s XVI i formà una escola local amb collaboració d’altres pintors de la localitat o de fora, dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobament de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajuntaren la tradició gòtica i les novetats renaixentistes El primer, Pere Alegret , dit de Canillo probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis, només és conegut documentalment L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del…

El lloc d’Adraén és documentat des del segle IX El castell és consignat des del segle XII en documents conservats a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, que parlen de donacions d’alous i permutes Fou un dels castells inclosos dins el vescomtat de Castellbò, al quarter de Ciutat Segons Rocafort, el 1141, en el testament que va ser atorgat per Pere Ramon, vescomte de Castellbò, es nomena la seva muller Sibilla usufructuària fins que el seu fill fos armat cavaller, retenint mentretant, entre altres, el castell d’Adraén L’any 1185 Arnau de Castellbò donà Adraén a la seva muller A la primera…

El lloc de Tragó és conegut des de l’any 1035 El castell fou en un primer moment del domini dels Caboet, com tota la vall La potestat dels castells que hi havia a les valls de Sant Joan i de Cabó passà a l’església d’Urgell gràcies als testaments de Guillem Guitard de Caboet 1110 i de Ramon II 1156 En aquest moment hi havia documentats a la vall de Castellbò els castells de Castellpòdol, Castellpuig, la Serra i Tragó Per tots aquests castells, l’any 1162 Arnau de Caboet i els habitants de la vall de Cabó i de Sant Joan van fer jurament feudal al bisbe Sanç de la Seu d’Urgell El document va…

Situació Interior de la capçalera de la petita església rural J Riera L’ermita de Sant Bartomeu, anomenada Sant Bartomeu de Matamala en referència a la masia veïna, és situada a la cota de 420 m al vessant nord de la serra de Sant Patllari Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau A uns 6 km de Banyoles, a la collada del Sant del Matxo, cal prendre un trencall sense indicació, a mà esquerra, que porta en uns 500 m a l’ermita de Sant Bartomeu JMC-JRM Història La capella del mas Matamala de Merlant és d’origen desconegut, bé que anterior al…