Resultats de la cerca

La primera mostra en fou estampada el 1699, i el primer llibre, el 1702 Médailles sur les principaux événements du règne de Louis le Grand Significà la substitució de la tradició calligràfica de l’humanisme d’Aldo Manuzio pel racionalisme cartesià, i fou l’antecedent directe dels tipus de Bodoni i Didot

El combat enfrontà tretze cavallers italians contra tretze de francesos, que foren vençuts

Participaren en la campanya de Portugal 1762 i, acabada aquesta, foren enviades a les anomenades províncies internes de Mèxic Més tard un contingent d’aquests voluntaris formà part de l’expedició a Califòrnia de Gaspar de Portolà 1769

Els seus membres s’oferiren per formar el primer batalló de milícies nacionals La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica , de la qual s’encarregà Joan BGrassot Pel novembre del 1820 instauraren càtedres d’ideologia i de dret natural No hi ha notícies de la societat després de l’empresonament d’Oronoz, acusat de connivència en l’intent republicà de GBessières

Passà per matrimoni 1729 als Azlor de Aragón, comtes de Guara i després ducs de Vilafermosa La grandesa d’Espanya fou annexada el 1857 a l’onzè titular José Antonio Zapata de Calatayud òlim Azlor de Aragón y Fernández de Córdoba, mort el 1893

Taula de la Mare de Déu de la Humilitat, de vers el 1430 Podria ser una pintura de Rafael Destorrents, encara el gran desconegut de la pintura gòtica catalana AB/MDB – PRotger Els anys que van seguir a la mort de Lluís Borrassà despuntà a Barcelona la nova variant de l’estil gòtic internacional de la mà de molts dels artistes que havien format part del taller del mestre gironí, entre els quals hi hagué, potser, Bernat Martorell, el màxim representant del segon internacional català És un període de continuïtats i de canvis en què destacaren artistes afermats als postulats del primer…

El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers La vila 293 h agl 2006, serraïns 748 m alt és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran La població, que ha patit una disminució constant des…

En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell continuaven…

El terme és dividit en dos sectors separats l’un, al voltant del nucli urbà, és interior, i l’altre, anomenat el Corral d’Hinet, és obert a la mar a través de la platja de Bellreguard El regadiu 234 ha ocupa tot el terme en un 40% aprofita les aigües freàtiques litorals, i la resta és regada per la séquia comuna de Gandia Hi ha, sobretot, tarongers i hortalisses Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris en un 97% La ramaderia, estabulada, és de bestiar boví, oví i porcí La població, que minvà entre el 1900 i el 1920 2 251 h, ha augmentat des d’aleshores fins a…

A més, al N de la serra del castellet d’Aixa, comprèn un sector de la conca del Girona, on es troba el poble de la Llosa d’Olocaive L’escassa aigua que porta el riu de Gorgos permet de recórrer els regadius 8 ha als seus marges Al secà són conreats ametllers 108 ha i, sobretot, vinya el raïm moscatell que hom hi cull és dedicat a l’elaboració de panses, efectuada en els característics riuraus Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament pels propietaris a la zona muntanyosa, 934 ha són ocupades per pinedes, matollars i pasturatge El poble 477 h 2006, canaliers 230 m alt…