Resultats de la cerca
Es mostren 3798 resultats
Astronàutica 2018
Astronàutica
Després d’uns anys d’estancament relatiu, l’activitat espacial va retornar amb noves energies Les causes van ser diverses valor comercial, valor estratègic, valor científic i, en bona part, valor propagandístic L’activitat va ser espectacular en tots els camps i Catalunya, tot i les dificultats, no se’n va quedar al marge Ara bé, la concepció, el desenvolupament i l’execució d’una missió espacial és un procés lent i caldrà veure com la crisi econòmica recent afectarà les activitats a mitjà termini Satèllits científics El 18 d’abril la NASA va llançar a l’espai la missió Transient Exoplanet…
Jaume Safont
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat, dietarista i poeta.
Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…
, ,
Joaquim Torres i García
Pintura
Art
Pintor muralista i teòric de l’art.
Vida i obra Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró, es traslladà a aquesta ciutat amb la seva família quan tenia disset anys Hi estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i amb el mestre Josep Vinardell El 1892 s’establí a Barcelona, on estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Llotja, i conegué els artistes J Mir, Isidre Nonell, R Canals i J Sunyer El 1893 ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, on conegué Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Eduard Marquina Començà a treballar en la illustració de llibres, i participà com a cartellista en la Tercera Exposició de…
,
Castell de Barbens
Art romànic
Castell El castell de Barbens és situat a l’extrem oriental de la vila i dona a la Plaça Major El primer esment del lloc i el terme de Barbens és de l’any 1085, en què Ramon Gombau de Ribelles i la seva muller Sicarda cediren a Artau un alou als termes de Butsènit, les Penelles, Espígol i Barbens El 1088 Ramon Gombau i la seva muller Sicarda infeudaren a Artau Mir i la seva esposa Adalèsia el castell de Butsènit, juntament amb les Penelles i Barbens El primer personatge de qui es té notícia com a propietari del castell de Barbens és Ramon Barrufell Els Barrufell eren uns importants…
Santa Maria de Batet (Olot)
Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-oest El campanar, en bona part romànic, fou modificat E Pablo L’església de Santa Maria de Batet centra, al cantó més septentrional del terme, un poble totalment disseminat, cap d’un municipi que L’any 1971 fou agregat al d’Olot, i que es troba a 658 m d’altitud, a la serra de Batet, a llevant de la plana d’Olot Mapa 257M781 Situació 31TDG602702 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que mena a Banyoles per Santa Pau i Mieres Al cap d’l,5 km i a mà dreta neix una carretera asfaltada que arriba fins a la Trinitat de Batet, des d…
Trepadús
Masia
Masia i antic terme del poble de l’Espluga de Serra, al municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al vessant meridional de la Tallada de Malpàs, a l’antic municipi i actual enclavament d’Enrens i Trepadús, situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els termes del Pont de Suert, Tremp (Pallars Jussà) i Sopeira (Ribagorça).
la Clua de Meià

Vista del poble de la Clua de Meià
© Jaume Ferrández
Poble
Poble del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que neix al coll d’Orenga i desemboca al riu Boix per la dreta, aigua avall del grau de la Clua, profund congost d’aquest riu que separa la conca de Meià de la vall del Segre.
Hi ha les ruïnes de l’antic castell senyorial l’església parroquial és dedicada a sant Julià
estany de Cavallers

L’estany de Cavallers, glaçat
© Fototeca.cat
Estany
Embassament
Antic estany de la capçalera de la Noguera de Tor (1 723 m) a la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el massís de Comaloforno; ha estat transformat en el pantà de Cavallers
, amb una resclosa de 70 m d’alçada i una capacitat de 15 754 000 m 3
, el qual alimenta la central de Caldes.
Gualter
Poble
Poble i cap de municipi de la Baronia de Rialb (Noguera). A 1 km a l’W es troba el monestir de Gualter, l’església del qual (Santa Maria de Gualter) fou parroquial fins a la Guerra Civil de 1936-39. Després de la guerra, es construí al nucli del poble una nova església dedicada al Sagrat Cor.
La Vall d’Aran
Situació i presentació Extensió i límits La Vall d’Aran -vall de capçalera de la Garona- és l’única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la Divisió Territorial del 1936 per la Generalitat de Catalunya Situada als Pirineus centrals, a l’extrem NW del país, l’orientació inicial de la vall és d’E a W, fins a les Bordes, on la canvia per la de S a N, i forma una vall molt tancada en la qual l’única obertura, al NW, té una gran incidència en el clima El fet de ser una vall atlàntica, és a dir, de trobar-se al N de la carena dels Pirineus…