Resultats de la cerca
Es mostren 68260 resultats
timó

Representació d’un timó i secció anterior en un gir de 45º (a dalt)
© Fototeca.cat
Transports
Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
Els timons ordinaris consisteixen generalment en na peça plana i ampla, anomenada pala , articulada mitjançant uns mascles o agulles, dels quals va proveït en el seu caire anterior, allotjats a les corresponents femelles o gòndols del codast, la part superior de la qual, anomenada mare , travessa el buc per la llimera El més simple dels timons ordinaris consisteix en una pala de fusta proveïda només d’una agulla i d’un gòndol i és mogut mitjançan l' arjau , fixat a la seva part superior, que és accionat manualment Hom anomena timó de canya el que és mogut mitjançant l’arjau, bé…
desbrotador
Química
Agronomia
Substància sintètica o biològica utilitzada en agricultura que actua, en aplicar-se sobre les plantes, com a inhibidor del creixement dels brots principals o auxiliars.
Els desbrotadors, en general, eliminen la divisió cellular o bé els processos d’allargament de les cèllules, i fan que els borrons quedin petits i no prosperin Perquè tingui efecte, cal aplicar el desbrotador mentre els brots són menors de 3 cm Hom l’utilitza per a inhibir el creixement de brots auxiliars en plantes de tabac, com a retardador del creixement de la gespa i també per a inhibir la brotada de la ceba
superlatiu
Gramàtica
Grau de significació de l'adjectiu a nivell màxim, inferior o superior.
Expressa el grau més alt en comparació d’altres objectes superlatiu relatiu el més eixerit de la colla , o un grau molt alt amb independència de tot altre objecte superlatiu absolut el seu pare és molt savi
efectes públics
Economia
Documents de crèdit emesos per l’estat o uns altres organismes dependents.
Els més corrents són els bons d’estat, que tenen com a principal objectiu el finançament del dèficit pressupostari, i els emesos per les empreses públiques Solen tenir privilegis com la desgravació fiscal o la pignoració automàtica
redistribució
Economia
Modificació que afecta una determinada distribució de béns o rendes, com a conseqüència de la intervenció de l’estat.
La redistribució de béns té per finalitat minvar l’especulació, afavorir els consumidors o fer créixer la productivitat La redistribució de la renda té un paper fonamental en la política econòmica L’objectiu que hom pretén és de disminuir les diferències de renda que reben les distintes classes socials o els distints factors productius Hi ha dues tècniques per arribar-hi o bé canviar la participació dels diferents factors productius dins la renda nacional redistribució funcional o bé igualar els nivells de la renda que reben els individus…
herència multifactorial
Medicina
Transmissió hereditària d’una característica o una malaltia que és determinada per la combinació de factors genètics i ambientals.
Perquè la característica o la malaltia es desenvolupi, cal que sigui heretat algun factor hereditari —un o diversos gens específics— i a més cal que concorri algun tipus de factor ambiental en concret Un exemple d’herència multifactorial d’una característica normal és l’alçada, ja que el potencial de l’estatura d’una persona és determinat per l’acció conjunta de diversos gens heretats, però l’expressivitat màxima depèn de factors ambientals com l’alimentació, l’activitat física o la situació emocional Entre les alteracions orgàniques d’herència…
Consell Europeu
Política
Òrgan de la Unió Europea que reuneix els caps d’estat o de govern dels estats membres.
En cadascuna d’aquestes reunions o conferència intergovernamentals CIG, que se celebren com a mínim un cop cada sis mesos, s’acorden les directrius bàsiques de l’organització, especialment en els camps de les relacions internacionals, de la seguretat, de la justícia i d’interior Fins al 1974, que s’institucionalitzà, funcionà d’una manera informal La seva existència fou reconeguda en l’Acta Única Europea 1987 El Tractat de Reforma de la Unió Europea o Tractat de Lisboa, aprovat el 2009 i en vigor des del gener del 2010, instituí una presidència del Consell Europeu …
adob al zirconi
Tecnologia
Sistema d’adob per a pells i cuirs amb sulfats o clorurs de zirconi.
Aquesta mena d’adob dóna un cuir d’un blanc inalterable per la llum, de molt gruix, amb la particularitat d’omplir les parts més buides de la pell És semblant a l’adob al crom quant al fonament del procés, i varien les condicions de basicitat dels banys, però el cuir adobat al zirconi té un tacte més encarcarat que l’adobat al crom Per aquest motiu, i perquè les sals de zirconi són molt més cares que les de crom, no són utilitzades com a agents únics d’adob, sinó combinades amb les sals de crom en adobs que donen un color més clar que el crom pur i un tacte més suau, o com a…
tènia
Anatomia animal
Nom donat a diverses parts del cos en forma de cinta o faixa allargada.
Hi destaquen la tènia cinèria , que és una banda de matèria grisa en el sòl del quart ventricle per fora de l’estria acústica o tènia acústica , la tènia coroide , que és la línia d’inserció dels plexes coroidals laterals a la paret mitjana de l’hemisferi cerebral, i la tènia del còlon , nom donat a cadascuna de les tres cintes o franges formades per les fibres musculars longitudinals de l’intestí gros hom anomena tènia mesocòlica la que correspon a la inserció del mesenteri, tènia lliure l’oposada a l’anterior i tènia epiploica la que correspon a la unió de l’epipló…
default
Economia
Situació en què un emissor de deute, com ara un bo o un préstec, no pot pagar els interessos compromesos o el capital.
És una situació perillosa quan es tracta de deute sobirà, emès per un estat o administració, perquè perd tota credibilitat per a atraure capitals És el que passà amb Rússia a l’agost del 1998, com a conseqüència de la crisi del sud-est asiàtic que començà al juliol del 1997 i que féu que l’estat assumís els deutes interns, però no pas els externs El 2002, l’Argentina, dins d’un programa contra la crisi del país que provocà l’anomenat corralito bancari per a evitar fugides de capital, féu default per valor de 1 000 milions de dòlars amb un deute que tenia amb el Banc Mundial