Resultats de la cerca
Es mostren 68260 resultats
ferrer | ferrera
ferrer Boix popular
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.
L’ofici de ferrer fou el punt inicial de l’especialització dels gremis metallúrgics, els qual s’anaren separant d’aquest al mateix temps que el gremi es dividia en diferents variants tècniques A València, des del 1283 hi hagué un gremi de ferrers, unit en principi amb els manescals i els argenters ordinacions del 1298, renovades el 1329 la unió amb els manescals es mantenia en les del 1740 A Mallorca les ordinacions de ferrers són del 1630 A Barcelona se separaren successivament del gremi de ferrers els oficis de serrallers o ferrers manyans, radicats al carrer del Regomir 1380,…
demarcació
Geografia
Línia de separació, natural o convencional, entre dos o més territoris; es considera natural si el traçat s’adapta als principals accidents del relleu.
Pot referir-se a les fronteres entre els estats o bé a divisions i subdivisions dins el mateix estat La divisió de l’Estat espanyol en províncies, per exemple, fou feta durant el segle XIX —decret de 1833— i és coneguda amb el nom de demarcació territorial general Hi ha també demarcacions especials , com és ara, entre altres, les eclesiàstiques, les militars i les universitàries A França, durant la Segona Guerra Mundial, fou establerta una línia de demarcació entre la zona lliure del govern de Vichy i la zona ocupada pels alemanys
cançoner
Literatura
Música
Recull de poesies d’un o de diversos autors, sobretot de caire líric o amorós, però també polític, moral, religiós i satíric.
Redactats a l’edat mitjana, els cançoners més antics són deguts a copistes de professió, monjos o seglars al servei de reis i de grans senyors L’ordenació de les peces seguí criteris molt diversos, bé per autors i més o menys cronològicament, bé per gèneres, formes o per la pàtria dels poetes Aviat sovintejà, però, la manca de criteri concret, i el copista transcrivia els poemes segons que li arribaven a les mans Pel fet de la relació entre cant i poesia, un bon nombre dels més antics eren musicats, però sovint la notació hi és negligida perquè depenia d…
politípic | politípica
Ecologia
Dit de les espècies que poden ésser considerades en diferents subespècies o races.
Generalment aquestes corresponen a poblacions més o menys aïllades, i totes juntes formen un cercle de formes
membranòfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit de l’instrument en el qual el so és produït mitjançant la vibració d’una membrana tesada sobre o dins una cavitat o orifici.
El so és produït sia per percussió tambor, per fregament simbomba o per bufament mirlitó
sotsveguer
Història
Funcionari reial sota les ordres del veguer, amb jurisdicció ordinària sobre un territori determinat o sotsvegueria.
Auxiliar del veguer, el substituïa en cas d’absència, però no era considerat el seu lloctinent Era nomenat pel veguer o pel mateix rei Tenia cúria o cort pròpia amb funcionaris de caràcter executiu capdeguaites els assessors eren comuns amb els de la cort del veguer A la cort del 1493 fou determinat que havia d’ésser persona d’honor
anortita
Mineralogia i petrografia
Silicat natural d’alumini i calci, CaAl2Si2O8, del grup dels feldespats.
És el mineral més bàsic de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls incolors o de color rosa o verdós, transparents i molt fàcilment descomponibles pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,76 Forma part essencial de les roques granítiques bàsiques gabres, norites i anortites, bé que es pot presentar aïllada formant druses
medalló
Arquitectura
Baix relleu de pedra, fusta o metall d’una forma rodona o el·líptica, utilitzat com a element decoratiu en arquitectura, especialment en les façanes dels edificis.
El seu origen ve del costum, corrent a l’antiguitat clàssica, de penjar a les parets dels temples els escuts conquerits als enemics vençuts El Renaixement posà de moda els medallons, i foren molt utilitzats en l’estil plateresc Els motius més freqüents que hom hi troba són caps humans i d’animals, emblemes, allegories, monogrames i motius històrics o llegendaris
Cervelló

Armes dels Cervelló
Llinatge nobiliari català derivat d’un Ansulf (o Assolf), potser d’origen germànic o franc.
Aquest Ansulf mort vers el 990, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona 961, fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí El seu fill i successor Sendred de Gurb obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt Línia troncal de Cervelló un altre fill d’Ansulf, Hug de Cervelló mort en 1025/27, fou el primer que portà aquest cognom, continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva…
corrector
Tecnologia
Dispositiu que hom introdueix en un sistema de control
retroactiu per tal de compensar la seva inestabilitat o millorar el seu transitori.
Actua mitjançant la modificació de la resposta freqüencial del sistema en bucle obert o a través de la reforma del lloc geomètric de les arrels En general és instrumentat per mitjà de filtres elèctrics control analògic o amb ordinadors control digital Segons la seva situació en el bucle rep el nom de corrector en sèrie o en cascada o corrector en parallel o tacomètric També és anomenat regulador, controlador o equalitzador