Resultats de la cerca
Es mostren 18634 resultats
Patria y Libertad
Partit polític
Grup neofeixista extraparlamentari juvenil d’àmbit estatal, creat el 1984 a Barcelona per antics membres del Frente de la Juventud, el Frente Nacional de la Juventud i la secció juvenil de Fuerza Nueva.
El seu objectiu principal fou aglutinar joventut ultradretana d’arreu d’Espanya per incorporar-la a Juntas Españolas Volia “constituir una tendencia joven y radical en el nuevo partido”, “una especie de Fronte della Gioventú en el MSI” Quan el 1985 es palesà el fracàs de Juntas, PyL entrà en crisi i es dissolgué, si bé alguns seguidors s’integraren al Frente Nacional Edità una publicació del mateix títol
Botswana 2108
Estat
Ian Khama va dimitir de president l’1 d’abril, perquè va arribar al màxim de deu anys en el càrrec que permet la Constitució El va substituir el seu vicepresident, Mokgweetsi Masisi, que va anunciar que la seva prioritat seria combatre l’atur juvenil i continuar la política de bon govern El canvi en la presidència es va produir quan faltaven 18 mesos per a les eleccions legislatives
convent jurídic Tarraconense
Història
Nom d’un dels convents jurídics de la Província Citerior o Tarraconense.
El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tàrraco Tarragona com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del N de l’Albera ni la franja a l’W del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà
Jesús Rafael Soto
Pintura
Pintor veneçolà.
Fou director de l’Acadèmia de Belles Arts de Maracaibo del 1945 al 1960, any que anà a París Dins les propostes de l' op art , realitzà quadres cinètics realitzats amb un plafó de fons solcat per línies fines molt pròximes i una sèrie de barres penjades davant que s’interfereixen òpticament Això dóna joc a moviments visuals insospitats quan l’espectador canvia de posició respecte al plafó
marquesa de Sévigné
La marquesa de Sévigné, de Pierre Mignard
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda Marie de Rabutin-Chantal, escriptora francesa.
L’allunyament de la seva filla, quan aquesta es casà amb el comte de Grignan, motivà una abundant producció de Lettres 1725, amb successives recopilacions, si bé les seves cartes tingueren també altres destinataris, com Charles de Sévigné, Mme de La Fayette, el seu cosí Bussy-Rabutin, etc Aquesta correspondència reflecteix la vida de la cort de Versalles i de la vida provinciana durant l’època de Lluís XIV
Guillem de Saguàrdia i de Canet
Història
Fill de Ponç de Saguàrdia i de Saportella, i de Timbor, filla i hereva de Guillem II de Canet.
Serví el rei Sanç I de Mallorca, que l’envià com a ambaixador a Jaume II d’Aragó quan aquest es preparava a conquerir l’illa de Sardenya 1321 Era el conseller favorit del sobirà, que erigí les seves senyories en vescomtat de Canet el 1321 i el designà com a tutor del seu nebot, el futur Jaume III de Mallorca Però morí pocs mesos abans que el seu sobirà
Bernat de Roudor
Història
Cavaller de la Companyia catalana d’Orient, originari, segons el cronista Muntaner, de la comarca del Llobregat.
El seu nom apareix també com a Berenguer Era a Adrianòpolis quan Roger de Flor hi fou assassinat 1305 Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Ramon de Tous foren els tres únics supervivents Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel Paleòleg els perdonà la vida Rubió i Ors dedicà a Roudor un poema
Eugeni Ventoldrà i Niubò
Tauromàquia
Torero.
Estudià tenidoria de llibres a Madrid, però deixà els estudis per dedicar-se a la tauromàquia El març del 1914 es presentà a Aranjuez com a matador El 1923, quan anava a prendre l’alternativa a Barcelona, sofrí un accident greu la prengué uns quants mesos més tard de mans d’Antonio Márquez, a Barcelona Assolí una fama notable per les seves estocades Actuà fins la dècada de 1940
Eugeni Sugrañes i Anguera
Cristianisme
Comunicació
Missioner i publicista.
Estudià al seminari de Tarragona i el 1902 ingressà als claretians Destinat a les missions de Mèxic, estengué el seu radi d’acció a Texas EUA, on es refugià el 1914, quan fou expulsat pels revolucionaris de Mèxic El 1918 fundà el collegi claretià a Washington Fou redactor de la revista The Claretian i autor de diverses obres històriques sobre les missions de San Marcos, San Gabriel i Los Angeles
Simó Stock
Cristianisme
Carmelità.
Ermità Fou un dels primers a fer-se carmelita quan l’orde penetrà a les illes Britàniques 1237 Esdevingut sisè general de l’orde 1245, aconseguí d’Innocenci IV l’aprovació de l’orde dins els mendicants El seu nom va molt lligat a la devoció de l’escapulari, fruit d’unes aparicions de la Mare de Déu que hauria tingut el 1245 La seva festa se celebra el 16 de maig