Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Alfons d’Aragó
Història
Fill natural d’Alfons II de Nàpols i de Trusia Gazzella.
Lluità el 1495, durant l’ocupació francesa, pel retorn del seu germanastre Ferran II el 1497 fou lloctinent general de l’Abruç L’any següent fou establert el seu matrimoni amb Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, per tal de refermar els lligams entre Nàpols i la cort pontifícia Rebé del seu pare, en aquesta ocasió, el títol de duc de Bisceglie i príncep de Salern, i s’establí a Roma La política filofrancesa del papa deteriorà, però, les relacions entre aquest i la cort napolitana el 1500 Alfons d’Aragó fou ferit greument a les escales de Sant…
Uruguai
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud (900 km de longitud, 440.000 km2 de conca i 5.500 m3/s de cabal mitjà).
Neix a la serra Geral, al Brasil Riu de règim pluvial subtropical, la major part del seu curs serveix de frontera, primer entre l’Argentina i el Brasil i després entre l’Argentina i l’Uruguai Desemboca al Río de la Plata , juntament amb el Paraná , per una boca de 15 km d’amplada És navegable en el seu curs inferior Els nombrosos salts, roques i retingues disminueixen el seu valor econòmic
prefectura
Història
Territori governat per un prefecte.
Amb l’administració de Dioclecià, les prefectures foren quatre la de les Gàllies amb seu a Trèveris, la d’Illíria amb seu a Sirmium, i que fou suprimida a la mort de Constantí, la de Roma que, en algunes ocasions, tingué la seu a Milà i la d’Orient, amb capital a Antioquia Cadascuna d’aquestes prefectures estava dividida en diòcesis i diferia de Roma i Constantinoble, ciutats que formaren sempre una prefectura independent
Complex Esportiu de l’Hospitalet
Esport general
Instal·lacions poliesportives de titularitat municipal de l’Hospitalet de Llobregat.
És denominat també Accentennis Hospitalet i està gestionat conjuntament per la Federació Catalana de Tennis, que hi té la seu del seu Centre Internacional de Tennis, i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat És també la seu del Club Tennis l’Hospitalet, que hi té establerta la seva escola de tennis Disposa de divuit pistes de tennis de terra, quatre pistes de pàdel, una sala de fitnes i una piscina exterior
Dalmau Carròs d’Arborea i de Mur
Història
Noble, fill de Nicolau Carròs d’Arborea i de Brianda de Mur.
Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra Fou lloctinent del seu pare com a virrei de Sardenya durant les absències d’aquest, entre el 1473 i el 1477 Defensà Càller contra el setge de Lleonard d’Alagó Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer 1478 La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu pare, fou atribuïda a maleficis
Guillem I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (947-975), fill de Miró I i de Gemona.
Governà amb el seu pare, almenys des del 947 Després ho féu amb el seu cosí germà Ramon II i, a continuació, amb els fills d’aquest, Unifred II, Arnau I i Toda I, i la vídua Garsenda de Fesenzac Com el seu pare, sembla haver-se encarregat especialment de la Ribagorça oriental Féu donacions a Lavaix 962 i a Ovarra 975 No se sap que es casés ni que tingués successió
Llorenç Agustí Claveria
Esport general
Economia
Dirigent esportiu, enginyer i empresari.
President de la Unió Esportiva Lleida 1951-54 Inicià el seu mandat amb l’equip recentment descendit a segona divisió i el seu objectiu fou mantenir la ca-tegoria Promocionà l’esport base creant l’Ilerdense, equip filial Aconseguí un pacte de collaboració amb el Real Madrid, que cedí algun jugador Defensà els ideals catalanistes com també la denominació catalana de l’estadi Camp d’Esports Té un carrer a Lleida amb el seu nom
Este
Família feudal sortida del llinatge obertenc, que prengué el nom del castell d’Este, prop de Pàdua.
En fou el fundador Alberto Azzo II d’Este mort el 1097, marquès i senyor d’Este, senyor de Rovigo i comte de Lumigiana, fill d’Alberto Azzo I i de Gualdrada d’Este , el qual fixà la residència a Este es casà primer amb Cunegunda, germana de Güelf III, duc de Caríntia i marquès de Verona, el qual adoptà llur fill, Güelf IV, que fou el tronc dels ducs güelfs de Baviera, de Brunsvic després reis d’Anglaterra i de Hannover i de Saxònia amb la segona muller, Garsenda del Maine, fou pare de Folco I d’Este Aquest mort vers el 1128, marquès d’Este, heretà les possessions italianes del seu…
Bibliografia general referent al romànic del Solsonès
Art romànic
El Bages, el Berguedà i el Solsonès , Gran geografia comarcal de Catalunya, vol 2 Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981 pàgs 350-447 Els castells catalans , vol VI, Barcelona 1979 Gran Enciclopèdia Catalana , 16 vols, Barcelona 1968-1980 Guia de l’església de Solsona , Solsona 1986 Rationes Decimarum Hispaniae , vol I, Barcelona 1946 Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya , vol I, Lleida 1986 Josep Armengou Recull de noves històriques de la Selva i rectorologi de la mateixa , la Selva 1913 manuscrit inèdit Antoni Bach i Riu Un poble del Solsonès Olius , Gràfiques Molins, Berga…
Boïl

Armes dels Boïl
Militar
Família de l’estament militar originària d’Aragó, establerta al segle XIII a València, l’estirp de la qual fou Garcia Asnares de Boïl, senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl a Aragó (Sobrarb).
Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia de Manises, que des del segle XVIII es cognomenaren Boïl de La Scala i de la…