Resultats de la cerca

És un gas sufocant i inflamable que bull a —19,5°C, molt soluble en l’aigua i en l’alcohol etílic Es polimeritza i produeix una sèrie de glicols polioximetilènics Reacciona amb el fenol, la urea i la melanina i dóna derivats hidroximetilènics —CH 2 OH que per policondensació produeixen resines fenòliques, ureiques i melaníniques Hom l’obté per oxidació catalítica de l’alcohol metílic mitjançant l’aire i emprant catalitzadors d’argent o de ferromolibdè És emprat en la fabricació de resines sintètiques, en la indústria tèxtil i del paper, en adoberia, en tintoreria i com a desinfectant i…

Actualment són un milió d’individus que habiten al Togo, a Benín i a Ghana L’activitat econòmica fonamental dels ewes és l’agricultura, practicada àdhuc pels artesans i comerciants, bé que a les zones costaneres la pesca esdevé activitat exclusiva d’una part de la població L’organització es basa en llinatges patrilineals, i la poligàmia es dóna amb una certa freqüència La religió ewe consta d’un ésser suprem i de nombroses divinitats menors relacionades amb els diversos aspectes de la vida quotidiana, a l’entorn de les quals hom organitza la majoria d’actes rituals

Es traslladà als Estats Units i residí a Washington Hi cursà i amplià estudis a la Catholic University of America Washington, DC, on es doctorà amb la tesi sobre Francesc Eiximenis Dedicat de ple a la recerca, s’especialitzà en literatures hispàniques, sobretot pel que fa al període medieval Ha exercit com a professor a la University College of Arts and Science de Nova York Dins de la seva obra publicada, cal esmentar Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis Barcelona 1980, obra que fou guardonada amb el premi Ferran Soldevila Eiximenis i la dona Barcelona 1987

S'inicià professionalment com a mestra a Girona i Barcelona L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons

Féu feines de periodisme cultural, fou professor de ciències polítiques a la Universidad Complutense de Madrid, investigador del British Museum de Londres i actualment dirigeix l’Escuela de Letras de Madrid Es donà a conèixer amb La media distancia 1984, llibre al qual seguiren El final del cielo 1990, Falso movimiento 1992, Punto de fuga 1992, Ciegas esperanzas 2000, premio Nadal Nunca seré como te quiero 1995, Cristales 2002 i Un amor pequeño 2004, entre d’altres Pel conjunt de la seva novellística, se'l considera un dels escriptors amb més projecció de les darreres dècades

Mentre estudiava ciències polítiques, tingué una intensa activitat teatral universitària Entrà en el món del cinema interpretant papers secundaris a partir del 1972 Es donà a conèixer el 1979 amb The Onion Field i amb posterioritat protagonitzant Videodrome 1982, Salvador 1984 —nominat a l’Oscar—, Best Seller 1987, The Hard Way 1991, Diggstown 1992, The Gateway 1994, Stranger Things 1995, The Ghosts of Mississipi 1997, Kicked in the Head 1997, Contact 1997, Vampires 1998, Another Day in Paradise 1998, True Crime 1999, The Virgin Suicides 1999, Any Given Sunday 1999 i Race to Space 2000, entre…

Del 1973 al 1977 estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Carles de València La seva obra, dotada d’un to romàntic i líric, recrea, en un llenguatge abstracte d’opacitats i transparències, les atmosferes i l’espai de paisatges interiors Ultra nombroses exposicions individuals tant a Espanya com a l’estranger Nova York, Amsterdam, París, ha figurat en gairebé totes les mostres collectives de l’última dècada de l’art espanyol El 1996 presentà una exposició retrospectiva a l’IVAM de València Viu i treballa a Nova York, amb la seva dona, la pintora Victòria Civera

Actua amb el nombre d’oxidació de +3 Molt rar a la natura, els seus isòtops naturals són el 175 Lu 97,41% i el 176 Lu 2,59% El 1906 fou descobert independentment per G Urbain, que l’anomenà luteci , i per Auer von Welsbach, que l’anomenà cassiopeu Les seves sals són incolores i diamagnètiques, i en solució dona únicament ions trivalents L’ió Lu 3+ presenta propietats fisicoquímiques molt semblants a les del lantà, tot i que és menys bàsic que aquest És un element poc estudiat i que no té aplicacions pràctiques

Senyor de Queralt Bernat I de Queralt , Gurb, Sallent i Oló Fill i successor de Guillem de Gurb-Queralt i d’Ermessenda, fou un dels primers cavallers del comte barceloní Ramon Berenguer II Cap d’Estopes , que el 1080 li donà el castell de Font-rubí Després de l’assassinat del Cap d’Estopes 1082, fou un dels caps de l’oposició contra el comte Berenguer Ramon II i un dels darrers a sotmetre's al conveni del 1086 que reconeixia els fets consumats Fou conseller del jove comte Ramon Berenguer III tingué també el Castell Nou de Barcelona

Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37