Resultats de la cerca
Es mostren 4533 resultats
La Propagadora del Trabajo
Indústria tèxtil
Economia
Fàbrica de teixits que funcionava com a cooperativa de producció, la primera de Catalunya, fundada abans del desembre del 1865 per Josep Roca i Galés, Jaume Esteve i Joan Fargas.
Representants seus prengueren part en el congrés obrer celebrat a Barcelona pel desembre del 1865
Editorial Prometeo

Editorial Prometeo
Editorial
Empresa editorial continuadora de l’Editorial Sempere (de Francesc Sempere i Masià
), fundada a València el 1913 per Vicent Blasco i Ibáñez —que la dirigí— i pel seu gendre F.Llorca.
D’una gran producció, incloïa nombroses colleccions de temes molt variats —literatura clàssica i moderna, aventures, llibres per a la dona—, però cal destacar la de sociologia i filosofia Proudhon, Schopenhauer, la de grans obres entre altres, la Novísima geografía universal ,de Reclus, i Historia social de la revolución francesa , de Jean Jaurès i les Obras completas del mateix Blasco, en edició econòmica i de luxe Féu uns tiratges molt grans i a preus populars —amb aquest fi recorregué a la impressió per estereotípia— A la mort de Blasco 1928, l’empresa continuà funcionant, però no publicà…
Partit Valencianista d’Esquerra
Política
Organització política fundada pel desembre del 1935 com a resultat de la fusió de l’Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d'Actuació Valencianista de València i el de Xàtiva.
Ben aviat s’hi adheriren l' Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d’Almussafes L’agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l’estructura federal d’Espanya i la creació d’un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l’autonomia universitària i el concert tributari amb l’estat federal Amb la Segona República i a través del seu portaveu Avant intentà l’obtenció d’un Estatut d'Autonomia del País Valencià El 1932 convocà la Conjunció de…
Partit Socialista Unificat de Catalunya

Política
Organització política fundada el 1936 a partir de la fusió del Partit Comunista de Catalunya, la Federació Catalana del PSOE, la Unió Socialista de Catalunya i el Partit Català Proletari.
Des de la creació fins a la fi de la dictadura franquista Les primeres converses per a la unificació tingueren lloc al començament del 1935, amb la participació del Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista , Unió Socialista de Catalunya, PCP i la federació catalana del PSOE Federació Socialista Catalana , però hom no arribà a cap acord malgrat els esforços del PCP per a superar tant les reticències entre les organitzacions comunistes i socialistes com l’hostilitat de l’organització comunista oficial contra els dos partits dissidents L’evolució de la Unió Socialista cap a posicions…
Partito Socialista Italiano
Política
Agrupació política italiana fundada el 1892, amb el nom de Partito dei Lavoratori Italiani (que canvià l’any següent per l’actual) per Filippo Turatti, Andrea Costa i Gregorio Agnini.
Dominà el sector sindicalista els anys 1904-08 Posteriorment se n'escindiren els sectors reformistes i, amb la discussió sobre la neutralitat i no-belligerància durant la Primera Guerra Mundial, també els grups capitanejats per Mussolini Però la crisi forta es produí amb la qüestió de l’adhesió a la Tercera Internacional al congrés de Liorna 1921, on es produí l’escissió principal, la dels leninistes, que fundaren el Partito Comunista Italiano Amb el feixisme vingué la persecució el secretari del PSI, Giacomo Matteotti , fou assassinat 1924 i els socialistes es reagruparen a l’exili i…
Obra Cultural Balear
Entitats culturals i cíviques
Entitat fundada a Palma el 1962 per iniciativa de Francesc de B. Moll amb l’objectiu de defensar i fomentar la llengua i la cultura pròpies de les Illes Balears.
Creada a partir d’un nucli de 31 socis fundadors, actualment en té més de dos mil i és l’associació cultural d’àmbit insular més important El primer president fou Miquel Forteza , sota el mandat del qual 1962-69 s’iniciaren els cursos de català, aleshores la principal de les activitats de l’OCB i avui una de les més consolidades Des del 1968 l’entitat collaborà en l’edició de la revista Lluc , fins aleshores butlletí d’una congregació religiosa, però el 1987 fou retornada als seus antics propietaris Climent Garau 1970-76 succeí Forteza en la presidència en una època de gran creixement de l’…
Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols
Historiografia catalana
Revista anual fundada l’any 1948 a càrrec de l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya. Des de la seva fundació fins el 1974, només se’n publicaren quatre números.
En una segona etapa 1977-84 es volgué donar un nou aire i una regularitat a la publicació, però l’edició se suspengué entre el 1985 i el 1994 El 1995 sortí el número 13 i es reprengué la publicació en un tercer intent bastant més sòlid que l’ha fet esdevenir anual Inicialment, es publicà en castellà i, actualment, els textos són editats en català, castellà i llatí Destaca la collaboració d’estudiosos de tot Catalunya, sovint interessats per l’Arxiu de Protocols La direcció i la coordinació són a càrrec de Lluís Jou i Laureà Pagarolas
Centre d’Estudis d’Història de les Ciències (CEHIC)
Historiografia catalana
Institució fundada l’any 1995 a partir de l’antic Seminari d’Història de les Ciències, creat per la Junta de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983.
La seva tasca és la promoció de la docència i la recerca en història de la ciència, de la tècnica i de la medicina Tant el Seminari com el Centre foren dirigits fins l’any 2000 pel catedràtic de física teòrica, Manuel García Doncel L’ha succeït com a director del Centre Xavier Roqué, professor d’història de la ciència El CEHIC disposa actualment de dotze membres ordinaris professors de la UAB, quatre membres extraordinaris professors d’altres universitats o institucions i onze membres adscrits becaris i antics alumnes de doctorat El Centre posseeix un notable fons bibliogràfic i documental…
agustí de l’Assumpció
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa fundada el 1845 pel pare d’Alzon, i dedicada especialment a l’ensenyament i a les publicacions, entre d’altres, el diari La Croix
de París.
S'ha dedicat també especialment a l’estudi de les esglésies orientals La congregació té casa a Barcelona
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Façana de la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a la plaça de Sant Josep Oriol,de Barcelona
© Fototeca.cat
Agronomia
Institució fundada a Barcelona el 1851 pels propietaris —sobretot els grans propietaris— del camp català, en defensa de llurs interessos i per al foment de l’estudi de les tècniques agrícoles.
El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…