Resultats de la cerca

Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses La ramaderia…

La vall és recorreguda per la vall alta del Girona, que passa entre el penyal de Laguar 842 m alt, al S, i la serra de Migdia 725 m, al N Tanmateix, l’establiment humà no es produeix al llarg del riu, que passa profundament encaixat en aquest sector el riu rep el nom de barranc de l’Infern, i forma notables formes càrstiques i el fallit pantà d'Ísber a l’estret d’Ísber, sinó en un eixamplament parallel, relativament poc accidentat, més al sud Una gran part del territori 1544 ha és inculta al secà hom conrea 761 ha oliveres, ametllers, garrofers i fruiters, i al regadiu 21 ha, amb…

Penetren al terme les serres d’Oltà 586 m, límit occidental, i de cap Toix 299 m, prolongació de la serra de Bèrnia, la qual acaba en la curiosa cala estructural de Gasparet El penyal d’Ifac 332 m, un dels punts més interessants del litoral valencià, n’ha esdevingut símbol turístic i parc natural des del 1987 Al nord del penyal, enllaçat amb un doble cordó litoral que deixà un toll inferior, hi ha la platja de la Fossa, i al sud, la de la vila L’activitat marítima pesca, transport, contraban, afavorida per l’emigració general de la Marina, provocà, al llarg del segle XIX, un augment notable…

S'estén per la zona oriental de la serra de la Gessa i, al S, per la plana meridional de la Llitera Aquestes terres planes són regades amb aigua del canal d’Aragó i Catalunya i de les seves desviacions séquia de la Magdalena El 1972 hi havia 3233 ha censades el 62,5% del terme de les quals és conreat el 71%, majoritàriament pels mateixos propietaris Els conreus principals són el de cereals ordi i blat i el d’arbres fruiters pomers, presseguers, perers La ramaderia porcins i ovins i l’aviram completen les activitats econòmiques A la zona més muntanyosa hi ha una gran finca de propietat comunal…

La geografia Estès al llarg de 600 km, de NW a SE, comprèn les illes majors de São Miguel, Terceira i Pico i les menors de Flores, Corvo, Faial, São Jorge, Graciosa, Santa Maria i Formigas Totes són d’origen volcànic, amb un relleu muntanyós 2320 m al Pico Alto, illa de Pico de costes escarpades L’arxipèlag recolza damunt una plataforma suboceànica, l’altiplà de les Açores De clima plujós més de 800 mm anuals i temperat entre 14°C i 22°C de temperatura mitjana, amb poca variació estacional, sobre un sòl fèrtil, el principal recurs econòmic és l’agricultura moresc, ananàs, xicoira…

La ciutat, situada sobre la riba esquerra del riu Rímac, a 13 km de l’oceà Pacífic, i el port d’el Callao formen una extensa aglomeració Situada a 150 m sobre el nivell de la mar, a l’E s’alcen dos turons, San Cristóbal i San Agustino, pertanyents als contraforts andins, on s’ha installat un gran nombre de població i ha creat barris molt populosos La població ha tingut un fort creixement al llarg del segle de 140 000 h el 1908 passà a més de tres milions el 1972 Ha estat centre administratiu i comercial d’una gran importància i ha donat lloc a un gran desenvolupament cultural la Universitat…

També anomenat noció genèrica , idea i entitat abstracta i oposat a l’individual, particular i singular, el concepte universal ha estat objecte de les més vives polèmiques al llarg de la història de la filosofia des de Plató i Aristòtil, sobretot a l’edat mitjana, pel que fa a la determinació del seu estatus ontològic Així, l’anomenada qüestió dels universals determinà el que hom pot caracteritzar com a triple posició ontologicognoseològica davant el problema d’una banda, la del realisme exagerat sovint denominat simplement realisme , que estableix l’existència dels universals en…

L’escriptura uncial és de mòdul gran i de perfils contrastats Les lletres més característiques són a d e m específiques, h q de la semiuncial o minúscula romana, i g t u amb traçat especial El qualificatiu d’uncial és d’origen romà popular, però hom no sap quina mena de lletres indicava els erudits del segle XVIII l’atribuïren a aquest tipus d’escriptura L’origen de les formes uncials sembla ésser un esforç conscient de reduir a calligrafia algunes formes cursives de la capital romana en un estadi menys evolucionat, però, que la cursivització que produí la denominada semiuncial Formes…

Una de les característiques més acusades d’aquest conjunt de pobles és el gran desenvolupament de la literatura popular i la tardana aparició de les produccions de caràcter clàssic, així com la formació contemporània d’una literatura de facció moderna, en general de grans valors artístics, l’exponent més notable de la qual és la literatura produïda a l’actual Turquia i la dels diversos pobles turcs d’Àsia fins el 1991 inclosos en l’URSS D’entre el conjunt de literatures turqueses preislàmiques destaca la uigur , desenvolupada des del segle VIII, de forta inspiració budista i maniquea que, més…

Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de resolució del microscopi òptic, hom ha…