Resultats de la cerca
Es mostren 1319 resultats
Frederic Furió i Ceriol
Cristianisme
Erasmista.
Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa —no sols a l’oratòria— i la consideraven seqüela dels estudis filosòfics Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual, erasmista convençut, defensava la…
Miquel Domingo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter, actiu a València el 1805.
Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic…
Giuseppe Mazzini

Giusepe Mazzini
© Fototeca.cat
Història
Política
Patriota i polític italià.
Fill d’un metge famós, estudià dret 1822-27 El 1828 s’uní als carbonaris, dels quals s’apartà aviat, a causa de llur monarquisme Empresonat 1830-31, passà després a Marsella, on fundà la societat secreta Jove Itàlia 1831 i un diari homònim 1832, que propugnaven la unitat italiana dins un sistema republicà El 1833 l’organització fou desarticulada, i ell fugí a Ginebra, des d’on planejà la invasió de Savoia i Nàpols, que no fou duta a terme A Berna creà la societat secreta Jove Europa 1834 El 1835 fundà el diari Giovane Svizzera Expulsat del país, es refugià a Londres 1837, on reprengué la…
Pedro de Santiago Anglada y Sánchez
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1640-45) i de Lleida (1645-50).
Entrà a l’orde dels agustins descalços Ocupà diversos càrrecs, com els d’examinador sinodal, qualificador de la suprema inquisició, predicador de Felip IV i cronista del Regne d’Aragó El 1634 fou elegit vicari general per la seva congregació Pocs anys després, el rei el presentà per al bisbat de Solsona En plena crisi política, ocasionada per la guerra a Catalunya, fou desterrat pel govern francès, i passà a ocupar la seu episcopal de Lleida tan bon punt fou conquerida aquesta ciutat per les armes de Felip IV la mort el va sobtar a Fonts mentre hi feia la visita pastoral Tant a…
fossa marina

Mapa de les fosses marines
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció…
Copa Santa
Història
Art
Literatura
Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.
La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa “Ah se me sabien entrendre /Ah se me voulien segui", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva” En la part superior diu "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer…
Joseph Andrew de Covert-Spring
Història
Literatura
Política
Escriptor i teòric polític.
Les investigacions historiogràfiques l'han identificat amb Josep Andreu Fontcuberta Militar com el seu pare, el 1828 s’exilià a Perpinyà on entrà en contacte amb el saintsimonisme Aquesta doctrina, la introduí, a partir del 1835, a Catalunya i a Espanya des de les pàgines d' El Vapor , aleshores òrgan del partit progressista, que passà a dirigir per l’octubre del 1836 aquell mateix mes d’octubre creà El Nuevo Vapor octubre-novembre del 1836, que, de nou amb la denominació antiga desembre del 1836, passà a defensar el partit moderat, fet que provocà fortes resistències i que l’obligà a deixar…
marmessor | marmessora
Dret civil català
Persona (o cadascuna de les persones) nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament datiu , amb les mateixes atribucions que el testamentari Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat, dins un any…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…
ase
ase
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d’aspecte semblant al cavall, però de dimensions més petites (1,5 m d’alçada en general).
Té les orelles molt llargues, el cap relativament gros, les peülles comprimides i les cerres del coll i de la cua molt més curtes que les del cavall El pelatge pot variar de tons, des del color gris fins al rogenc tenen una franja negra llarga, estreta i discontínua al dors, sovint complementada per unes franges escapulars i per taques a les potes Els ases solen viure de 30 a 40 anys, durant una vintena, o un poc més, dels quals són explotats com a animals de càrrega Llur crit s’anomena bram Els ases femelles reben el nom de someres i els ases llavorers el de guaràs Són animals pacients i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina