Resultats de la cerca

Data 2 de desembre de 1485 Gabriel Cardona, doctor en teologia i beneficiat del monestir de Montsió de monges dominiques de Barcelona, i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, acorden la impressió de cent deu exemplars de la Gramàtica i la Retòrica del mestre Serra, sota certs pactes Capítols de concòrdia i d’avinença fets i signats per i entre el reverend senyor en Gabriel Cardona, prevere beneficiat a l’església del monestir de germanes predicadores de Barcelona, d’una banda i Bartomeu Labarola, mestre de lletres d’estampa, de l’altra, etc* Estan en cèdula Divendres, dos de…

La primera referència documental del lloc de la Riba és de l’any 1159, quan és esmentat en un document en el qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, cedí a Guillem de Vilagrassa, a la seva esposa Pocululla i als seus fills un molí situat en el terme de la Riba El terme de la Riba formà part en els seus orígens del terme del castell de Siurana La primera notícia del castell de la Riba és de l’any 1176, en un document pel qual el rei Alfons I concedí en feu els castells de Montblanc i de la Riba a Guerau de Jorba i el seu fill Guillem d’Alcarràs En el testament del citat Guillem del…

Aquest castell era situat on ara hi ha el poble del mateix nom Estigué vinculat primer als Cardona i més tard passà al monestir de Vallbona L’esment més antic d’aquest castell és de l’any 1060, en què el vescomte Ramon Folc I de Cardona féu donació a Gombau Joan i a altres de la roca que anomenen de Sant sic Llorenç amb la seva quadra L’any 1076 el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda feren de nou donació de la roca de Sant sic Llorenç a Gombau Joan i a la seva muller Són força nombroses les notícies sobre aquest castell El 1124…

Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’…

Apareix amb el nom de baronia des que, el 1523, fou comprat als Torrelles per Antoni de Cardona i Enríquez El succeïren els seus fills Joan deCardona i de Requesens i Anna de Cardona i de Requesens, que aportà la baronia al seu marit Balasc d’Alagó-Arborea i Boter, comte de Villasor, i llurs descendents, els marquesos de Santa Cruz

Ha passat als Moixó La baronia de Sant Mori fou dels Rocabertí, senyors del castell de Sant Mori per herència dels Vilagut En pot ésser considerat primer baró el capità Pere de Rocabertí i d'Erill Per mort de la seva neta Caterina de Rocabertí i d’Hostalric vers el 1545, passà als Cardona, que es cognomenaren Cardona-Rocabertí, i més tard als Sentmenat, marquesos de Sentmenat

El castell d’Arbeca era situat al capdamunt del petit turó que domina el poble, a l’extrem sud-est de la comarca Encara en resten alguns vestigis tardans No es té cap referència sobre el castell d’Arbeca fins força temps després de la caiguda de Lleida el 1149 Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, va obtenir la senyoria del lloc el 1156, probablement per cessió del mateix comte de Barcelona, però el primer esment del castell no apareix fins al testament de Guillem de Roca de 1225 L’any 1218 foren estipulats els capítols matrimonials d’Agnès de Torroja, que havia de contraure…

Malauradament, són poques les notícies d’aquesta fortalesa Amb tot, el terme de Prades de la Molsosa apareix documentat l’any 1021 La primera referència directa de la torre de Prades és de l’any 1040, data en la qual Eriball, bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona, llegà a l’església de Sant Vicenç de Cardona entre altres béns, la torre de Paratras , amb l’església i la vila

Fou lloctinent de Navarra i de València 1575-78 Després de matar la seva muller, Diana de Cardona i Gonzaga, es casà successivament amb Anna d’Aragó i de Cardona 1564 i amb Margarida Gonzaga de Guastalla Durant la seva lloctinència a València tingué una especial cura de la vigilància i la fortificació de la costa, sobre l’estat de la qual féu al rei una interessant i extensa relació 1575

Situat al territori que formava part de l’antic comtat d’Urgell i posteriorment vescomtat de Cardona, el castell d’Aguilar és esmentat el segle XII podio de Aquilario i també la seva església de Santa Maria El castell no fou mai termenat i era una torre-fortalesa que devia protegir el camí ral que anava de Berga a Cardona passant per Gargallà Llevat d’aquesta simple referència no se’n coneixen altres mencions documentals