Resultats de la cerca

Amb el suport teòric del crític Diego Martelli, l’integraven Telemaco Signorini —considerat el cervell del grup—, Giovanni Fattori, Silvestro Lega, Adriano Cecioni —pintor i teòric—, Giuseppe Abbati, Cristiano Banti, Serafino De Tivoli, Vincenzo Cabianca, Raffaello Sernesi, Odoardo Borrani i altres Fou aglutinat a les tertúlies del cafè Michelangelo Inserit en el corrent realista, el seu art es basa en la taca macchia de color —són característics els olis amb àmplies extensions de colors gairebé plans i vius—, en la quotidianitat de la temàtica, en la inserció de la figura al…

Aprengué l’ofici a Barcelona amb l’impressor Diego de Gumiel i, quan aquest se n'anà a Valladolid 1502, s’establí a València El 1510 imprimí la versió de Narcís Vinyoles Suma de todas las crónicas , una de les primeres edicions en llengua castellana a València Seguiren, entre altres, les impressions dels actes de les corts de Montsó del 1510 1511, Lo quart del Cartoixà 1514, versió de Roís de Corella, el Flos Sanctorum 1514, profusament illustrat, la Vita Christi , d’Isabel de Villena 1514, la segona edició del Cancionero general 1514 i el Libro del juego de las suertes 1515,…

Fou fundat el 1911 a Barcelona per periodistes com Josep Elies Juncosa i Narcís Masferrer, i altres provinents de diaris o revistes com Sports, Mundo Deportivo, Los Deportes, Vida Deportiva, Stadium o La Paloma Mensajera La seva finalitat era defensar, regular i fer difusió del periodisme esportiu que fins aleshores era autodidàctic Narcís Masferrer en fou el primer president 1911-13 El seguiren Diego de la Llave 1913 i Ricard Cabot 1914 També en formaren part Jaume Garcia i Alsina, Josep Maria Miró, Manuel F Creus o Josep Maria Co de Triola Tingué representació directa en la…

Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…

Se celebra a Alzira Ribera Alta l’assemblea de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, unes quantes setmanes després que la ciutat s’hi adherís amb els vots de tots els partits menys Ciutadans i el PP El propòsit de l’assemblea és expressar l’adhesió a l’Any Llull, i també iniciar una nova etapa, en la qual l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, és escollit nou president de l’entitat, en substitució de Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa Safor En el Manifest que signen la quarantena de ciutats valencianes adherides es constata que, amb el Govern d’esquerres, el País Valencià ha…

El ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska destitueix el coronel Diego Pérez de los Cobos com a màxim responsable de la Guàrdia Civil per “pèrdua de confiança” L’endemà presenta la dimissió el segon comandament, i el ministre anuncia un augment de sou als agents del cos El 27 de maig destitueix el tercer comandament El 6 de juny el ministeri reconeix que la destitució va estar motivada per l’informe de la Guàrdia Civil sobre la manifestació del 8 de març, segons el qual l’autorització d'aquesta per part del govern podria ser constitutiva de delicte en les…

Després d’anys d’experiència com a navegant, féu la ruta de les Filipines, itinerari en el qual s’especialitzà Fou pilot major de la flota naval espanyola Establert a Amèrica, a la Nova Espanya actual Mèxic, participà en els grans descobriments i consolidació de diversos llocs de l’Alta Califòrnia, presedits, el 1769, per Gálvez, que enllestí tres vaixells per a aquessta expedici Comandà el pailebot “San Carlos”, amb el tinent Pere Fages que manava un cos de 25 voluntaris catalans, l’enginyer Miquel Constançó, i el cirurgià Pere Prat aquest vaixell sortí de La Paz Baixa Califórnia, Méxic el…

A 26 anys anà a Baza Andalusia, on es casà i emparentà amb la família Mena Installat a Granada el 1650, fou un quant temps cap del taller dels Mena En arribar Alonso Cano a Granada fou deixeble seu Les seves obres conegudes són posteriors a aquesta influència Ecce Homo Granada, Capilla Real, Sant Miquel Granada, ermita del sant, Sant Rafael i Sant Joan de Déu Granada, església de Sant Joan de Déu Diverses vegades l’ajudaren els seus fills Raimon, Cecili, José de Mora i Diego de Mora Granada 1658 — 1729, que obrí taller propi el 1682 i té obres a la catedral, al convent de la…

Fill gran de Celedonio Romero i Angelita Gallego, estudià guitarra amb el seu pare A set anys fou convidat a tocar a Ràdio Nacional d’Espanya Es traslladà amb la seva família a Califòrnia i el 1960 fundà amb el seu pare i els seus germans Ángel i Pepe el quartet Los Romeros, amb el qual ha enregistrat moltes obres adaptades per al quartet de guitarres Ha fet també una carrera de solista molt destacada, que inclou enregistraments discogràfics d’obres d’A Vivaldi i J Rodrigo És professor de la University of Southern California i de la San Diego State University L’any 2000 fou…

Soci del Grup d’Espeleologia de Badalona 1972 i president de l’entitat 1975-84, explorà i catalogà diverses cavernes de Catalunya i l’Aragó Participà en les exploracions a la Fou de Bor, a la Cerdanya 1974-76, on establí, amb altres companys, un nou rècord de Catalunya de llargària Fou un dels membres de l’equip dirigit per Diego Ferrer que aconseguí establir el rècord del món de profunditat integral al Sobrarb –1151 m el 1980, i un dels integrants de l’exploració a les Bores del Borró Garrotxa, on s’establí el rècord de Catalunya, encara vigent, de llargària en cavernes de guix…