Resultats de la cerca
Es mostren 1255 resultats
tractat de Salamanca
Història
Acord signat a Salamanca el 1505 en virtut del qual Ferran II de Catalunya-Aragó, Felip I de Castella i Joana I de Castella es comprometien a governar conjuntament els regnes de Castella i Lleó.
Felip i Joana serien jurats reis per les Corts, i Ferran, governador a perpetuïtat La mort d’Isabel la Catòlica 1504 i la subsegüent regència de Ferran havien ajudat a les intrigues de la noblesa castellana afavorida per Felip I i Maximilià d’Àustria amb la formació d’un bàndol partidari dels Habsburg, el qual volia desplaçar Ferran Per fer-hi cara, pactà amb Lluís XII de França tractat de Blois, 1505 i es casà amb Germana de Foix Fou per contrarestar els efectes d’aquesta aliança amb França que Felip inicià un apropament al regent de Castella, que portà al tractat de Salamanca
Arnau Roger IV de Pallars
Història
Comte de Pallars (1427-51), fill de Ramon Bernat i Beatriu de Cardona.
Fou virrei de Sicília 1424 i es casà amb Joana de Cardona Pròdig i impulsiu, entrà en conflicte amb la reina Maria i amb la ciutat de Barcelona per raó dels seus deutes i les extorsions de què feia víctima la seva àvia Blanca També s’enemistà amb el seu parent i veí Joan de Foix, que envaí el Pallars 1435 en ajuda dels Bellera atacats per Arnau Roger El 1438, com a conestable de la corona, defensà la Vall d’Aran contra una forta escomesa francesa i després intervingué activament a les corts de Lleida 1440 El succeí el seu fill Hug Roger III
Castell de Roní (Rialb)
Art romànic
Se’n tenen molt poques notícies Fou objecte de reclamacions per part del comte Ramon V de Pallars Jussà contra la família Vallferrera Aquesta el tenia ja en temps del vescomte Isarn de mans dels comtes de Pallars Jussà, però ni ell ni els seus fills no respectaren els acords i se l’apropiaren El 1297 pertanyia a la família Bellera, que el tenia en feu del comte de Pallars Els Bellera el cediren en penyora al vescomte de Castellbò el 1352 Jaume de Bellera el va vendre el 1435 al comte de Foix, i des del 1460 en tenia la plena possessió per manament del rei
Maria Isabel Pijoan i Picas
Literatura catalana
Crítica literària.
Metodològicament ha seguit els principis de l’hermenèutica simbòlica i de la mitocrítica, que ha aplicat a l’anàlisi de la poesia catalana, principalment a l’obra de Salvador Espriu Ha publicat diversos llibres sobre la poesia d'Espriu Espriu en la Fi del laberint 1989, L’imaginari de “Cementiri de Sinera” de Salvador Espriu 1990, Salvador Espriu o els itineraris de la poesia 1991, Salvador Espriu i Bartolomeu Rosselló-Pòrcel en llunyanies de foc i de llum 1992, i Viatge per l’imaginari de l’obra de Salvador Espriu 1995 També ha publicat treballs sobre JV Foix, Joan Vinyoli i…
comtat de Pallars Sobirà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.
Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…
Vila closa de Gerri de la Sal
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila i del monestir de Santa Maria, a banda i banda de la Noguera Pallaresa ECSA - M Catalán La vila o nucli de poblament de Gerri es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa Un pont de pedra, refet en diverses ocasions, la comunica amb el vessant esquerre on es troba l’antic monestir i un sector d’hortes i conreus La vila s’estén per un coster i té dos sectors clarament diferenciats per la carretera C-147 de Balaguer a Esterri d’Àneu APF Mapa 33-11252 Situació 31TCG408878 Història La vila de Gerri Vilella constituïa el centre dels dominis alodials i jurisdiccionals…
Castell de Meranges
Art romànic
El poble de Meranges és situat als vessants sud-occidentals del Roc Roig, sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del riu Duran Seguint la tradició local, l’antic castell de Meranges estaria situat al cim de la “roca de Meranges”, més amunt del poble en direcció NE i a 1 600 m d’altitud Un petit sender que s’agafa al final del poble porta directament al cim de la roca on es veuen uns escassos carreus arrenglerats Tot i que el topònim del lloc apareix documentat des del segle X, sovint sota la forma Meranicus , el seu castell és mencionat per primer cop al Liber feudorum maior a la…
Roger IV de Coserans
Història
Vescomte de Coserans i Cabadan (~1257~1267).
Fill del comte Roger II de Pallars vescomte Roger III de Coserans i de Cecília de Forcalquier El comtat de Pallars fou adjudicat pel pare a l’altre fill, més jove, hagut amb la seva muller Sibilla de Berga o de Saga, Arnau Roger I de Pallars Aquesta partició, feta ignorem en quines condicions, havia d’originar una llarga disputa entre ells i llurs descendents entorn de la possessió del Pallars, a conseqüència de la qual aquest comtat fou diverses vegades envaït entre el 1283 i el 1328, allegant drets successoris, pels vescomtes de Coserans descendents de Roger IV que s’intitulà comte de…
Bernat VII d’Armanyac
Història
Comte d’Armanyac (1391-1418).
Conestable de França, fill de Joan II d’Armanyac i nebot de Mata d’Armanyac, primera muller de Joan I de Catalunya-Aragó Prestà suport a Mateu de Foix i a la seva muller Joana, filla de Joan I i de Mata, quan envaïren 1396 Catalunya per reclamar la successió de Joan I Fou el cap del partit armanyaguès que a la primera meitat del s XV disputà amb els borgonyons el predomini polític de França Menà l’exèrcit francès en la cèlebre batalla d’Azincourt 1415, guanyada pels anglesos, al llarg d’una de les etapes de la Guerra dels Cent Anys Morí a París, víctima d’una matança d’…
Guillem III de Narbona
Història del dret
Vescomte de Narbona (1417-47) i jutge titular d’Arborea (1417-27), fill de Guillem de Tinièras, senyor de Mardoinha, i de Garina de Beaufort-Canilhac, vídua del vescomte Guillem I de Narbona.
Canvià el seu nom de Pere pel de Guillem en heretar el vescomtat per testament del seu germanastre Guillem II El vescomte de Rocabertí li disputà la successió i portà l’afer al parlament entretant el rei de França intentava, sense èxit, de segrestar-li el vescomtat De salut fràgil, visqué sempre sota l’administració del seu pare fins que morí aquest 1447 Signà amb Alfons el Magnànim la renúncia definitiva a les pretensions sobre Arborea 1427 Es casà amb Anna d’Apchon Féu donació del vescomtat de Narbona, primer a Lluís de Beaufort i després a la seva germana Margarida de Tinièras El vengué al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina