Resultats de la cerca
Es mostren 1017 resultats
Lucia Valentini-Terrani
Música
Mezzosoprano italiana.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Venècia Després de debutar a Brescia amb La Cenerentola , inicià una meteòrica carrera internacional que la dugué a actuar amb èxit a Milà, Londres, Nova York, Tòquio, Barcelona, Moscou, Pesaro i Washington, entre altres llocs Dotada d’uns excepcionals dots per a la coloratura , destacà especialment en el repertori rossinià en òperes com L’italiana in Algeri , La Cenerentola , Tancredi , Semiramide i Il viaggio a Reims , algunes de les quals enregistrà en disc i en vídeo El 1998, poc abans de morir a…
Pere Lluís Pasqual i Gaudí
Pintura
Pintor.
Professà a la cartoixa d’Escaladei el 1595, que decorà com també decorà les cartoixes de Montalegre, Portaceli i Las Cuevas Andalusia, on pintà dues sèries de les vides de la Mare de Déu i de sant Bru aquesta fou copiada en vida de l’artista i enviada a la Grande Chartreuse Tingué una gran anomenada al seu temps segons Pacheco fou el millor intèrpret del tema de la Puríssima de la seva època Hom intentà que decorés una capella de Santa Maria la Major de Roma el 1608, però Guido Reni s’hi oposà L’única obra documentada d’ell fins ara és el retaule de Sant Martí de Teià 1617…
Marco Ferreri
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il…
Ignacio María de Allende
Història
Militar
Patriota i militar mexicà de pares espanyols.
Participà en les conspiracions de Valladolid i de Querétaro contra l’administració espanyola, fins que s’uní a Hidalgo després del “grito de Dolores” 16 de setembre de 1810 A Celaya organitzà l’exèrcit insurgent i aviat passà a l’acció com a cap militar i segon d’Hidalgo Després de la derrota de Puente Calderón 17 de gener de 1811 davant les forces de Calleja, Allende substituí Hidalgo en la direcció del moviment Poc després, el grup dirigent decidí de marxar als EUA, però, traïts per Elizondo, foren fets presoners després de l’acció d’Acatita de Baján 21 de març de 1811, on morí el fill d’…
cherokee
Etnologia
Individu d’un poble indi d’Amèrica del Nord, pertanyent a una branca meridional dels iroquesos que habitava al sud dels Apalatxes (part dels estats actuals de Virgínia, Carolina del Nord i del Sud, Geòrgia, Tennessee i Alabama).
Els cherokees constituïen un dels grups més nombrosos dels indis del nord de Rio Grande 22 000 individus el 1650 Llur cultura era semblant a la dels muskogees i a la d’altres pobles de l’àrea del SE Practicaven l’agricultura intensiva i vivien agrupats en uns 200 poblets confederats i organitzats en clans i amb una forta estratificació social L’organització familiar era matrilineal, i l’organització política, dual Oferiren una gran resistència a la colonització i lluitaren a favor dels anglesos en la revolució americana el 1835 foren totalment desposseïts de llurs…
Delfinat d’Alvèrnia
Història
Territori feudal format el 1155 de la part meridional del comtat d’Alvèrnia arran de la desmembració d’aquest comtat, fet pel comte Guillem VIII quan l’usurpà al seu nebot Guillem VII.
Aquest darrer, en una avinença, en rebé aquella part Els seus descendents portaren tots com a segon nom el de Delfí en record d’una ascendència materna, i d’aquest fet s’originà el nom d’aquest territori, conegut també com a comtat de Clarmont Al s XV passà, per matrimoni, als ducs de Borbó, i el 1503 el duc Carles III el reuní al seu ducat d’Alvèrnia, que havia heretat del seu oncle i sogre Pere i Beaujeu Arran de la traïció de Carles III i la confiscació, amb el comtat de Montpensier, fou lliurat 1560 a Lluís de Borbó-Montpensier, fill de la seva germana Lluïsa La darrera delfina d’…
Socrates Sidiropoulos

Manolete, pintura de Sòcrates Sidiropoulos
Pintura
Escultura
Pintor i escultor grec.
Molt jove, començà a pintar amb la seva mare icones, frescos i mosaics Fou deixeble dels escultors Ossip Zadkine i Kostas Valsamis, i dels pintors Philopoemen Constantinidi i Zoe Valsamis completà els seus estudis a l’Académie de la Grande Chaumière, a París La seva obra posa en primer pla la figura humana i mostra influències de pintors com Goya, Zurbarán i Caravaggio És autor dels retrats dels toreros Manolete, Nimeño II i Paquirri, altres d’altres, i també d’escenes de tauromàquia i de flamenc Així mateix, ha realitzat pintura religiosa per a esglésies ortodoxes i catòliques L…
André Danican Philidor
Música
Compositor francès.
El 1659 succeí a Michel Danican com a instrumentista a La Grande Écurie Fou oboista i fagotista de la capella reial i de la cambra del rei Es retirà de les seves tasques a la capella el 1722, però romangué al servei reial fins el 1729 El 1684, Lluís XIV el nomenà arxiver de la música reial, càrrec que ocupà fins a la seva mort Durant tots aquests anys, adquirí partitures d’òperes, ballets, música sacra i instrumental pertanyents a diversos períodes de la història de França, fins a constituir la important collec ció que porta el seu nom Escriví diverses opéras-ballets , entre les…
Lothar Faber
Música
Oboista alemany.
Començà els estudis amb el seu pare, que també era professional d’aquest instrument Fou alumne de la Hochschule de Colònia i del Conservatori de Música de París El 1946 arribà a solista de l’Orquestra Simfònica de la WDR de Colònia S’interessà particularment per la música contemporània i participà en festivals especialitzats com els de Berlín, Varsòvia i Venècia Molts compositors, com BA Zimmermann, T Baird o W Kotonski, li dedicaren obres seves Tingué una relació particularment intensa amb l’italià B Maderna, de qui estrenà dos concerts per a oboè 1962 i 1967 i la Grande Aulodia…
Erich von Stroheim
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà d’origen austríac.
És una de les principals figures del darrer període del cinema mut Els seus films, realitzats en unes condicions difícils, foren implacables sàtires sobre els diversos aspectes de les societats de final de segle i, sobretot, de la imperial vienesa Sovint antimonàrquic, tingué molts problemes amb la part productora dels seus films, que foren mutilats i interromputs, fins al punt que hagué d’abandonar Hollywood i renunciar a la seva tasca de director, i acabà la seva carrera com a actor, a França Dels seus films com a actor hom pot esmentar Hearts of the World 1918 i La grande…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
