Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Prozesa Joan Antoni Pérez i Giner, Barcelona, La Llanterna Films Barcelona, Teide JMForn, Barcelona ARGUMENT Ferran Llagostera, Antoni Freixas, JMForn GUIÓ JMForn tècnic, AFreixas literari FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Segarra, Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Luis Iriondo Lluís Companys, Marta May Carme Ballester, Marta Angelat Àngela, Montserrat Carulla Ramona Companys, Xabier Elorriaga Fortuny, Pau Garsaball Miquel, Agustín González un membre…

Es deia Antonio Navarro i era probablement de procedència castellana i pobre Es feu espectacularment famós per un discurs politicoteològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522, que responia a la necessitat soteriològica de les abatudes Germanies valencianes, reduïdes ja aleshores, rendida València i mort Vicent Peris, a Xàtiva i Alzira Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics Sandoval i Santa Cruz li atribueixen l’anacronisme d’autoconsiderar-se el mateix príncep Joan, víctima de les…

Debutà al teatre María Guerrero de Madrid el 1946 en substitució de l’actor Fèlix Navarro, en l’obra El anticuario Posteriorment formà part de les companyies de Conchita Montes i Albert Closas En el cinema debutà aquest mateix any amb María Fernanda, la Jerezana , d’E Herreros, iniciant una llarga carrera amb més de dos-cents cinquanta títols Obtingué renom amb L Garcia Berlanga Novio a la vista , 1954 Los jueves, milagro , 1957, Plàcido , 1961, pel qual fou guardonat amb el premi Sant Jordi el 1962 El verdugo , 1963 Vivan los novios , 1970 i Marco Ferreri El pisito , 1959 El…

Fill de Joan de Borbó i de Battenberg  i de Maria de la Mercè de les Dues Sicílies, quan el seu pare esdevingué cap de la casa reial espanyola 1940, ell es convertí en príncep de Girona, d’Astúries i de Viana, en duc de Montblanc i en comte de Cervera el 1993, a la mort del seu pare, heretà el títol de comte de Barcelona Després de viure a Itàlia i Suïssa, el 1948 arribà a Espanya, on feu estudis humanístics i militars El 1962 es casà amb la princesa Sofia de Grècia , filla del rei Pau I, i el 1969 el general  Franco  li donà el títol de príncep d’Espanya i el designà successor seu en…

Cursà estudis de filologia anglesa i ciències de la informació Ha exercit de traductor i és collaborador habitual en la premsa Catalunya Express , El Correo Catalán , El País , La Vanguardia i El Periódico , del qual és reporter de viatges des del 2006, Ara i en altres mitjans Televisió de Catalunya Publica la majoria dels seus llibres en versió doble, catalana i castellana Es donà a conèixer com a narrador amb la novella juvenil L’americà que estimava Moby Dick 1985, gènere que ha combinat amb la novella d’aventures, d’acció i policíaca en els volums  El manuscrit perdut 1986, Triangle…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de Joan Vicent…

Tomba de tègules núm 66 situada al sud de la basílica de Santa Maria de Martorell A Mauri La necròpoli de l’antiguitat tardana de Santa Margarida es formà a partir de la construcció d’una església de tradició paleocristiana, de capçalera tripartida, que es troba prop del cementiri municipal de Martorell Baix Llobregat, al marge dret del riu Anoia La necròpoli ha estat excavada des de l’any 1981 fins enguany pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM amb l’aval de la Universitat de Barcelona i el suport financer de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Martorell i ei mateix CEM…

L’origen es remunta a la Caixa d’Estalvis de València , institució creditícia fundada el 1878, fruit d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Inicià l’activitat com a mont de pietat, caràcter que perdé a poc a poc Fins el 1931 no tingué obra beneficosocial pròpia, i moltes caixes menors valencianes s’hi fusionaren –Alzira 1940, Vila-real 1941, Alberic 1942, Xàtiva 1943 i Gandia 1945– A partir del 1939 installà sucursals fora de la província, a Vila-real Plana Baixa i a la província d’Albacete L’any 1989 absorbí la Caixa…

La cotxa blava Luscinia svecica és un bonic ocell migrador que a l’hivern viu als nostres aiguamolls No sobrepassa els 14 cm i en tots els plomatges mostra una taca rogenca als costats de la cua, que fa visible en els seus continus moviments El mascle, a la primavera, té el pit i la gola de color blau, amb una taca blanca al mig, com l’exemplar de la fotografia feta als marjals del Fondo mentre que a la tardor, els té blanquinosos La femella sempre és menys vistosa, i té la gola blanca José Damián Navarro L’estatus de la cotxa blava sembla força clar, encara que caldria…

El corriol gros Charadrius hiaticula és molt semblant al corriol petit, però és tot ell més gran ateny fins a 19 cm i amb una franja alar blanquinosa que només s’aprecia quan té les ales desplegades L’exemplar illustrat procedeix del Fondo Baix Vinalopó José Damián Navarro Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor així mateix és un hivernant escàs en alguns punts del litoral Existeix també una cita dubtosa de nidificació a l’aiguabarreig del Ter el maig de 1962 El corriol gros és freqüent durant les migracions pel litoral el pas de la…