Resultats de la cerca

  En fou l’artífex i líder principal Julio Álvarez del Vayo Nasqué de l’escissió del Partido Comunista de España PCE de militants disconformes amb la línia de compromís històric i de reconciliació dictada pel secretari general del PCE Santiago Carrillo Aquests militants fundaren el 1964 el Partido Comunista de España Marxista-Leninista PCE m-l, del qual sorgí la plataforma de grups d’extrema esquerra que constituïren el FRAP, organització que tenia per objecte l’enderrocament de la dictadura franquista mitjançant l’acció violenta i l’agitació per tal d’instaurar a…

La seu és a Santiago de Compostella Elegida a partir dels resultats de les eleccions al Parlament gallec amb 71 escons fins el 1988, que fou ampliat a 75, des de les primeres eleccions 20 d’octubre ha estat gairebé sempre integrada per partits de centredreta d’àmbit estatal en 1981-85 governà Alianza Popular amb alguns independents, amb l’aliancista Xerardo Fernández Albor com a president De les eleccions del 1985 sorgí un govern format per membres de Coalición Popular , que integrava sobretot membres d’AP El 1987 les dissensions a l’interior d’AP donaren lloc a diverses defeccions que foren…

El 1976 començà estudis de ciències polítiques i administració pública a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, però no obtingué el títol fins el 1987 Inicià la trajectòria política al Partido Revolucionario Institucional PRI, del qual fou president al seu estat, i que abandonà el 1988 Delegat de l’Instituto Nacional Indigenista INI, en 1977-82 dugué a terme tasques de desenvolupament entre els indis chontales, a l’estat de Tabasco Membre de la formació esquerrana Partido de la Revolución Democrática des del 1989, en fou president del 1996 al 1999 Fou…

El 1906, però, els plantejaments unitaris de Solidaritat Catalana trencaren el partit al Principat les seves bases més populars i urbanes, els quadres de mentalitat política més moderna i professional es manifestaren antisolidaris i seguiren Lerroux en la creació del Partido Republicano Radical 1908 Els sectors més mesocràtics i comarcals, els dirigents de perfil més moderat i tradicional, d’actitud més amateur , comptaren amb el prestigi de Salmerón per a conservar la legitimitat de la UR i la incorporaren a la coalició solidària, dins la qual obtingueren set diputats El seu…

L’escissió fou liderada pel comitè provincial de Barcelona Els seus dirigents foren Joan Colomà, Joan Font i AngelTubau Es definí com Organització Simpatitzant de la IV Internacional i coincidí amb la minoria del seu Secretariat tendència Hansen Era contrària a la participació en les eleccions sindicals, tal com proposava Comissions Obreres, i condemnava tota forma de terrorisme En el III Congrés setembre de 1976 decidí incorporar-se a UGT, no acceptar la reunificació que havia proposat l’LCR i expulsar la Tendència Socialista Revolucionària, que acabà desembocant en el Partido…

Punts doctrinals bàsics De fet, els partidaris de Trockij s’autonomenaren, inicialment, “bolxevics leninistes” o “marxistes revolucionaris”, i foren llurs adversaris qui els posaren el qualificatiu de trotskistes, el qual han acabat per assumir Els punts doctrinals bàsics del trotskisme són la teoria de la revolució permanent lligada a l’afirmació que la revolució socialista ha de tenir necessàriament un caràcter internacional la teorització de l’existència d’una casta burocràtica a l’URSS, que usurpa el poder obrer i arriba a la forma extrema de l’ estalinisme , i per a posar fi a la qual…

A la seu de l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares, comença la vista oral del primer judici pel "cas Gürtel" L’extresorer del Partido Popular, Luis Bárcenas, i Francisco Correa són els principals acusats del primer macrojudici per aquest cas de presumpta corrupció vinculada al PP durant els anys 2003 i 2012

Per 176 vots a favor i 171 en contra el Congrés dels Diputats aprova els pressupostos del govern espanyol del PP El Partido Popular aconsegueix després de moltes resistències els vots imprescindibles del Partit Nacionalista Basc, que condicionava el suport a l'aixecament de l'article 155 a Catalunya, cosa que finalment no es produeix

Luis Lacalle Pou, del conservador Partido Nacional, és el vencedor de les eleccions presidencials de l’Uruguai en segona volta La victòria de Lacalle, per un marge molt estret 48,7% contra 47,5%, retorna la dreta al poder després de 15 anys de govern del Frente Amplio, que en aquestes eleccions encapçalava Daniel Martínez

Afiliat al Partido de Unión Republicana Autonomista, fou regidor de València 1923 El 1931 passà al Partit Radical-socialista Fou director general de mines 1933 i sotssecretari d’agricultura en el ministeri de Marcellí Domingo Diputat per Esquerra Republicana 1935, durant tota la guerra civil fou sotssecretari d’obres públiques S'exilià el 1939