Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
Sant Miquel d’Alforja
Art romànic
L’església d’ Alforgia apareix esmentada per primera vegada en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 adreçada a l’església de Tarragona En un primer moment, la parròquia d’Alforja estigué dedicada a santa Maria Això s’entreveu d’un document de 1158, pel qual Ramon Berenguer IV va fer donació a Ramon de Ganegot del lloc de Santa Maria d’Alforja, amb la vall anomenada d’Alforja Novament es parla de l’església d’ Alforga el 1194, en la butlla del papa Celestí III En les dècimes del 1279 i el 1280 el rector d’ Alforgia o d’ Alfurgia satisfeu 150 sous, la qual cosa demostra la importància…
Institut d’Estudis Ilerdencs
Institució creada el 1942 a Lleida per la diputació provincial amb la finalitat de promoure la cultura i la investigació a les comarques lleidatanes.
Té la seu a l’Antic Hospital de Santa Maria, edifici que des de mitjan dècada de 1920 deixà de fer funcions sanitàries i es convertí en Museu del Poble durant la Guerra Civil i en dipòsit de les confiscacions de la Generalitat, i que des del 1941 depenia del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional SDPAN L’origen de l’IEI està estretament vinculat al Caliu Ilerdenc De fet, nasqué amb el propòsit de donar suport “científic” a la ideologia d’aquesta societat, bé que des del final de la dècada de 1960 se’n distancià Regit per l’ordenament franquista, estigué adscrit al Consell…
companyia
Teatre
Grup d’artistes i tècnics teatrals units per a la representació continuada d’espectacles.
El terme data del Renaixement italià i designava originàriament els grups teatrals ambulants La presència d’aquest tipus de companyies als Països Catalans és documentada des de l’edat mitjana A Barcelona, el monopoli de la Casa de les Comèdies des del 1587 assegurà a l’Hospital de la Santa Creu la facultat de contractar companyies, generalment forasteres, que representaven obres en castellà Al s XVIII hi coincidiren sovint les companyies italianes d’òpera amb les castellanes de teatre Abolit el monopoli 1833, aparegueren diverses companyies, com la de Josep Robrenyo 1833-38, que visità àdhuc…
Benet XV

Benet XV
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Giacomo Della Chiesa
en esdevenir papa (1914-22).
Es doctorà en dret a Gènova i començà els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat prevere el 1878, passà a l’Accademia dei Nobili Ecclesiastici Fou secretari del nunci Mariano Rampolla a Madrid 1883-87 Passà a ajudar aquest a la secretaria d’estat, i el 1901 n'esdevingué substitut Pius X el nomenà arquebisbe de Bolonya el 1907, i cardenal el 1914 La seva elecció com a papa, tot just esclatada la Primera Guerra Mundial, fou tant pels seus dots diplomàtics com pel desig del collegi cardenalici de superar l’integrisme prevalent els anys anteriors A l’encíclica Ad…
Josias Braun-Blanquet
Geobotànica
Geobotànic suís, fundador de l’escola anomenada sigmatista o de Zuric-Montpeller.
Havent estat encaminat a treballar en el comerç i en la banca, inicialment fou un autodidacte Aviat, però, entrà en relació amb alguns dels principals botànics suïssos de l’època Eduard A Rübel, John Briquet, etc Obstacles d’ordre burocràtic impediren que dugués a terme una vida universitària normal a Suïssa Acollit pels professors Charles Flahault i Gaston Pavillard a la Universitat de Montpeller, hi preparà la seva tesi de doctorat sobre les Cevenes meridionals 1915, obra en la qual assajà extensament, per primera vegada, l’aplicació de les seves concepcions teòriques El mateix any 1915…
Castell de Solsona
Art romànic
Aquest castell per la banda de ponent es trobava a la mateixa vila de Solsona, a l’antiga plaça del Camp, avui de Pius XII per això Antoni Llorens l’anomena així Per la banda de migjorn tenia el carrer del Castell actualment el lloc on es trobava el castell és ocupat pel convent de les Monges de l’Ensenyança Les primeres referències documentals d’un castell de Solsona que corresponguin a aquest castell són de l’any 965, quan Fruila i la seva muller donaren unes terres a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere, les quals es trobaven construïdes prop del castell de Solsona Altres documents…
Sant Vicenç de Monesma o de l’Abadia (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Antiga església parroquial del terme situada a la caseria de l’Abadia, a la falda septentrional del tossal de Monesma Fou un antic priorat de Roda L’any 1092, amb motiu de la reforma canonical, el bisbe Ramon Dalmau concedí a Sant Vicenç les quartes episcopals referents als delmes, les primícies i les oblacions de l’església de Monesma, cosa que confirmà l’any següent assignant aquestes rendes a la mensa comuna Es tracta de les primeres notícies sobre l’església de Monesma L’any 1122 figura ja un Bernat Bernat, prior de Monesma, en la professió de Bernat Guillem com a canonge, que aportà l’…
martinet

Martinet
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.
Aquesta peça va subjectada a l’extrem d’una palanca o mànec amb un punt de suport al mig i accionada per l’altre extrem mitjançant una excèntrica o un element mecànic anàleg, de manera que la massa puja i baixa i produeix els cops sobre l’enclusa Els martinets són de cop repetit i hom els fa servir per a forja lliure o sense estampa, i en general per a peces petites El martinet, anomenat també mall , era emprat en l’antiga farga catalana per a fer compacte el masser, netejar-lo d’escòries i forjar-lo Essencialment, era constituït per una grossa peça de ferro d’uns 500 kg que constituïa la…
Jaume Aixelà i Gassol
Historiografia catalana
Literatura catalana
Hagiògraf, lector de filosofia de la regular observança de Sant Francesc a Girona i examinador sinodal del bisbat gironí.
És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu…
,
Paul Fridolin Kehr
Historiografia catalana
Historiador i paleògraf alemany.
Fou director de l’Institut Prussià d’Història a Roma 1903, màxim responsable de l’Institut Emperador Guillem per a la Història d’Alemanya i dels Arxius Estatals de Prússia 1915-29, i president de la direcció dels Monumenta Germaniae historica 1919-35 Al final del s XIX li fou encarregada una nova edició dels documents papals anteriors al 1198 que havia de substituir la que n’havia fet Philipp Jaffé a les Regesta Pontificum Romanorum ab condita Ecclesia ad annum1198 iniciada el 1851 i que en 1885-88 havia estat objecte d’una segona edició millorada En aquesta empresa, Kehr comptà amb el suport…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina