Resultats de la cerca
Es mostren 1605 resultats
Anhalt
Geografia històrica
Antic territori de l’Alemanya central, que s’estenia, dividit en diversos fragments, en direcció NE-SW des de Fläming fins al baix Harz.
La capital era Dessau Actualment forma part del land alemany de Saxònia-Anhalt Prengué el seu nom d’un castell, situat a la vall del Selke, i fou creat com a principat per raó dels repartiments 1170 i 1212 de les possessions de la família d’Ascània, constituint un estat immediat del Sacre Imperi El primer príncep fou Enric I el Vell vers 1170-1252 l’any 1212, amb el títol de comte Els seus fills formaren les línies d' Anhalt-Aschersleben extingida el 1315, Anhalt-Bernburg extingida el 1863, de la qual s’escindí la d' Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoyn extingida el 1812 Anhalt-Köthen extingida el…
Friburg de Brisgòvia
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
És emplaçada sobre l’ample con de dejecció dipositat pel Dreisam i al vessant occidental del Schlossberg, contrafort de la Selva Negra Centre d’intercanvi entre els productes de la Selva Negra fusta i els de la vall del Rin vi És també nucli industrial, amb indústria de mobles, tèxtil, d’aparells elèctrics, òptica, de productes farmacèutics, de paper i de cartó La moderna expansió urbana ha portat a l’absorció dels nuclis de Günterstal, Zähringen i Wiehre Centre d’ensenyament superior Albert-Ludwigs-Universität Freiburg, fundada el 1457 La ciutat, fundada al segle XII, restà…
vascó | vascona
Història
Individu d’un poble del grup dels bascs preromans establert al territori de l’actual Navarra, l’extrem NE de Guipúscoa i unes petites contrades de Logronyo i l’alt Aragó.
Llurs veïns per llevant eren els ilergets ilerget, pel S els celtibers celtiber i per ponent els berons beró i un altre poble basc, els vàrduls vàrdul Originats en els pobles pirinencs de la cultura megalítica, l’estat de vida primitiu, amb costums arcaics, fou producte de l’aïllament geogràfic Llur llengua era semblant a la basca actual, potser al dialecte altnavarrès Per llur territori passaren diversos pobles indoeuropeus, que deixaren llur testimoniatge en la toponímia a més, sofrí infiltracions dels celtibers, que donaren lloc a la formació d’una cultura material de tipus cèltic que…
ciutat de pont
Urbanisme
Ciutat sorgida per tal de controlar el pas d’un riu, i sovint amb caràcter de fortificació, per oposar-se al pas de l’enemic, quan els ponts són de pas obligat en les rutes de penetració al país (Avinyó, Orleans, Tours).
El cas més freqüent és el de riberes dissimètriques en què l’una és més alta que l’altra Varsòvia, Kíev, i aleshores la ciutat com a baluard defensiu s’installa a la part aturonada i desborda amb el creixement la vora contrària, on s’installen els barris industrials i els suburbis, mentre que les funcions administratives i comercials són reservades al nucli inicial Lió, Praga, Budapest Si el riu és fronterer, les ciutats s’hi installen amb aquesta funció, i normalment una d’elles, en una banda, té una funció principal, i a l’altre cap de pont n'hi ha una altra de funció subalterna Estrasburg…
Johannes Rau

Johannes Rau
© Oficina del President Johannes Rau
Política
Polític alemany.
Fill d’un pastor evangèlic, des dels anys cinquanta exercí com a editor, llibreter i periodista, sobretot en temes religiosos i culturals El 1952 fundà el Partit de la Unió Popular Alemanya, després de la dissolució del qual 1957 ingressà a l’SPD i en presidí la secció juvenil 1958-62 En 1958-99 fou diputat al parlament del Rin del Nord-Westfàlia, formà part de la direcció regional del partit 1973-98 i tingué càrrecs en l’administració i el govern d’aquest land , que presidí del 1978 al 1998 Tingué un paper clau com a mitjancer en la reconversió industrial del Ruhr els anys…
Hohenstaufen

Els Hohenstaufen
©
Dinastia imperial germànica, dita també dinastia de Suàbia
, que regnà del 1138 al 1208 i del 1212 al 1254.
En fou el fundador el comte Frederic de Hohenstaufen o de Staufen mort el 1105, que construí el castell de Staufen al Jura suabi i a qui l’emperador Enric IV concedí 1079 el ducat de Suàbia Frederic I de Suàbia , el qual es casà amb la seva filla Agnès de Francònia El seu fill gran, Frederic II de Suàbia mort el 1147, heretà Suàbia, i el segon, Conrad, rebé el ducat de Rothenburg Bé que, abans de morir, llur oncle, l’emperador Enric V 1125, els féu hereus seus, fou elegit emperador Lotari II aquells s’insurgiren contra seu i Conrad esdevingué rei i, finalment, emperador Conrad III de…
belga
Història
Individu d’un grup de pobles celtes que, procedents de la Germània, s’establiren al nord i nord-est de la Gàl·lia (s VII aC).
A poc a poc anaren conquerint el territori comprès entre el Rin, el nord del Sena i la mar canal de la Mànega, i llur expansió arribà a la Gran Bretanya s I aC, de la qual ocuparen les terres del sud Foren els primers a aixecar-se contra Juli Cèsar, el qual els sotmeté l’any 57 aC, però continuaren revoltats els anys successius Dins l’Imperi Romà restaren inclosos al territori de la Bèlgica Una part dels belgues, en ésser empesos vers el s VI aC per altres pobles indoeuropeus —germànics—, emigraren cap el sud-oest i, travessant França i el Pirineu occidental, entraren a la…
Georges Clemenceau
Història
Política
Polític francès.
Durant la Comuna intentà en va de fer de mediador entre el govern i els revolucionaris Diputat per París 1876-93, milità entre els republicans radicals i atacà la política dels moderats Orador incisiu, féu perdre la majoria al govern Ferrey 1885 en denunciar-ne la política colonial Les relacions amb persones implicades en l’escàndol del canal de Panamà li feren perdre l’escó de diputat 1893 Més tard, el cas Dreyfus li féu guanyar popularitat, novament, en publicar al diari “L’Aurore”, que ell dirigia, l’article de Zola J'accuse Quan la victòria del dreyfusisme determinà l’ascensió dels…
Berg
Territori del Sacre Imperi, al cercle del Baix Rin-Westfàlia, situat a la vora esquerra del Rin.
La senyoria de Berg fou elevada a comtat de Berg el 1101, el 1217 passà a la família dels ducs de Limburg i més tard, el 1348, a una branca secundogènita dels ducs de Jüllich El 1380 el comtat fou elevat a ducat de Berg, i el 1423 es reuní amb el ducat de Jüllich en extingir-se la branca primogènita El 1511 s’uní al ducat de Kleve per successió passà 1614 als comtes palatins de Neuburg el 1742 als electors del Palatinat, i el 1777 als electors de Baviera El 1806 Napoleó I adquirí el ducat i el donà al seu cunyat Joaquim Murat el 1809 passà a Lluís Bonaparte, rei d’Holanda El 1815 fou…
Bad Godesberg
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia, a la vora esquerra del Rin.
Localitat de la rodalia de Bonn, els anys que aquesta ciutat fou capital de la RFA 1949-90, esdevingué residència del president de la república i d’una part del cos diplomàtic Fou annexada a Bonn el 1968 Estació termal Indústria farmacèutica El poble de Godesberg, al peu del castell de Godesburg, passà a constituir, el 1935, l’actual ciutat gràcies a la seva agregació amb d’altres llogarets veïns
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina