Resultats de la cerca

Situació i presentació És situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp Així, confronta amb els termes de Vallclara, al NE, Prades Baix Camp per l’E i pel S, Cornudella de Montsant, al S, i Ulldemolins, a l’W Priorat, i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al N Garrigues El territori s’estén pels vessants meridionals de la serra de la Llena, on es troben els punts més alts d’aquesta serralada entre 800 i 1000 m d’altitud, que fan de partió amb la comarca de les Garrigues la Tossa o la punta del Curull 1 021 m d’altitud i l’Abella 1…

Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem de Boixadors 1123, Guillem de Boixadors , senyor del castell de Boixadors 1124, que rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida 1149, Berenguer de Boixadors , que participà en la conquesta de Lleida 1149 i fou jutge en un plet entre el rei Alfons el Cast i Pere de Lluçà 1180, i el seu germà Ramon de Boixadors , senyor de Boixadors, a qui Ramon Berenguer IV encomanà Tarrés per a repoblar i defensar la zona de les Garrigues 1149 i a qui Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat…

Situació Vista aèria de Sant Esteve de Caldes de Malavella, des de llevant, de l’església parroquial, on destaquen els tres absis de la capçalera TAVISA L’església parroquial de Sant Esteve és situada al centre de la població de Caldes de Malavella Mapa L38-13333 Situació 31TDG843318 JRR Història El poble de Caldes de Malavella s’identifica amb l’ Aquis Voconis romana, esmentada a l’itinerari dels vasos de Vicarello L’any 1225 trobem, al costat del nom de Caldes, el títol de Malavetula , que el 1362 s’escriu ja Malaveya L’origen d’aquest mot és molt controvertit i s’han formulat diverses…

Situació i presentació Limita al N amb Castell de l’Areny, al N i l’W amb la Nou de Berguedà, a l’E amb Borredà i al S amb Cercs i la Quar Aquest municipi, que actualment solament presenta com a entitat de població el nucli urbà, força dispers, del poble de Vilada, constava originàriament de tres nuclis que corresponen a les tres parròquies de Sant Joan de Vilada, de Santa Maria de Roset i de Santa Magdalena de Gardilans o Guardiolans, esmentades el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Després d’una època d’inseguretat, l’impuls repoblador de Guifre el Pelós tornà a donar vida…

Fins més avall de Cervià de les Garrigues i del despoblat de les Besses, el riu continua com a termenal de la Pobla de Cérvoles amb l’Albi i amb Cervià de les Garrigues Passa després per l’Albagés i el Cogul deixa el seu curs encaixat i, formant una vall oberta, entra al Segrià per Aspa, passa per Alfés i Sonadell i, després de regar una zona d’hortes, s’uneix al seu collector vora aquest darrer poble Els seus principals afluents són, per la dreta, la riera de l’Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons, i, per l’esquerra, els barrancs de les Coves, de les Garrigues, la vall…

Situació Torre de la muralla de la part baixa o de Soldevila ECSA - J Bolòs La vila de Talarn és situada al cim d’un turó elevat, en un dels extrems de la plana de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG266726 Venint de Tremp, cal agafar la carretera que surt a mà esquerra i mena a Talarn JBM-JJBR Història El terme del castell de Talarn és esmentat per primera vegada els anys 1055 i 1056 com a afrontació septentrional dels castells de Mur i de Llimiana En una convinença pactada l’any 1064, preludi d’un judici que havia de tenir lloc aquell estiu al camp de la Pesa, entre Montanyana i Espills, el…

Situació Estampa clàssica de l’encimbellada fortalesa amb el poble d’Orcau als seus peus ECSA - JA Adell Vista de conjunt de les importants ruïnes, en què destaquen les bestorres que defensaven els seus angles ECSA - JA Adell Castell encara força ben conservat situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Orcau Juntament amb d’altres, com el de Llordà o el d’Abella, controlava tota la conca Dellà Mapa 33-12290 Situació 31TCG335704 Cal travessar el poble d’Orcau, que encara té molts elements del seu passat medieval, i sortir per la part superior, des d’on surt un corriol que, fent ziga-zagues,…

Antecedents Mapa de la comarca del Solsonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Solsonès és rica en troballes arqueològiques, sobretot de l’edat del bronze El motiu és doble D’una banda, el fet d’haver-se conservat els jaciments, sobretot els anomenats dòlmens De l’altra, el més important, la gran tasca de recerca portada a terme per mossèn J Serra i Vilaró, que estudià vint-i-una coves sepulcrals, cent trenta sepultures prehistòriques i una mina de coure a Riner, la qual proporcionà un interessant conjunt de motlles de foneria Aquesta tasca…

L’any 1988 es coneixien una dotzena d’espècies d’orquídies família orquidàcies, Orchidaceae del gènere Ophrys als Països Catalans Actualment 2010, el total d’espècies en un sentit molt analític és de 22, perquè se n’han descrit algunes de noves i se n’han trobat d’altres que no havien estat localitzades abans El gènere Ophrys presenta dificultats taxonòmiques, perquè les espècies s’hibriden fàcilment, però, a més, els orquidòlegs han tendit a descriure espècies noves en lloc de considerar la categoria de subespècie, moltes vegades basant-se en petites diferències morfològiques o fenològiques…

La recollecció incruenta Una part important de la proteïna animal consumida pels habitants de l’àmbit mediterrani procedeix directament de la natura, ja que és fornida per espècies no domèstiques Això és especialment cert per a la fauna marina —quasi tot el peix consumit és capturat a la mar—, però també ho és per a segons quines espècies o productes animals terrestres, i també per a la fauna aquàtica continental Un primer pas en aquest domini és el de la recollecció incruenta d’animals o dels seus productes L’apicultura Distribució de les varietats o races d’abella Apis mellifera a la…