Resultats de la cerca
Es mostren 4032 resultats
Vilatge de Noufonts (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Detall de l’aparell constructiu d’una de les estructures d’aquest vilatge ESG Les restes del vilatge de Noufonts i d’una possible fortificació són al cim d’una elevació que domina per l’esquerra la Noguera de Tor, gairebé davant per davant del poble de Castelló de Tor Mapa 32-10 213 Situació 31TCH149003 Per a arribar-hi cal prendre la pista asfaltada que surt per l’E del Pont de Suert, segueix el barranc de Raons i s’enfila després cap a Gotarta i cap a Igüerri En la cruïlla cap aquesta darrera població, s’ha de deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que baixa per l’esquerra…
Casa forta de Santa Cristina (la Bisbal del Penedès)
Art romànic
Situació Vista d’aquesta notable construcció, amb la porta adovellada oberta al nivell del sòl ECSA - J Bolòs Casa forta situada al costat de l’ermita de Santa Cristina, al vessant sud d’una muntanya, prop del coll de la Rubiola, davant de la plana del Baix Penedès Mapa 34-17446 Situació 31TCF695703 Des de la carretera que va del Vendrell a Valls, havent passat el trencall de la Bisbal i havent fet poc més d’1 km, cal agafar una pista de terra que surt a mà esquerra i s’enfila pels carrers d’una urbanització carrers de la Cerdanya i de la Garrotxa, fent ziga-zaga En arribar al nivell de Santa…
Els coralls freds o coralls blancs
Detall d’una colònia de Dendrophyllia cornigera recollit a les parets del canyó del cap de Creus, a 300 m de fondària Andrea Gori La paraula corall sol associar-se als coralls tropicals que formen esculls, majoritàriament en aigües superficials amb temperatures superiors a 20 °C durant tot l’any Però des de fa temps es coneix un altre tipus de coralls, que viuen a temperatures inferiors a 11 °C els anomenats coralls freds , o coralls blancs , que es troben a partir de 100 m de fondària i dominen les comunitats del talús continental fins a més de 1000 m de fondària Es tracta d’uns coralls que…
Els istiofòrids: marlí
Els istiofòrids són peixos grossos poden sobrepassar els 3 m, que es reconeixen a cop d’ull per l’aspecte que els dóna l’ampla aleta dorsal que es desplega com una vela sobre el cos i la llargada exagerada del rostre La pell ostenta una brillantor metàllica magnífica sobre un fons blau fosc, que s’estén pel dors i les aletes De cos llarg i lleugerament comprimit, les escates estretes i punxegudes són poc visibles i s’inclouen dins la pell en canvi la línia lateral és força aparent fora dels exemplar més grossos del gènere Makaira La boca és proveïda de dents fines a ambdues mandíbules la…
Casa forta de Vilesa (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Un dels angles d’aquest antic casal fortalesa, d’època i història poc conegudes ECSA - J Bolòs Casa forta situada a prop de Baén, al mig d’un bosc, en un vessant, prop de la carena Mapa 33-11252 Situació 31TCG431872 Abans d’arribar a Baén, en un pla, hi ha una recta després, en un revolt, es pot veure a mà dreta una masia abandonada amb un portal amb un arc de mig punt A uns centenars de metres, entremig del bosc, hi ha la torre, que es pot veure amb dificultat per damunt dels arbres des de prop de la masia JBM-JJBR Història Malauradament, no hi ha notícies històriques sobre aquesta…
Sant Julià de Carles (Alfara de Carles)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta antiga parròquia del poble de Carles, avui dia una simple ermita ECSA - J Colomé L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Carles JAA Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Història L’església de Sant Julià fou la parròquia de l’antic poble de Carles, format a redós del castell del mateix nom i despoblat a la darreria del segle XV D’aquest temple es disposa fins a l’actualitat d’escasses referències una d’elles correspon a la darreria del segle XIII, quan el capellà de l’església de Castlis és esmentat els…
Gard
El pont del Gard, aqüeducte romà sobre el riu Gard, prop de la ciutat de Nimes
© B. Llebaria
Riu
Riu del Llenguadoc, Occitània, al departament francès del mateix nom.
Neix a la serralada de les Cevenes i aflueix per la dreta al Roine 71 km Es caracteritza per violentes crescudes Al curs alt rep sovint el nom de Gardon El pont del Gard , aqüeducte romà al riu Gard, prop de Neumausus Nimes, fou construït segurament per Agripa s I aC Té 275 m de llargària i una alçada màxima de 50 m Consta de tres ordres d’arcs semicirculars els inferiors són més grossos, i el primer pis suporta una via l’últim pis, d’arcs molt més petits, serveix de canal a l’aqüeducte
Empuriabrava

Vista d’un dels canals d’Empuriabrava
© C.I.C. - Moià
Urbanització
Urbanització del municipi de Castelló d’Empúries (Alt Empordà).
Iniciada a les terres del Mas Moixó, s’estén des de la carretera de Figueres a Roses fins a la mar, al llarg de la platja dels Graells, i des de la Muga fins al rec dels Salins malgrat l’existència d’aquests topònims rebé el nom híbrid d’Empuriabrava Situada en una zona d’aiguamolls Aiguamolls de l’Empordà , que en aquest sector s’han destruït, els habitatges són de poca alçada i estan entrecreuats per canals que aprofiten les aigües residuals A més de diversos establiments turístics hi ha un petit aeròdrom d’ Empuriabrava i un port esportiu
salt

salt sincronitzat de palanca
Agência Brasil (CC BY 3.0 BR)
Natació
En natació, salt efectuat des d’una plataforma, durant el qual el saltador efectua diverses figures abans de capbussar-se.
El programa olímpic masculí i femení inclou el salt de trampolí i el salt de palanca , efectuats des d’un trampolí elàstic situat a 3 m sobre el nivell de l’aigua de la piscina Els de palanca fixa són fets des d’una superfície rígida collocada a 5,75 i 10 metres d’alçada Els diversos salts reconeguts i homologats per la Federació Internacional són puntuats d’acord amb uns barems tenint en compte la dificultat el coeficient va des d’1,1 a 2,9 i l’execució bellesa, estil, entrada en l’aigua, etc
dicksònia
Botànica
Falguera de la família de les dicksoniàcies, de port arborescent, semblant a una palmera, originària d’Austràlia i Tasmània.
Té un rizoma gruixut, que pot assolir uns 60 cm de diàmetre, i una tija vertical, de fins a 10 m d’alçada, coberta de fibres de color bru ataronjat les fulles frondes poden mesurar fins a 2 m, són arquejades i profundament dividides i surten formant una roseta al capdamunt de la tija És una espècie molt apreciada com a planta ornamental pel seu port característic i la textura de les seves fulles És cultivada a l’aire lliure en jardins temperats litorals, mentre que en zones més fredes només pot viure a l’interior
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina