Situació
Aspecte d’aquesta antiga parròquia del poble de Carles, avui dia una simple ermita.
ECSA - J. Colomé
L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Carles. (JAA)
Mapa: 31-19 (496). Situació: 31TBF774258.
Història
L’església de Sant Julià fou la parròquia de l’antic poble de Carles, format a redós del castell del mateix nom i despoblat a la darreria del segle XV. D’aquest temple es disposa fins a l’actualitat d’escasses referències; una d’elles correspon a la darreria del segle XIII, quan el capellà de l’església de Castlis és esmentat els anys 1279 i 1280 en les relacions de parròquies i capelles que contribuïren a la dècima papal recaptada en aquells anys a la diòcesi de Tortosa. Una altra notícia, molt més tardana, indica que l’any 1480 el rector de Carles, veient que després de l’epidèmia el lloc no es repoblava, amb el permís del vicari general de la diòcesi tortosina, es traslladà a viure a Alfara. Aleshores s’usava com a parròquia l’antiga església de Sant Agustí, la qual fou substituïda per una de nova al segle XVIII i dedicada al mateix sant. Fins a la Guerra Civil Espanyola aquest darrer temple custodià al seu interior un retaule i unes pintures provinents de l’antiga parròquia de Sant Julià de Carles, actualment convertida en ermita. (MLIR)
Església
És un edifici d’una sola nau, rectangular, sense absis diferenciat, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, suportada per set arcs torals, també apuntats; aquests arcs, com la volta, arrenquen d’un petit banc que segueix el perímetre dels murs laterals de la nau, de manera que fa la impressió que la volta i els arcs arrenquen directament de terra.
La porta, feta amb un arc de perfil apuntat, s’obre a la façana sud, encaixonada entre el primer arc toral i el segon. A la façana de llevant s’obre una finestra de doble esqueixada, i és coronada per un petit campanar d’espadanya d’un sol ull, que no sembla correspondre a l’obra original. L’aparell és descurat, llevat dels arcs torals, fets amb dovelles perfectament tallades.
L’estructura de l’església de Sant Julià evoca, de forma simplificada, les estructures d’altres esglésies com les de les Campasines o Berrús, o la de Sant Domènec del Tossal a la comarca de la Noguera (vegeu el volum XVII de la present obra, pàg. 422), les quals representen un tipus d’edifici en què les formes romàniques pràcticament desapareixen en benefici d’una nova arquitectura, que en aquestes construccions datables al segle XIII no acaba d’imposar els seus llenguatges estructurals. (JAA)
Escultura
Al principi del segle XX, l’esplanada al peu de l’antic poblament de Carles va patir contínues remocions de terra en la seva superfície, cosa que va provocar l’aparició de restes òssies humanes corresponents a l’antic cementiri, situat als voltants de l’ermita de Sant Julià, església que, com ja s’ha esmentat, havia estat la parròquia d’aquest indret. En aquest moment van ser descobertes cinc esteles funeràries discoidals, que posteriorment van ser traslladades al Museu Municipal de Tortosa, on romanen a l’actualitat.
El conjunt d’aquestes esteles funeràries va ser elaborat amb pedra calcària, molt abundant en tot el territori.
L’estela núm. 1 es conserva sencera, encara que presenta efectes de l’erosió en el bordó perimetral. Fa 62 cm d’alçada i 15 cm de gruix, i el diàmetre del disc és de 39 cm. La decoració a l’anvers presenta, al centre, un alt relleu amb el motiu d’una creu grega de braços rectes, i al revers, un motiu ornamental amb un alt relleu del que sembla una esquella, però que algun estudiós va definir com a possible molí de mà.
L’estela núm. 2 només conserva l’esfera i té petites defoliacions. Tant a l’anvers com al revers, presenta la mateixa decoració que l’estela anterior. Fa 39 cm d’alçada i 15 cm de gruix, i el diàmetre del disc té una mida de 39 cm.
L’estela núm. 3 es conserva sencera, encara que presenta defoliacions en el bordó perimetral i desgast per erosió. És decorada a l’anvers amb una creu d’Oc o de Tolosa. Al revers, presenta una estrella sexifòlia, inscrita en un hexàgon de costats arquejats, amb els extrems d’aquella en contacte amb el bordó perimetral. Les mides són: 62 cm d’alçada, 15,5 cm de gruix i 35 cm de diàmetre del disc.
L’estela núm. 4 només conserva l’esfera, ja que ha perdut el peduncle. Presenta la mateixa decoració que l’estela núm. 3 i fa 32 cm d’alçada, 15 cm de gruix i 35 cm de diàmetre del disc.
L’estela núm. 5 es conserva sencera. L’anvers presenta més efectes d’erosió que no pas el revers. La decoració consisteix, a l’anvers, en una representació d’una creu en relleu realitzada amb línies paral·leles creuades; i, al revers, té una estrella de vuit puntes inscrita en un octàgon de costats arquejats, amb els extrems d’aquella en contacte amb el bordó perimetral. Fa 72 cm d’alçada i 14 cm de gruix, i el diàmetre del disc és de 43 cm.
Les cinc peces es troben, com s’ha dit anteriorment, fora del seu emplaçament original i la seva datació és dubtosa. Malauradament, cap dels elements decoratius de les esteles no ens permet de donar-ne una datació fiable, ja que les creus s’utilitzen durant un llarg període de temps.
L’abandó del poblament de Carles al final del segle XV devia marcar probablement l’últim moment d’utilització d’aquesta necròpoli. (JMT-PLA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 168 i 174
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 522-524
- Gavín, 1977, vol. 1, pàg. 32
- Cruañes, 1990, pàgs. 75-76