Resultats de la cerca

Al límit dels termes de Xàtiva i el Genovés, té cinc petits enclavaments Aiguamoll, Miralbó —antic lloc—, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres i, a més, els de la Lloma i el Tossal Tot el territori és conreat, amb predomini del regadiu 100 ha, que hom ha dedicat tradicionalment a l’arròs, i que avui és ocupat per tarongers, hortalisses i blat de moro el secà 50 ha és ocupat per oliveres i garrofers El poble 816 h agl 2006, llocnouins 80 m alt és a la vora de la carretera de Xàtiva a Simat de la Valldigna l’església parroquial és dedicada a sant Dídac Era senyoria dels Fenollet Lloc de…

La capital és Fortaleza Forma part de la regió semiàrida del nord-est Bé que les precipitacions de l’estació plujosa hi són al voltant dels 500-1 000 mm, a causa de la natura del sòl aprofiten molt poc a l’agricultura El riu més important és el Jaguaribe, que drena la regió meridional Els conreus principals són el cotó, el blat de moro, la canya de sucre, la banana, l’arròs, la mandioca i les batates La ramaderia és practicada d’una manera extensiva a l’interior Hom produeix cera de carnauba i explota la mineria magnesita, guix, asbest Ceará fou colonitzat pels portuguesos al…

Forma una província 2 139 km 2 2 570 905 h 1979 Situada al cor del delta del Sông Nhi Ha, és afectada sovint per inundacions Port fluvial i cruïlla de ferrocarrils i carreteres, unida per ferrocarril al port de Hai Phong, és un centre comercial molt actiu i un nucli industrial indústria tèxtil seda i cotó, química, mecànica, de la pell, ceràmica, del paper i alimentària sucre, molins d’arròs, cervesa, destilleries Seu de diverses dinasties xineses, el 1427 esdevingué capital d’Annam i del Tonquin, i el 1638 els holandesos hi establiren una factoria, seguits després pels anglesos Al s XIX,…

La capital és Haikou És separada de la península de Liuzhou per l’estret de Qiongzhou i és mitjanament poblada El clima i la vegetació són tropicals El centre i el sud el formen muntanyes granítiques Hi ha explotació forestal per a l’exportació caoba, cedre, jaciments de ferro, or, estany i urani i conreus d’arròs, cautxú, sucre —en règim extensiu—, tabac, ananàs, cafè i te Hi ha també ramaderia Habitada per pobles d’origen tai i austronèsic Li, des dels segles XII i XIII l’illa rebé un gran nombre d’immigrants xinesos actualment 2/3 de la població i grups afins hakka i també…

La capital és San Juan de los Morros 67 645 h 1992 Al nord, muntanyós, hi ha el pas de Puerta de los Llanos Els rius principals són el Guárico, el Mocapra i l’Hanapire, que pertanyen a la conca de l’Orinoco Els rius del NE desguassen per mitjà de l’Unare a la mar Carib El clima és tropical, amb pluges de març a octubre i estació seca de novembre a abril precipitació anual, 1 294 mm La vegetació és de bosc-galeria a les vores dels rius i de sabana de gramínies a les planes La seva densitat és una de les més baixes del país 6,6 h/km 2 1984 Són importants els conreus d’arròs, de tomaqueres i de…

Comprenen poblacions diverses —els grups kayan i kenyah, les tribus ngaju i els iban, entre les més importants— sense cap sentiment comú d’identitat, per bé que culturalment presenten semblances considerables En general, basen la seva subsistència en el conreu itinerant de l’arròs, amb la cacera i la pesca com a activitats complementàries Treballen la fusta, el ferro i els metalls preciosos L’habitatge en les “cases llargues” comunals és un costum usual, per tal com les comunitats daiaks són força igualitàries Tanmateix, els kenyah i els kayan presenten un grau d’estratificació remarcable El…

És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran

La capital és Chengdu Molt muntanyosa al N i a l’W altitud màxima 7 590 m al Minyag Gongkar, té al centre una depressió replenada per sediments d’origen lacustre on apareixen també alluvions fluvials La part meridional és travessada SW-E pel Iang-Tsé El clima temperat és favorable a tota mena de conreus arròs a l’estiu i blat d’hivern a les parts altes kaoliang , sèsam, soia, blat de moro, canya de sucre, tabac Grans reserves de fusta És el sheng més poblat del país 193 h/km 2 1993, i té les majors concentracions a la fèrtil plana, al voltant de la capital Abundants recursos hidràulics…

S'estén al delta del Roine, entre les boques del Gran Roine Gras dau Pegolier i el Petit Roine Gras d’Orgon És una àrea pantanosa, amb badies litorals Blauduc Fòs vorejades per marges sorrencs i dunes de poca altitud montilhas Entre les línies de dunes s’estenen els aiguamolls enganas i estanys salats, que connecten amb la mar per estrets canals grases o graus La part nord és aprofitada per al pasturatge bestiar boví i cavallí, ovelles i cabres, i al sud hom duu a terme un difícil treball de bonificació Entre els recursos econòmics sobresurten l’obtenció de sal, la pesca i…

El terme, totalment pla, és drenat pel barranc de Picassent L’agricultura de regadiu hi té un predomini absolut, gràcies a l’esmentada séquia, a més de l’aigua del subsol El conreu principal és el dels tarongers, seguit del d’hortalisses i arbres fruiters han perdut importància el conreu de l’arròs limitat als planters i el blat Hi ha ramaderia en estabulació i explotacions avícoles Les activitats industrials són vinculades a les indústries de la ciutat de València contraplacats, mobles, paper, joguines La població s’ha quadruplicat des de mitjan segle XIX El poble 1 807 h agl 2006,…