Resultats de la cerca
Es mostren 1068 resultats
Diarrea dels nadons
Bé que és estrany que els infants alimentats amb lactància materna pateixin de diarrees, aquest trastorn, en canvi, és relativament freqüent en els infants que segueixen la lactància artificial, pel fet que els biberons es poden contaminar amb gèrmens que en infectar el tub digestiu provoquin diarrees També en pot causar la preparació inadequada dels biberons massa concentrats En la majoria dels casos, la diarrea és lleu, i se soluciona substituint dues o tres preses de llet per aigua bullida, a la qual es pot afegir una culleradeta de sucre per cada 100 cc d’aigua També és útil…
Ricard Urgell i Carreras
Ricard Urgell i Carreras
© Família Urgell-Carreras
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Modest Urgell, al costat del qual fou condeixeble d’Hermen Anglada i Camarasa Format també a Llotja —on fou professor de dibuix artístic des del 1902—, amb Antoni Caba Exposà sol per primer cop el 1889, a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar particularment el 1917 Començà pintant figures i retrats, i arribà aviat a les escenes de teatre, circ, music-hall , boxa, etc, que el caracteritzaren Obtingué diversos premis en exposicions generals de belles arts de Barcelona 1896 i 1907, en expossicions nacionals de Madrid 1897, 1910, 1917 i 1920, a la de Buenos Aires del…
Esterilitat
S’anomena esterilitat un trastorn de la reproducció que consisteix en la incapacitat d’una persona o, millor encara, d’una parella, de concebre fills amb la pràctica de relacions sexuals normals Es considera que una parella és estèril quan no ha aconseguit un embaràs després de mantenir relacions sexuals regulars durant un cert període de temps, que habitualment s’estableix en dos anys L’esterilitat es diferencia d’un trastorn diferent que de vegades s’empra com a sinònim, la infertilitat , tal com estrictament s’anomena un trastorn consistent en un impediment perquè la dona pugui tenir fills…
Tipus de dietes
Poden diferenciar-se diversos tipus de dietes, segons els objectius terapèutics de cada règim alimentari i atenent a diferents paràmetres En primer lloc, de manera generalitzada, s’atén al fet que la dieta incideixi especialment en la qualitat dels aliments o bé en la quantitat en què són consumits En les dietes qualitatives , es tracta de reduir o d’eliminar al màxim el consum d’uns pocs aliments en concret, com succeeix, per exemple, en la dieta hiposòdica, on bàsicament es restringeix la ingesta de sal, o també en la dieta sense gluten que és indicada en cas de malaltia celíaca En canvi,…
Florida
Península
Península del SE de l’Amèrica del Nord, entre l’Atlàntic, a l’est, i el golf de Mèxic, a l’oest, separada de Cuba i les Bahames pel canal homònim.
És una plataforma càrstica recoberta de sediments cretacis, els sectors deprimits dels quals són envaïts per les aigües freàtiques A només 75 m d’altitud, l’escàs pendent en dificulta el drenatge, per la qual cosa les àrees palúdiques i pantanoses hi ocupen uns 30 000 km 2 la major part del drenatge és artificial, efectuat al compàs de l’agricultura El litoral atlàntic és rectilini, regularitzat per dunes i cordons litorals el golf és més abrupte, i té alguns ports naturals Charlotte Bay, Tampa Bay Administrativament, és compresa dins l’estat de Florida Descoberta per Vicente Yáñez Pinzón i…
República Federal dels Maris
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada al centre de la part europea de Rússia, a la vora del riu Volga.
La capital és Joškar-Ola El NE de la república és una plana amb turons V'atskij Ural de 275 m d’altura, on hi ha formacions càrstiques Cap a l’oest el terreny descendeix i es converteix en una gran depressió pantanosa depressió dels Maris, amb altures de 50 a 100 m El clima és moderadament continental, amb temperatures mitjanes de -13°C pel gener i de 10°C pel juny Les precipitacions anuals són de l’ordre de 450 a 500 mm Predominen els sòls de podzol argilosos i sorrencs Hi ha uns 500 rius i rierols, pertanyents a la conca del Volga, que sumen més de 7 000 km de longitud El Volga és el riu…
medicina intensiva
Medicina
Especialitat mèdica que tracta els malalts greus o en situació de risc vital, potencialment reversibles.
Situa la seva activitat en una àrea específica de l’hospital, denominada unitat de medicina intensiva, dita també de vigilància intensiva UVI, especialment concebuda i dotada dels mitjans materials per a tractar les afeccions orgàniques o el fracàs multisistèmic dels malalts greus, atesa per especialistes en medicina intensiva Els seus orígens se situen en la creació d’unitats d’infermeria amb atenció especial en la recuperació postquirúrgica dels malalts, establertes per Hopkins 1923 i Kirschner 1930 Durant la Segona Guerra Mundial, per a millorar l’aprofitament dels recursos materials i…
Michael Grätzel
Electrònica i informàtica
Químic físic suís d’origen alemany.
Es llicencià en química a la Universitat Lliure de Berlín el 1968, es doctorà el 1971 a la Universitat Tècnica de Berlín Després d’un curs de postdoctorat a la univeristat de Notre Dame Indiana, EUA, obtingué l’habilitació per a exercir la docència en química física a la Universitat Lliure de Berlín 1976, i l’any següent fou admès com a professor associat de física química a l’Escola Politècnica de Lausana, on des del 1981 és catedràtic i director del laboratori de fotònica i interfície, i de l’Institut de Química Física del qual ha estat també director 1980-82 i 1998-2000 i cap del…
Ricardo Piglia
Literatura
Escriptor argentí.
Estudià història a la Universitat de Buenos Aires, i posteriorment exercí com a editor, tasca en la qual es féu un nom com a difusor de la novella negra nord-americana al seu país Aquest gènere tingué una clara influència en la seva obra Fou també professor de literatura a l’Argentina i als Estats Units Es donà a conèixer amb els volums de relats La invasión 1967, guardonat amb el premi Casa de las Américas, i Nombre falso 1975, abans de publicar la novella Respiración artificial 1980, considerada una obra cabdal de la nova narrativa argentina La seva trajectòria de narrador continuà en les…
brandi
Begudes destil·lades
Beguda alcohòlica obtinguda a partir de vi destil·lat i envellit en botes de roure o d’alzina.
Mitjançant una primera destillació simple hom obté un aiguardent de 65-68° sense cap mena de perfum aquest es desenvolupa a conseqüència de l’envelliment esterificació, formació d’aldehids i cetones aromàtics, etc, el qual dura uns 20-25 anys Acabat el procés, el vi destillat ha perdut una tercera part del volum, fonamentalment alcohol, i aleshores passa a tenir una graduació de 52-60° Aquest tipus de brandi, no corrent al mercat, és emprat per a reparar els tipus comercials, per barreja amb alcohols més joves i per addicions de caramel i d’aigua la graduació final sol ésser d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina