Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
intendència
Història
Circumscripció administrativa dependent de l’intendent, també denominada província.
Fou introduïda a l’Estat espanyol per Felip V, a imitació de la intendència francesa als Països Catalans en creà, en ocupar-los, arran de la guerra de Successió, a València 1711, a Catalunya 1713 i a Mallorca 1718, a la qual fou incorporada Menorca el 1782 Eivissa tenia la categoria inferior de sotsdelegació general de rendes, dependent de Madrid Les intendències dels Països Catalans depenien de l’exèrcit —la de València, de l’exèrcit de Múrcia— Tenia un assessor lletrat que dictaminava els afers judicials de tipus fiscal, comissaris de guerra per a les qüestions militars, etc Els seus agents…
Joan Tàpia i Nieto

Joan Tàpia i Nieto
© Fototeca.cat
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou redactor d’economia i editorialista a La Vanguardia des del 1971 fins el 1980, que fou nomenat director general de publicacions d’ El Noticiero Universal 1980-82 Des del 1983 fins al 1985 fou assessor executiu del ministre d’Economia i Hisenda Miguel Boyer i formà part de la delegació oficial del Ministeri en els consells de ministres de l’OCDE i les assemblees anuals de l’FMI El 1985 es reincorporà a La Vanguardia per impulsar el suplement Economía y negocios i exercí la direcció del diari 1987-2000 Fou director de…
Robert Carhart Merton
Economia
Economista nord-americà.
Després de doctorar-se en econòmiques al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1970, treballà a la facultat de finances d’una de les escoles d’aquesta universitat fins el 1988, any en què se n'anà a Harvard Fou cofundador de Long-Term Capital Management LTCM, fons d’inversió d’alt risc que el 1998 protagonitzà una de les situacions més greus en el sistema financer dels Estats Units, després de la crisi del Sud-Est asiàtic al final del 1997, fet que motivà que Merton es retirés d’aquest fons d’alt risc en fallida El 1997 li fou atorgat el premi Nobel, juntament amb Myron SScholes, de la…
Antoni Franco i Estadella
Periodisme
Periodista.
Estudià periodisme a l’Escola de l’Església 1968 Exercí de professor en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a expert en tecnologia i disseny dels diaris S’inicià com a director del setmanari El Maresme Entre el 1969 i el 1978 treballà a Diario de Barcelona , on començà fent esports i fou subdirector 1976, i collaborà a les revistes satíriques Barrabás , que feia sàtira de l’esport, i El Papus i al setmanari Destino en l’època de Nèstor Luján Fou el fundador i primer director d’ El Periódico de Catalunya el 1978 Dirigí la sortida de l’edició catalana d’ El País…
,
Pere Artís i Benach
Música
Historiador especialitzat en cant coral, i gestor i promotor musical.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou directiu del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i de la Federació Catalana d’Entitats Corals Membre de l’equip directiu de l’Escola de Pedagogia Musical Mètode Ireneu Segarra i de la Fundació Pau Casals, estigué molt vinculat al Palau de la Música Catalana , del qual fou assessor cultural Fou secretari de la junta de l’ Orfeó Català , societat amb què també tingué una estreta relació i de la qual fou cantaire Formà part de Forum Musical, una iniciativa creada per l’Orfeó Català —en temps del president Joan Antoni Maragall— que es feu…
,
Jean Monnet
Economia
Economista, financer i polític francès.
Durant la Primera Guerra Mundial encapçalà un comitè anglofrancès per a l’organització dels subministraments als aliats Participà en les conferències preparatòries del tractat de Versalles i en 1919-23 fou secretari general adjunt de la Societat de Nacions Durant la Segona Guerra Mundial, exiliat a Londres, fou assessor de De Gaulle i collaborà estretament amb els governs dels EUA i britànic Projectà el pla econòmic que, posat en pràctica el 1947, establí les bases de la reconstrucció de França a la postguerra Ja el 1943 declarà públicament la necessitat d’impulsar una…
Lluís Torner i Sabata

Lluís Torner i Sabata
© Arx. Ll. Torner
Física
Físic.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya 1989 Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l’any 2000, any que també rebé la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària com a jove investigador Fou president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca ACER 2009-14 L’any 2002 fundà l’Institut de Ciències Fotòniques ICFO, que dirigeix des de la seva creació La seva activitat de recerca se centra en la investigació en ciències fotòniques, sobretot…
Hans-Thies Lehmann
Teatre
Crític i teòric teatral alemany.
Estudià literatura comparada a Berlín i feu el doctorat amb el crític Peter Szondi fins a la mort d’aquest Entre el 1979 i el 1982 fou professor a la Universitat d’Amsterdam, i del 1983 al 1988 treballà a l’Institut für Angewandte Theaterwissenschaft de Giessen Posteriorment, entrà com a professor a la Universitat JW Goethe de Frankfurt, d’on acabà essent professor emèrit 2010 Entre els llibres que publicà destaquen els volums Bertolt Brechts ‘Hauspostille’ – Text und kollektives Lesen ‘ Hauspostille de Bertolt Brecht – Text i lectura collectiva’, 1978, Theater und Mythos Die Konstitution…
Alexandre Pedrós i Abelló

Alexandre Pedrós i Abelló
© Generalitat de Catalunya
Política
Economista i polític.
Doctorat en economia 1972, amplià estudis a la London School of Economics Catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de Barcelona des del 1976, fou delegat dels Serveis d’Hisenda a l’ajuntament de Barcelona 1973-75 i del Banc d’Espanya a Barcelona 1976-80 i assessor fiscal de Foment del Treball Nacional 1977 Membre del Consejo Económico y Social del Reino de España 1996-2000, el 1999 fou nomenat president de l’Institut de Crèdit Oficial Afiliat a Centristes de Catalunya-UCD , en fou elegit diputat per Barcelona 1980, i durant la legislatura fou membre de les comissions…
Amadeu Fabregat i Manyes
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novella Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” 1974, hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca Collaborà amb assiduïtat a Las Provincias , Destino , Serra d’Or , Oriflama i Avui , i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal 1978-80 L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià , obra en dos volums que…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina