Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Zuric, on estudià violí amb Stefi Geyer i didàctica de la música Willy Burkhard fou el seu primer professor de composició, estudis que amplià posteriorment a Berlín amb Boris Blacher Professor de violí al Conservatori de Zuric i d’història de la música al Conservatori de Lucerna, el 1964 fou nomenat professor de composició de l’Acadèmia de Música de Basilea, i del 1973 al 1990 ho fou de la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg Un dels professors de composició amb més prestigi del moment, des de la seva jubilació el 1990 fou professor convidat a les principals…

Estudià teoria musical i piano a l’Acadèmia de Música de Viena i musicologia a la universitat El 1911 protagonitzà a Viena l’estrena absoluta de les peces per a piano, opus 11, d’Arnold Schönberg També fou un dels iniciadors del Festival de Salzburg i de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El gros de la seva producció artística són els escrits sobre estètica, teoria i forma musical Del 1930 al 1938 exercí com a redactor del diari vienès "Das Echo" i, alguns anys més tard, un cop emigrat als Estats Units, fou un dels editors del "Musical Digest" La seva obra més…

Estudià teologia a Heidelberg i musicologia a Leipzig, on fou deixeble de K Straube i H Riemann Es doctorà en musicologia el 1912 Fou organista municipal a Jena 1906 i a Kiel 1918-23 En aquesta darrera ciutat impartí la docència a la universitat des del 1928 i contribuí decisivament a la dinamització de la vida musical organitzà festivals musicals dedicats a JS Bach i GF Händel i feu conèixer obres de compositors del segle XX Donà ple suport al govern nazi i dirigí la Hochschule für Music de Berlín on, seguint la ideologia marcada pel partit, vetà l’accés a músics d’origen jueu Durant el…

Educat a Londres, al principi dels anys quaranta es desplaçà als Estats Units Estudià musicologia a les universitats de Nova York i Princeton, i hi obtingué els doctorats respectius el 1943 i el 1950 Fou professor en diverses universitats americanes, entre les quals la de Califòrnia a Berkeley, on també fou catedràtic de musicologia 1960-63 Principal figura de la generació successora dels fundadors de la musicologia nord-americana, destacà per les seves aportacions a la recerca amb el seu estil de crítica enèrgica i la seva prosa flexible El seu primer llibre, Opera as Drama Nova York, 1956,…

És considerada una de les artistes més creatives de la seva generació Oferí el seu primer concert a quatre anys i quan en tenia setze es graduà al Conservatori de Lisboa, on fou deixebla d’E Campos Coelho Estudià composició i teoria amb F Benoit i amplià la seva formació amb Rosl Schmid a Munic i amb Karl Engel a Hannover Maria João Pires ha mostrat sempre una gran predilecció per l’obra de WA Mozart i de JS Bach Ha estat distingida amb nombrosos premis -el primer a nou anys-, entre els quals destaca el que rebé l’any 1970 en el concurs organitzat a Brusselles amb motiu del bicentenari del…

Encoratjat pels seus pares, inicià els estudis musicals a la Xina amb el pianista i director d’orquestra italià Mario Paci, estudis que quedaren interromputs quan esclatà la Revolució Xinesa el 1948 els pares, perseguits durant la Revolució Cultural, se suïcidaren el 1966 A partir de llavors visqué en diversos països d’Europa tot ampliant la seva formació Debutà el 1951 interpretant el Concert per a piano núm 5 de Beethoven El 1953 guanyà el tercer premi del Concurs de Piano de Bucarest i el 1955 un premi especial al Concurs Internacional de Piano F Chopin de Varsòvia, per la…

Fundat el 1913, els seus components anaren variant al llarg dels anys El primer violí fou Adolf Busch 1913-52, que donà el seu nom al conjunt El lloc de segon violí l’ocuparen successivament Fritz Rothschild 1913, Karl Reitz 1919-21, Gösta Andreasson 1921-45, Ernest Drucker 1946 i Bruno Straumann 1946-52 Karl Doktor 1913, Emil Bohnke 1919-21, Karl Doktor 1921-45 i Hugo Gottesmann 1946-52 foren els violistes, i Paul Grümmer 1913-30 i Hermann Busch 1930-52, els violoncellistes Digne successor del llegendari Quartet Joachim, fou un dels quartets més importants de la primera meitat del segle XX i…

El seu nom deriva del terme Landl , amb el qual es designava el nord de l’Enns, o Alta Àustria Fou també popular al sud d’Alemanya i a la Suïssa germànica Difós per diverses regions, adoptà característiques locals i diversos noms Interpretat per parelles en cercle, gaudí de fama durant els segles XVII i XVIII, essent habitual als salons de ball, on progressivament fou substituït pel vals Tot i no existir testimonis documentals anteriors al segle XVII, probablement és d’origen medieval Musicalment es caracteritza per períodes de vuit o setze compassos gairebé sempre en mode major, les seves…

L van Beethoven Sonata per a piano núm 9 , op 14 núm 1, Allegro © Fototecacat/ Jesús Alises El ritme harmònic és un indicador que s’aplica preferentment a la música tonal i que serveix per a valorar l’activitat d’un fragment De fet, mitjançant l’acceleració o desacceleració del ritme harmònic es pot aconseguir un efecte d’acceleració o desacceleració del conjunt tot i que els valors rítmics de les parts que hi intervenen ritme melòdic es mantinguin constants En aquest sentit, és habitual que el ritme harmònic s’acceleri en els moments cadencials vegeu l’exemple 4a d’ harmonia i…

Tots els participants han de superar quatre proves, tres recitals i una doble prova final amb orquestra, on és obligada la interpretació d’un dels concerts de L van Beethoven a partir de l’edició del 1996 s’introduí la interpretació obligada d’un compositor espanyol del segle XX A part dels premis econòmics, suposa l’oportunitat de fer concerts i recitals per tot l’Estat espanyol coordinats per la mateixa direcció del concurs El jurat és nomenat per la Diputació i, en les diferents convocatòries, ha comptat amb la collaboració de prestigiosos músics i solistes espanyols i d’arreu del món, com…