Resultats de la cerca

Biografia Fill d’un dramaturg represaliat pel franquisme, es llicencià en història per la Universitat de Barcelona, i arran dels fets del Paranimf hagué d’exiliar-se a París, on es llicencià en història contemporània No retornà a Catalunya fins a mitjan anys setanta, i durant els anys que visqué a la capital francesa s’inicià com a actor, al temps que s’involucrava estretament en moviments d’esquerra participà activament en els fets del maig del 68 i vers el 1970 fou un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària als Estat espanyol i francès De retorn a Barcelona, fundà la llibreria…

Vida Filla dels actors Felip Peña i Montserrat Carulla , estudià infermeria El 1974 s’inicià al Teatre Nacional amb El criat de dos amos Carlo Goldoni sota la direcció d’Esteve Polls, alhora que començà a intervenir en dramàtics televisius, on es prodigà amb una certa assiduïtat al llarg dels anys El 1976 debutà al cinema amb Cambio de sexo Vicente Aranda i l’any següent passà a formar part de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle que representà al Born una adaptació lliure i autogestionada del Don Juan Aquest grup format per Mario Gas, Enric Lucena, Assumpta Serna, Miquel…

Vida Cec des de la infància, es formà musicalment amb organistes locals i, més tard, a la catedral de Palència amb el mestre García de Baeza El 1526 fou nomenat organista de la reina Isabel de Portugal Després de la mort de la reina, el 1536, passà al servei del príncep Felip i de les seves germanes Des de l’any 1548 serví exclusivament a la capella del futur rei Felip II de Castella, el seu protector, a qui acompanyà en els seus viatges a Itàlia, Alemanya, Flandes 1548-51 i Anglaterra 1554 El 1556 s’establí a Madrid com a organista de la cort, on serví fins a la seva mort Gràcies a aquests…

Parteix de la idea del cervell com a òrgan que controla totes les operacions del cos humà, des de les funcions més bàsiques metabolisme, sistema immunitari, hormonal, etc fins a les funcions superiors emocions, pensament, memòria, llenguatge, aprenentatge, presa de decisions etc La tasca principal de la neurociència consisteix a identificar els circuits neuronals pels quals s’activen i es mantenen aquestes funcions, i la seva interacció amb la resta d’òrgans També formen part d’aquest estudi els mecanismes pels quals es creen nous circuits, les seves alteracions i la manera en què afecten el…

Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…

L’aparició de l’italià com a llengua filosòfica està estretament unida al sorgiment de les actituds de pensament que hom acostuma a designar com a modernes És tant la llengua emprada per Maquiavel 1469-1527 com la que generalment utilitza Galileu alilei 1564-1642 en les obres divulgatòries de la seva tasca científica En tots dos casos la tria de l’italià com a mitjà d’expressió era determinada per propòsits polítics i estratègics Maquiavel és un propagandista de la unitat italiana i Galileu vol alliberar-se de les barreres que imposava la influéncia eclesiàstica En aquest sentit, cal recordar…

Vida Alumne de F Durante, N Fiorenza i G Manna al Conservatorio Santa Maria di Loreto de Nàpols, s’inicià com a operista en aquesta ciutat El seu primer èxit fou Andromaca , estrenada al Teatro San Carlo el 1761 Un any més tard es traslladà a Venècia per seguir la representació de les seves òperes, i decidí establir-se a Roma, des d’on continuà viatjant a altres ciutats italianes, tot consolidant així la seva carrera com a operista El 1768 tornà a Venècia, on ocupà el càrrec de director del Conservatorio de l’Ospedaletto i es dedicà també a l’ensenyament del cant El 1770 viatjà a…

La capital és l’Havana Per comparació a altres països de l’Amèrica llatina, la música de tradició europea trigà més a desenvolupar-s’hi Durant els segles XVI i XVII no hi ha notícia de cap centre ni de cap compositor destacables La catedral de Santiago de Cuba sembla que era el nucli de producció més important i és on hi ha les referències més antigues sobre l’activitat musical La plaça de mestre de capella fou establerta el 1682 i el primer a ocupar-la fou un tal Domingo de Flores No fou fins a la segona meitat del segle XVIII que aparegué el primer compositor rellevant, Esteban Salas y…

Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X, el 1903 Es creu que la incorporació dels…