Resultats de la cerca

Fill de Manuel Silvela, que fou ministre d’estat amb Prim 1869 i amb Cánovas 1877 net de Francisco Agustín Silvela, ministre del govern Ferraz, constituït a Barcelona per la reina governadora 1840, i besnet d’un afrancesat, Manuel Silvela, amic i biògraf de Moratín Milità sempre en el partit conservador Fou ministre de la governació 1879 i de gràcia i justícia 1885 i altre cop de governació 1890-91 En morir Cánovas passà a ésser cap del partit conservador i formà el govern dit “de regeneración nacional” 1899, arran de la desfeta militar del 1898, en el qual foren ministres Duran i Bas,…

Participà en la croada valencianomallorquina contra Barbaria del 1398, i el 1403 formà part de la comissió que acudí a la cort per demanar una reforma en el govern de l’illa El 1411 fou un dels tres representants escollits per Mallorca per, juntament amb els dels altres regnes, negociar la resolució de l’interregne i la designació del successor del rei Martí I Assistí amb els seus companys a les sessions del parlament català i acudí a Alcanyís dos cops per negociar amb els aragonesos, però aquests exigiren l’exclusió del regne de Mallorca de les negociacions i de la representació en el…

Ocupà la posició d’interior dret Es formà al club de la ciutat a Tortosa, i als divuit anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual jugà algun amistós, però fou cedit al seu filial, l’Espanya Industrial 1954-55 Després signà amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual debutà la temporada 1958-59 i que el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-61, que jugava a segona divisió Convertit en un dels millors jugadors de l’equip vallesà ‒la temporada 1959-60 rebé el premi al millor jugador de segona divisió‒, tornà a l’Espanyol També jugà en altres clubs històrics del…

Començà a 18 anys en un diari local de Hannover, al qual es reincorporà després de ser mobilitzat com a soldat del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial i de passar un període en un camp de presoners aliat El 1946 es convertí en editor i director de la revista “Diese Woche”, i l’any següent n'impulsà el canvi de la capçalera per “Der Spiegel”, de la qual esdevingué propietari únic fins el 1974, en què cedí la meitat de les accions als subscriptors del setmanari El 1962 fou arrestat per un article en què denunciava unes maniobres de l’OTAN a Alemanya, un afer que tingué…

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta fortalesa existí durant tot el temps medieval i sovint representava una…

El lloc de Vilaverd es documenta per primera vegada l’any 1155, en què el comte Ramon Berenguer IV atorgà una carta de poblament als habitants de Duesaigües o Vila-salva i als de Vilaverd, als qui hi havia en aquell moment i als qui hi anirien a poblar-los D’aquest document se’n dedueix que en aquell moment Vilaverd ja es trobava repoblat El rei Alfons I es desprengué del lloc el 1178, quan el donà a l’arquebisbe de Tarragona en canvi d’uns drets que l’església tarragonina tenia a Lleida Al cap de molts anys de posseir-lo, l’any 1390 l’església tarragonina cedí novament al rei el…

Castell que existí en el terme actual de Reus, del qual no sabem la localització precisa ni ha arribat cap vestigi fins als nostres dies El Burgar és en l’actualitat un veïnatge situat a uns 3 km al nord-est de la ciutat de Reus on hi ha el mas del Burgar El lloc del Burgar fou donat el 1157 a Berenguer d’Eixamús i al seu germà Tomàs per Agnès, vídua del príncep Robert d’Agulló Aquesta donació, però, no es dugué a terme de forma efectiva Una segona donació la feu l’arquebisbe Hug de Cervelló, en nom seu i en el del rei Alfons I, a Baldoví el 1174, que cedí els seus drets al…

L’indret on era construïda aquesta església és incert Potser es correspon a alguna de les esglésies actuals conservades al terme de Montcortès D’aquest lloc i de la seva església, se’n té coneixement gràcies a diversos documents, el primer dels quals és de l’any 1085, en què el comte Artau II cedí unes terres situades a la vila d’Aqua Pudeda L’any 1115 el comte Artau III donava al monestir de Gerri el mas de Ramon Isarn, situat a la vila “ quam vocant Aguaputida, infra terminos de Curtibus ” El mateix comte, l’any 1158, cedia a Rossebó i Adalez el capmàs de Ramon Guifré a la…

Les primeres referències documentals sobre el Palau Comtal Menor són dels anys 1114 i 1116, i fan esment d’un palau situat a prop del torrent del Merdançar, dins el territori anomenat dels Arcs Vells al burg de Barcelona Amb tot, els comtes reis gaudiren poc d’aquesta propietat, atès que el 1168 el rei Alfons cedí aquest palau al monestir cistercenc de Santes Creus, el qual hi establí una procuració i erigí la capella dedicada a sant Bernat Aquest palau, situat entre els carrers de la Riera de Sant Joan, el de les Magdalenes i el carrer Comtal, no s’escapà de l’especulació del…

S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els cristians de…