Resultats de la cerca
Es mostren 1441 resultats
Ramon Pinyol i Torrents
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
En el camp docent, que exercí en l’ensenyament secundari i a la Universitat de Vic, publicà als anys vuitanta amb G Casals, N Cot, M Llanas i L Soldevila manuals de llengua Nexe i literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba i d’edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió Codirector de diferents colleccions editorials, “El Garbelli, “Textuale, com a investigador s’ha centrat en la literatura dels segles XIX i XX Es doctorà amb una edició crítica del volum Pàtria , de Verdaguer publicada el 2002, autor a qui ha dedicat…
James Peebles
Astronomia
Astrofísic canadenc.
Graduat el 1958 per la Universitat de Manitoba, l’any 1962 obtingué el doctorat per la Universitat de Princeton Nova Jersey, EUA, on desenvolupà la carrera acadèmica i científica Ha centrat la seva recerca en la interpretació de la radiació cosmològica de fons , identificada el 1964, a partir de la qual ha explicat la formació de les galàxies i la seva distribució a l’Univers De les seves nombroses publicacions sobresurten Physical Cosmology 1971, The Large-Scale Structure of the Universe 1980 i Principles of Physical Cosmology 1993 La seva aportació ha estat reconeguda amb…
corona
Heràldica
L’ús de la corona als escuts fou iniciat al segle XIV, començà d’ésser reglamentat al segle XV i les regles definitives foren establertes al segle XVII.
Hom la colloca al damunt de la boca superior de l’escut i una mica separada Totes són d’or Poden ésser obertes o tancades, segons que portin diademes o no La corona imperial és d’or, amb vuit florons i un bonet escarlata oberts pel mig, i és agafada a cada costat per dues diademes carregades de perles, a ambdós costat de l’obertura A l’eix de l’obertura hi ha una altra diadema que aguanta un món centrat i acabat amb una creu Penjant per cada costat hi ha dues llistes franjades al cap La majoria de les corones imperials no segueixen aquest model, sinó que en presenten uns altres,…
taifa de Tortosa
Història
Regne musulmà centrat en la ciutat de Tortosa, instituït a causa de l’esfondrament del califat de Còrdova.
En trontollar aquest i després del fallit intent de Muǧāhid el futur taifa de Dénia d’entronitzar-s’hi, se n'emparà Labib al-'Amirī al-Fatà, un altre llibert del clan amirita Amb l’ajut de Mubārak de València s’enfrontà, amb èxit 1016, al taifa tugíbida al-Munḏi ibn Yahyà de Saragossa, que pretenia de desposseir-lo, i, en ésser destruït Muḏāffar, s’annexà la taifa de València 1018-21 Mantingué bones relacions amb Barcelona, fet pel qual sembla que perdé la confiança dels valencians Reduït de nou a Tortosa, es mantingué en el poder fins el 1035 A partir de Muqātil 1035-58 les…
Urartu
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Mitjà, situat al N d’Assíria i centrat entorn del llac Van (Turquia).
En el moment de la seva màxima expansió comprenia també el llac Urmia o Reza'iyeh Iran i el Sevan Armenia soviètica Hom ha assenyalat una sèrie de semblances en el camp lingüístic, religiós i onomàstic entre els hurrites i els urartis, els quals apareixen per primera vegada a les fonts assíries, quan SalmanassarI vencé Uruatri 1274 aC Molt temps després, el país era conegut com a Nairi, un dels reis del qual, Aramu o Arramu, fou vençut per Salmanassar III 858-825 aC Aquesta derrota, que significà la destrucció de la capital, Arzašku, esperonà, sembla, l’aparició d’una nova dinastia, fundada…
Jaume Capó i Villalonga
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
S’ordenà el 1943 i, des de llavors, ha exercit a les parròquies de Biniamar, Inca, Binissalem i Orient La seva tasca historiogràfica s’ha centrat en l’estudi de diferents esglésies de Mallorca, així com en la història local de Lloseta Pel que fa a les obres dedicades a l’estudi dels temples, en destaquen L’església de Sant Jordi d’Orient 1979, L’Oratori del Cocó de Lloseta 1981 i El oratorio de NS de la Bonanova 1982 La seva aportació més important és la Història de Lloseta , en quatre volums 1985-90, que abraça des de la prehistòria fins al s XIX Cal esmentar-ne també Centenario…
Estudis Romànics (ER)
Historiografia catalana
Revista de filologia publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’IEC sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.
El caràcter erudit i l’empara acadèmica en possibilitaren la publicació Aparegué de manera aperiòdica fins al número 20 1987-91 i, després de la mort del seu fundador 2000, s’ha consignat la direcció a Antoni M Badia i Margarit La seva atenció s’ha centrat en les llengües i literatures romàniques, especialment la catalana, però sense descuidar la dimensió històrica Hi han collaborat eminents romanistes catalans, entre d’altres, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Soldevila, Ramon Gubern, Jordi Carbonell, Jordi Rubió i Balaguer, R Sugranyes de Franch, Antoni Comas, E Serra i Ràfols,…
Louis Aliot
Política
Polític occità.
Procedeix, per part materna, d’una família del Verger Marina Alta emigrada a Algèria i posteriorment repatriada a França Diplomat en ciències polítiques 1997 i doctorat en dret públic 2002 per la Universitat de Tolosa, en 1998-2005 hi exercí la docència Membre actiu del Front National a partir del 2018 Rassemblement National des del 1990, fou successivament per aquest partit conseller regional dels Pirineus Orientals 1998-2010 i del Llenguadoc-Rosselló 2010-15, diputat al Parlament Europeu 2014-17 i a l’Assemblea Nacional des del 2017 El 2005 en fou nomenat secretari general i el 2011…
Martha Argerich
Música
Pianista argentina.
Considerada una nena prodigi, oferí el seu primer recital a quatre anys Als vuit estudià amb Vicente Scaramuzza i als catorze es traslladà amb la seva família a Europa, concretament a Viena, on el 1955 començà els estudis amb Friedrich Gulda, ampliats després a Ginebra amb Madeleine Lipatti i Nikita Magaloff El 1957 guanyà els concursos de Bolzano i Ginebra i poc després interrompé la carrera com a solista per ampliar la seva tècnica als EUA, on estudià del 1960 al 1964 amb Stefan Askenase El 1965 guanyà el Concurs Chopin de Varsòvia i reprengué les seves gires de concerts, que l’han duta a…
Stefan Hell

Stefan Hell
© Deutscher Zukunftspreis / Ansgar Pudenz
Física
Físic alemany d’origen romanès.
La seva família emigrà a la República Federal d’Alemanya el 1978 Diplomat 1987 i doctorat 1990 en física a la Universitat de Heidelberg, féu un postdoctorat al Laboratori Molecular Europeu 1991-93 i fou investigador principal al grup de microscòpia làser de la Universitat de Turku Finlàndia 1993-96 El 1996 retornà a Heidelberg, on des del 2003 és cap de la divisió de microscòpia òptica d’alta resolució Des del 1997 és també investigador a l’Institut Max Planck de química biofísica de Göttingen, i des del 2002 hi dirigeix el departament de nanobiofotònica Ha centrat la recerca en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina