Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
moneda romana
Numismàtica i sigil·lografia
Sistema monetari propi de l’antiga Roma.
A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari d’argent,…
calvinisme
Cristianisme
Sistema teològic que té l’origen en els ensenyaments de Joan Calví
.
Ha estat la doctrina més àmpliament acceptada i de més gran influència en el protestantisme El calvinisme és fonamentalment una doctrina teocèntrica Alhora reforma anticatòlica i antiluterana, admet la Trinitat, l’Encarnació del Fill de Déu en una verge, les dues natures del Crist, la teoria de sant Agustí sobre la gràcia, la predestinació i el pecat original L’església calvinista, l’autoritat de la qual ve directament de Déu, té com a missió predicar-ne la paraula, administrar els sagraments i vetllar per la disciplina eclesiàstica Els elegits més illustrats han d’ensenyar els altres a…
Una plaga d’himenòpters que s’organitza en supercolònies
Dues formigues obreres de Lasius neglectus que atenen pugons en una branca de cirerer Roger Vila Espècie invasora d’aparició relativament recent a Europa, Lasius neglectus ja era en un jardí botànic a Budapest al començament de la dècada de 1970, encara que no va ser descrita fins l’any 1990 Es creu que és originària de l’Àsia Menor A Europa és present en més de 135 poblacions de 19 països A Catalunya, se’n coneixen 16 poblacions, totes elles vinculades a zones més o menys degradades o urbanitzades des de la duresa biològica dels carrers de l’Eixample de Barcelona fins als jardins i parcs…
Baldriga cendrosa
La baldriga cendrosa Calonectris = Procellaria diomedea es diferencia de l’altra baldriga comuna al nostre país, la baldriga pufí Puffinus puffinus , pel fet d’ésser més grossa ateny 45 cm i per tenir poc contrastades les parts superiors, grisoses, de les inferiors, d’un blanc tacat, i pel seu bec de color groc viu L’estatus d’aquesta baldriga a les nostres latituds no és encara prou estudiat Sembla evident que no es troba a l’hivern a les costes del Rosselló, el Vallespir i Catalunya, on se cita, però, des del març o l’abril fins a l’octubre i, més rarament, fins al novembre, i és molt…
Constantina
Ciutat
Capital de la wilāya homònima, Algèria.
És situada en una regió molt plana, sobre una plataforma enlairada que la fa accessible només per un costat Centre comercial d’una regió cerealista i nucli industrial amb producció de teixits, farina, cuir, maquinària, materials per a la construcció, tabac i productes alimentaris encara hi és molt estesa l’activitat artesanal Efectua el comerç amb l’exterior pel port de Skikda, però la influència d’Annaba en limita l’expansió comercial Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université de Constantine, fundada el 1969 i Centre Universitaire de Recherches, d’Études et de…
indià | indiana

L´edifici neoclàssic de l´Hospital Xifré, a la dreta de la riera d´Arenys (Maresme)
© Fototeca.cat
Sociologia
Persona emigrada que ha tornat d’Amèrica.
Als Països Catalans, reberen el nom d'indians o americans els catalans que marxaren a terres americanes durant la primera meitat del segle XIX i que retornaren a la seva localitat d'origen, generalment havent-hi fet fortuna Solien marxar de joves, preferentment, de les comarques costaneres, i s'installaven a les colònies d'ultramar, especialment Cuba, Puerto Rico, el Brasil, l'Argentina i Mèxic, on feien fortuna en negocis relacionats amb el tabac, el sucre, el comerç, etc Amb la riquesa aconseguida encarregaven la construcció de mansions sumptuoses a les seves viles natals, i a…
rusc

Rusc fix
© Fototeca.cat
Apicultura
Clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera que elaboren.
És anomenat també arna o buc Hom suposa que el rusc primitiu fou el tronc d’arbre buidat l’inspirà la mateixa abella, que s’eixamenava sobretot a les soques buides dels arbres L’home anà ideant nous mitjans per a retenir els eixams, fent ús de materials al seu abast troncs d’arbre, escorça de suro, cistells de palla, etc que l’apicultura actual anomena ruscs fixos hom ha de tallar-los per a poder-ne recollir la mel i, a més, dificulten considerablement la inspecció, la lluita contra les malalties de l’eixam i, en general, totes les operacions i manipulacions de l’explotació Com a resultat d…
Progreso Catalán en América
Història
Obra biogràfica sobre els empresaris i comerciants catalans residents a Amèrica durant les primeres dècades del segle XX.
Fou editada entre el 1922 i el 1927, en quatre volums, a Santiago de Xile, amb nombroses illustracions En el primer volum Joaquín Blaya Alende figura com a editor en el segon i tercer, Blaya i Giralt i en el quart J Giralt y Co El primer volum editat el 1922 fou dedicat als catalans de més relleu comercial residents a Xile el segon 1924 als residents a l’Argentina i al Paraguai el tercer 1925 als residents a l’Argentina continuació, al Paraguai i a l’Uruguai i el quart 1927 als residents a Cuba, Bolívia, l’Equador, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras i…
Índies Occidentals
Història
Denominació oficial que rebien els territoris de la corona de Castella a ultramar.
L’origen del nom, que inicialment fou el d’Índies, provenia de l’error geogràfic de Cristòfor Colom, que creia haver arribat al Japó i a la Xina i no a un nou continent El nom d’Índies prosperà, i així constà a tots els documents oficials des del començament del segle XVI, en què designava tant la terra ferma com les illes Un cop descobert el Pacífic 1513 i després del viatge de Magalhães i Elcano 1522, fou palesa la duplicitat de noms entre l’Amèrica hispànica i l’Extrem Orient i hom adoptà la denominació d’Índies Occidentals per Amèrica i d’Índies Orientals per a l’Extrem Orient No obstant…
estiueig
Turisme i lleure
Acció de passar l’estiu o una part de l’estiu en un indret distint del lloc habitual de residència.
Hom el distingeix del turisme i de la residència secundària Hàbit generalitzat en la burgesia barcelonina del s XIX, s’anà desenvolupant a València i a Perpinyà i a d’altres ciutats de l’interior Vic, Manresa, Lleida, Alcoi i sobretot litorals i prelitorals, de Figueres a Elx, com també a les Balears Hom estiuejava a mar qualsevol indret proper a una platja, de Canet del Rosselló a Salou, de Vinaròs a Torrevella o a muntanya Aquest darrer tipus s’anà allunyant, a Barcelona, de la ciutat la Serralada Litoral Vallvidrera, la Prelitoral Montseny, la Transversal voltants d’Olot, els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina